BOICOT ALS DEURES ESCOLARS

El tema de si són pertinents o no els deures escolars és un tema recurrent. El debat sobre aquesta qüestió en l'àmbit professional ve de lluny.  El passat 5 d'abril comentava la qüestió en aquest mateix blog. La novetat és que ara la polèmica ha superat l'àmbit dels i de les docents: la Confederació Espanyola d'Associacions de Pares d'Alumnes (CEAPA), majoritària a l'escola pública, ha cridat a boicotejar els deures escolars. De moment, es demana -com un primer pas- que nens i nenes no hagin de fer feines escolars a casa almenys els caps de setmana del proper novembre. La idea és que si es segueixen posant deures per aquests dies, les famílies es neguin a que els seus fills els facin. Aquesta iniciativa té com a precedent el que en alguns parlaments autonòmics s'hagin plantejat iniciatives per exigir que les tasques escolars es racionalitzin.

És evident que cal reflexionar sobre el tema dels deutes escolars (la seva quantitat, les seves característiques...) però resulta sorprenent que la pressió provingui d'un col·lectiu de famílies. Tal com s'ha plantejat, suposa una pressió més sobre el professorat, el qual ja se sent bastant pressionat. No crec que un boicot als deures impulsat per les associacions de pares sigui la millor manera d'avançar en aquesta qüestió, sense entrar ara en si els deures són adients o no. S'està creant un problema en comptes d'impulsar un treball conjunt de la comunitat educativa per treballar el tema. No crec que aquesta sigui la millor manera d'avançar en la millora de l'educació.

UNA SETMANA A DOMINICANA

He passat, de nou, una setmana a Sto. Domingo (República Dominicana) impartint dues assignatures en un màster (maestría, en diuen allà) d’avaluació educativa. Com la primera vegada que hi vaig anar, al febrer, la implicació de l’estudiantat ha estat alta. 

Hi ha a qui li agraden aquests viatges de feina. D’entrada, no és el meu cas i és per això que sóc reticent a fer-los (per motius diversos, entre ells perquè ja tinc prou feina en el meu context) però quan has pres l’opció de desplaçar-te, l’experiència acostuma a ser molt gratificant. Ho és per la sensació que pots aportar una miqueta (molt menys del que sembla, segurament) a la formació docent de persones d’aquests països i ho és per les vivències que tens en una societat que contrasta, en moltes coses, amb la nostra. Aquests viatges sempre et fan pensar. Si, com ha estat en el meu cas, a més et trobes amb un grup humà amb el que hi ha sintonia, tornes a casa cansat però amb el cor satisfet. Tornes conscient que engegar processos de millora docent no els serà gens fàcil però que les voluntats posades en comú poden aconseguir donar passes endavant. Sort, companyes i companys dominicans!

QUÈ FARÍEM?

UNICEF ha editat un vídeo que ens hauria de fer pensar. Aquest és l’enllaç:

 https://www.unicef.es/actualidad-documentacion/noticias/estado-mundial-de-la-infancia-69-millones-de-ninos-moriran-en-2030

Què faríem nosaltres?

VACANCES DIGITALS

L’avantatge dels que ens dediquem a professions com la docència universitària és que tenim una feina molt flexible: irregular en la dedicació i amb possibilitats de treballar parcialment també des de casa, si volem. És clar que, com passa sovint en moltes facetes de la vida, aquest avantatge també es pot convertir en un inconvenient: pots estar treballant a hores intempestives i en dies que estan pensants per a desconnectar.  

 

Aquesta situació s’ha fet quotidiana gràcies a les possibilitats –i als inconvenients- que ofereixen les tecnologies digitals. És per això que és recomanable dedicar uns dies de les vacances –almenys uns dies- a fer “dieta digital” (terme d’una columna de Mayte Rius a La Vanguardia del passat 4 d’agost). La idea em sembla suggerent i té possibilitats diverses (com les dietes alimentàries): “desconnectar el mòbil (o només les dades) durant un dia i veure què passa. O deixar-lo en un calaix un parell de jornades. (...) Desactivar les notificacions i deixar el mòbil en silenci  (...). No portar el mòbil sempre a sobre”.  

 

Jo vaig desconnectar digitalment durant 8 dies, aprofitant que era a un poblet del Pirineu català. És sa i em resulta gratificant, tot i que només siguin 8 dies. De totes maneres, la idea de la “dieta digital” no estaria malament també aplicar-la durant el curs, a partir de certes hores i en alguns dels dies pensats per activitats no laborals. Ho podríem posar en el pot de les bones intencions ara que comencem un nou curs.