S'acosten les vacances. Hi ha qui ja les gaudeix. Suposo que les ganes que
tenim d'arribar-hi es deuen a factors diversos, entre ells el climatològic: la
calor no és un bon aliat per a la feina intensa.
També les esperem, probablement, per l'hàbit, pel cicle al que ens hem
acostumat i per l'oportunitat de fer coses diferents. Segurament -i això no és
tan bo- l'estrès que acumulen al llarg del curs també explica l'avidesa amb que
esperem els dies de descans. Aquesta tensió que vivim durant el curs pot ser
estimulant però sempre que es doni en dosis mesurades. El problema és que la
situació que estem vivint a la societat en general, i a l'educació en
particular, no ajuda gaire a aquesta moderació. Quan les vacances es
converteixen en una oportunitat per fugir, alguna cosa no acaba d'anar bé.
En fi... com deia Ortega som el jo i la nostra circumstància. En la mida
que ens sigui possible, focalitzem la mirada durant les vacances en les
oportunitats per recuperar plaers com la conversa tranquil·la, el passeig
assossegat o la descoberta de noves realitats. Aquesta desconnexió ens ajudarà
a afrontar el nou curs amb una visió més positiva... però això encara està
lluny, ara tenim pel davant moments plens de plaer, segur.
Molt bones vacances i fins la tornada.