dimarts, 31 de maig de 2016

DESAPROFITAR UNA BONA OPORTUNITAT



Aquests dies, amb els estudiants universitaris de grau, estem tancant el treball conjunt de dues assignatures: consisteix en el disseny d'un projecte socioeducatiu a partir d'un diagnòstic realitzat el quadrimestre anterior, també com a treball conjunt de dues assignatures. Es tracta, per tant, d'un projecte conjunt de quatre assignatures, de dos departaments diferents, realitzat al llarg de tot el curs.

Els projectes elaborats s'han de presentar a la resta de la classe i al conjunt del professorat que ha intervingut en el projecte, en els últims dies de classe. Aquestes presentacions són, des del punt de vista del professorat, de gran interès per a la formació dels estudiants: pel que suposa haver de presentar el treball realitzat però també per l'oportunitat de conèixer quins projectes han dissenyat els companys i companyes de classe. La presentació és una oportunitat de veure exemples pràctics.

És per aquest valor formatiu, i per respecte als que exposen, que ens sembla molt important que els i les estudiants assisteixin a les presentacions. El problema és que som a final de curs i les urgències apreten pel que l'assistència mai és tan elevada com hauria de ser-ho. Estem convençuts que aquesta laxitud en l'assistència és un bon exemple de com el que és urgent s'anteposa, sovint, a l'important. No sabem com resoldre la situació, més enllà d'establir controls d'assistència que no creiem que serveixin per anar al fons de la qüestió. És una llàstima perquè, els que no assisteixen o ho fan només parcialment, es perden un dels moments més formatius del curs. Pel que hem comentat amb altres professors i professores és quelcom que passa sovint. S'accepten idees sobre com afrontar aquesta qüestió.

dimarts, 24 de maig de 2016

DAVANT LA CRISI DELS REFUGIATS



Europa està vivint una crisi alarmant: milers de refugiats es troben a les seves portes i als països limítrofs amb unes condicions que la tan esbombada cultura europea mai hauria d'haver permès. Les repercussions de la situació que s'ha desencadenat són vergonyants des del punt de vista humanitari i poden tenir conseqüències molt greus, com les recents eleccions a Àustria han posat de manifest.

L'educació de la infància i de la joventut posa les bases perquè la societat del futur es vagi construint i reconstruint en un sentit o en un altre. Però l'acció educativa també influeix en el present: directament en els seus destinataris i indirectament en les seves famílies, amistats ... S'ha dit i repetit que l'educació és una peça angular de la societat, del seu futur i del seu present.

Davant aquestes dues realitats, l'escola com a institució i cada professor i professora en particular tenim una quota de responsabilitat molt més important que la de garantir un bon nivell de matemàtiques o de geografia. Abordar a les aules el que està succeint al nostre continent i fer-ho de manera reflexiva i crítica crec que és un imperatiu moral.

dimarts, 17 de maig de 2016

EDUCACIÓ I ELECCIONS



En el seu moment, el Partit Popular va aprovar i va posar en marxa una nova reforma del sistema educatiu, la LOMCE. Ho va fer amb una àmplia oposició, al Parlament i al sector professional de la docència. Una nova llei educativa seguia amb el model de canvis legislatius amb cada nou govern generant, una vegada més, una sensació de desassossec entre el professorat que aspira a un període d'estabilitat legislativa que li permeti fer la seva tasca amb tranquil·litat i coherència.

El moment d'incertesa política actual, amb unes noves eleccions espanyoles, amb noves correlacions de forces en moltes comunitats autònomes que ha incrementat el rebuig a la LOMCE, amb les repetides manifestacions de partits que poden accedir aviat al govern en el sentit de derogar aquesta llei ... ha sumit el món educatiu en una situació de provisionalitat molt perjudicial ja que dificulta la presa de decisions i genera molts dubtes.

La situació reflecteix la irresponsabilitat de convertir els temes educatius en pólvora per aconseguir canvis socials al servei d'un determinat dogmatisme. Després de tants anys, ja no sé si hi ha alternativa a aquesta situació tan repetida i cada vegada més exagerada. En tot cas, cal tenir-ho present ara que s'acosten unes altres eleccions ja que es fa evident que les decisions en educació estan carregades d'ideologia. Ens agradi o no.

dimarts, 10 de maig de 2016

UN DILEMA SOBRE ELS PROCESSOS D’AVALUACIÓ ARREL DE L’ACREDITACIÓ D’UNES TITULACIONS



A finals de la setmana passada vaig participar en una audiència on professorat de Treball social i d’Educació social ens trobàvem amb el Comitè d’Avaluació Externa de diverses titulacions de la nostra Facultat. Aquesta i altres audiències (una cada 45 minuts) amb professorat i amb estudiants de titulacions diverses, formen part del procés d’acreditació de les titulacions de grau i d’algun màster de la Facultat, un procés que portarà a una decisió de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya respecte de si les titulacions són considerades excel·lents, es poden seguir impartint, es poden seguir impartint però amb condicions o bé s’han d’extingir.

El procés d’avaluació –amb multitud d’informes i de recopilació d’evidències a banda de les audiències- fa aflorar algunes coses interessants, moltes d’elles ja detectades prèviament a la Facultat però que ara queden més explícites: coses positives i aspectes a millorar. Crec que hi afloren tot i la sensació de que es tracta d’un procés amb molta càrrega burocràtica. I hi afloren tot i que a ningú se li escapa que ens estan fent una avaluació acreditativa que tindrà conseqüències i, com passa en altres processos avaluatius, aquest caràcter acreditatiu contamina molt les possibilitats formatives i formadores de l’avaluació. 

Aquesta compaginació entre l’avaluació adreçada a certificar i a qualificar i l’avaluació per ajudar a millorar processos no és fàcil. En el cas que comento, estic convençut que el Comitè extern que ens ha visitat té intenció d’ajudar-nos a millorar però la seva funció fiscalitzadora aixeca algunes inquietuds i limita l’espontaneïtat que seria desitjable. I si la visita no hagués tingut la funció acreditativa? És un interrogant que sovint també ens plantegem respecte de l’avaluació dels nostres estudiants.