UNA COMDENNA DE LA UNIVERSITAT AMB CONSEQÜÈNCIES PREOCUPANTS

El passat 4 de setembre es va saber que la Universitat de Barcelona havia estat condemnada per no pagar els drets d’autoria en el seu campus virtual.  Es tracta de la segona resolució judicial (que encara es pot recórrer) que es dicta a l’Estat espanyol per vulneració dels drets de propietat intel·lectual en un campus virtual universitari. El cas anterior és el de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Què implica aquesta resolució? El professorat hem rebut un escrit de la direcció de la Universitat donant instruccions en el sentit que no es pot penjar al campus ni fragments de llibres ni articles sotmesos a drets d’autoria (que també inclouen els drets de les editorials). Aquesta situació és preocupant (no es poden penjar ni els propis textos publicats si estant subjectes a drets d’autoria) perquè dificulta molt proporcionar materials a l’estudiantat.

Així doncs, ha arribat a la Universitat la polèmica sobre l’accés a material publicat. Si ja de per si és un tema complex, en aquest cas és especialment preocupant perquè estem parlant de recursos per a la formació dels estudiants universitaris. Pensar, avui en dia, que l’única alternativa es remetre l’alumnat a l’adquisició o la consulta a la biblioteca dels textos no resulta gaire viable, especialment quan estem parlant de fragments diversos d’extensions curtes.

El problema que ara afecta directament a dues universitats molt probablement aviat serà una problemàtica del conjunt del sistema universitari. Què hem de fer?

Sembla ser que hi ha una alternativa: que la Universitat pagui a CEDRO (l’entitat que gestiona drets d’autoria) una quota anual per estudiant. És l’única opció? I, si ho és, l’afrontarà el sistema universitari en la situació econòmica actual. En tot cas, en aquest moment estem entre l’espasa i la paret.

MANIFEST

Manifest de suport a la Vaga Indefinida del professorat de les Illes Balears

Les organitzacions sotasignades volem manifestar el nostre suport al professorat, a l'Assemblea de Docents i als sindicats de les Illes Balears davant la vaga Indefinida convocada contra la política educativa i lingüística del govern Bauzà.

La convocatòria de la vaga indefinida ha estat caracteritzada per un procés intens de debat i decisió assembleària i horitzontal, amb una important participació del professorat i de nombroses xarxes, plataformes i entitats illenques per decidir quines eren les mesures més adients per plantar cara a les polítiques del govern balear, un govern que està aprovant, de manera unilateral, nombroses mesures que afecten negativament l'escola, el professorat i l'alumnat. Entre aquestes mesures hi ha totes aquelles que afecten salaris, jornada, plantilles, ràtios, jubilacions, acomiadaments... També les que afecten la concessió de beques o prestacions a l'alumnat o a les seus famílies. I, evidentment, el TIL, un programa que pretén impedir que el català siga la llengua vehicular del sistema educatiu. La dignitat d'uns docents –directors de centre amb el suport dels seus consells escolars– que s'han negat a aplicar aquest desficaci, ha comportat que hagen estat expedientats per Conselleria. Cal destacar que aquest programa, el TIL, ha estat suspés cautelarment pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears que el govern Bauzà ha ignorat completament amb l'aprovació d'un decret-llei per la via d'urgència.

Davant d'aquestes mesures que pretenen acabar amb l'ensenyament públic i de qualitat, deteriorar les condicions laborals del professorat i el genocidi lingüístic de la nostra llengua, volem mostrar el nostre suport total i incondicional a les companyes i companys de les Illes Balears i a les seues organtizacions. La persecució i els atacs a la llengua i cultura catalanes no s'ha produït únicament a les Illes, sinó que s'han repetit arreu dels territoris que comparteixen una mateixa llengua. Al País Valencià fa anys que milers d'alumnes no poden estudiar en valencià, i ara volen empitjorar-ho amb els programes plurilingües. Al Principat s'intenta per la via judicial tombar la immersió lingüística. I a la Franja de Ponent, volen frenar els xicotets avanços que s'hi han produït amb la derogació de la llei de llengües d'Aragó, única referència legal que hi ha al català en aquella zona, i l'invent del “LAPAO”. Diferents tàctiques, la mateixa estratègia: entrebancar els processos de normalització lingüística als diferents territoris, afeblir el català i avançar en la seua desaparació.

Per això, fem una crida a la solidaritat activa amb la seua lluita, que també és la nostra, per una escola pública de qualitat i en català. En eixe sentit acordem: Constituir una Comissió de Suport a la Vaga Indefinida, organitzar actes de suport amb les companyes i companys de les Illes Balears que servesquen per informar de la lluita i recaptar fons per a la seua continuïtat i animar a tots els claustres, consells escolars, entitats i plataformes  a enviar escrits de suport i convocar accions de solidaritat als seus àmbits respectius d'intervenció.

Relacion signats a data 19 de setembre de 2013

Acció Cultural del País Valencià,

Acció Cultural Països Catalans,

ACL El Tempir Elx,

Alternativa per València-CUP,

Amics de la Bressola-La Bressola 

Associació d’Escriptors en Llengua Catalana,

BEA,

Benimaclet Viu,

Bloc Jove,

Ca Revolta,

Casal Obrer i Popular - Francesc Santacatalina,

CEDSALA,

Centre Social Terra,

CIEMEN

CGT-PV,

Col.lectiu Contra la Corrupció,

Col·lectiu Ensenyants de la Ribera,

Col·lectius de Joves Comunistes,

Col·lectiu Sud Cacarica,

Construyendo la Izquierda-Alternativa Socialista,

Compromís,

Coordinadora Professorat Interí,

Coordinadora de Plataformes en Defensa de Persones Desocupades,

COS,

CUP,

Escola Valenciana,

Endavant,

Esquerra Anticapitalista,

Esquerra Republicana del País Valencià,

Esquerra Unida del País Valencià,

FAPA-València, FOLC,

Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs,

Iniciativa Animalista,

Intersindical-CSC

Intersindical Alternativa de Catalunya,

Lacasacalba.org

Lluerna Teatre,

MDT,

Moviment Franjolí per la Llengua,

Plataforma en defensa de l'ensenyament públic de l'Horta Sud,

Plataforma Meliana,

Plataforma pel Dret a Decidir,

PCPE-PV,

PSAN,

Sindicat d'Estudiants,

SEPC,

Solidaritat per la Independència – País Valencià,

Societat Coral El Micalet,

Som Països Catalans, STEPV – Intersindical Valenciana,

USTEC-STES (IAC)

Per adhesions al manifest:

vicent.mauri@intersindical.org

LA INVASIÓ DE LA INFORMACIÓ

El Periódico del passat 21 d'agost publicava aquesta noticia: Cada segon s'envien a tot el món més d' 1,67 milions d'"e-mails".

La pàgina web "Every second on the internet" ha creat una infografia que mostra, a escala real, els milers de tuits, fotografies, correus electrònics i arxius que es pengen. El gràfic mostra que destaquen els correus electrònics, amb la quantitat aproximada d'1,67 milions per segon.

Ja fa anys que hem passat de la relació 1-1 (per cada missatge que enviava una persona en rebia un altre, de promig) i ja fa un cert temps que no llegeixo o sento quina podria ser aquesta relació actualment, probablement perquè ja s'ha fet incalculable.

Rebem un allau d'informacions i els correus electrònics que ens envaeixen cada dia en són una bona mostra. He escrit envaeixen i crec que aquest és un bon terme. Hem arribat a una situació on ens sentim desbordats i sense possibilitat real de processar -i molt menys d'analitzar a fons - tota aquesta informació.

Paradoxalment, en la societat de la informació ens podem trobar desinformats per un excés de missatges. No sembla que ens estigui resultant fàcil adaptar-nos a aquesta nova realitat, més enllà d'acceptar-la passivament. És evident que tot això té molta incidència en la formació: si més no, els educadors i educadores ens hauríem d'aturar per pensar una mica com afrontar aquesta situació. No és fàcil, perquè la invasió de la informació genera una dinàmica en la que costa aturar-se i reflexionar i no ho és perquè ens enfrontem a una realitat nova, amb poques eines contrastades per gestionar-la.   

UNA DE FREDA I UNA DE CALENTA

Durant les vacances d'estiu, mentre aquest bloc romania inactiu sense l'entrada setmanal que li és pròpia, passaven coses, algunes bones i altres dolentes. Entre les primeres, vull destacar el lliurament del XXV Premi Internacional Catalunya a Malala Yusafzai, a la noia pakistanesa de 16 anys, víctima d'un atemptat talibà l'octubre de 2012 per defensar el dret de les nenes a assistir a l'escola del seu país. En el seu discurs en rebre el premi, es va adreçar als nens i les nenes del món: "aixequeu la veu, la vostra veu pot canviar el món".  

Entre les notícies dolentes, una més originada pel ministre Wert: en ple agost vam saber que, a banda de la pujada de nota exigida per obtenir beca, les ajudes per canvi de residència es concediran en funció d'on visqui el pare, la mare o el tutor legal més pròxim, tot i que no sigui el domicili de l'estudiant que demana l'ajuda.

Prefereixo quedar-me amb el record positiu... però és que en Wert està fent molt mal.

I TORNAR A COMENÇAR...

 

Ja està. S'han acabat les vacances estiuenques i anem tornant a la feina, en el meu cas a la Universitat. És un moment per mirar endarrere i gaudir recordant els bons moments i per encarar el nou curs amb l'esperit més positiu possible, per a la nostra tranquil·litat i per a la dels altres. Tot i que a alguns i a algunes això no els acabi de resultar fàcil.

El curs es presenta complicat, com el passat, però crec que hem de buscar el que hi ha de positiu, que hi és.

Les vacances les he passat en un petit poble de l'oest de Catalunya, gaudint de petits plaers com els cels nocturns curulls d'estels que ens fan pensar en com d'insignificants arribem a ser en el conjunt de l'Univers. Vam fer una escapada de deu dies a la Bretanya, en el país veí: un paisatge amb racons encantadors, tradicions, històries i llegendes.

Us desitjo un feliç retorn i... molts ànims.