Aquests dies, amb els estudiants universitaris de grau,
estem tancant el treball conjunt de dues assignatures: consisteix en el disseny
d'un projecte socioeducatiu a partir d'un diagnòstic realitzat el quadrimestre
anterior, també com a treball conjunt de dues assignatures. Es
tracta, per tant, d'un projecte conjunt de quatre assignatures, de dos
departaments diferents, realitzat al llarg de tot el curs.
Els projectes elaborats s'han de presentar a la resta de
la classe i al conjunt del professorat que ha intervingut en el projecte, en
els últims dies de classe. Aquestes
presentacions són, des del punt de vista del professorat, de gran interès per a
la formació dels estudiants: pel que suposa haver de presentar el treball
realitzat però també per l'oportunitat de conèixer quins projectes han
dissenyat els companys i companyes de classe. La
presentació és una oportunitat de veure exemples pràctics.
És per aquest valor formatiu, i per respecte als que
exposen, que ens sembla molt important que els i les estudiants assisteixin a
les presentacions. El
problema és que som a final de curs i les urgències apreten pel que
l'assistència mai és tan elevada com hauria de ser-ho. Estem
convençuts que aquesta laxitud en l'assistència és un bon exemple de com el que
és urgent s'anteposa, sovint, a l'important. No
sabem com resoldre la situació, més enllà d'establir controls d'assistència que
no creiem que serveixin per anar al fons de la qüestió. És
una llàstima perquè, els que no assisteixen o ho fan només parcialment, es
perden un dels moments més formatius del curs. Pel
que hem comentat amb altres professors i professores és quelcom que passa
sovint. S'accepten
idees sobre com afrontar aquesta qüestió.
