ENGANXATS A LES MÀQUINES

La contra de La Vanguardia sovint porta entrevistes interessants. La del passat 27 d'agost a Milad Doueihi, "crític de la transhumanització digital", n'és una mostra. Diu coses com aquestes:

"El nostre entorn està totalment modificat per la tecnologia, i això també ha canviat la percepció que tenim de nosaltres mateixos".

 

"Avui estem convergint amb la intel·ligència artificial i cada vegada ens costa més de distingir la nostra ment de les seves pròtesis: el GPS, els smartphones i  tota mena d'ordinadors..."

 

"Les màquines s'estan independitzant de nosaltres i cada vegada interactuen més entre elles sense la nostra mediació, de manera que adquireixen la seva pròpia intel·ligència i certa autonomia".

 

"L'últim absolut és el cos. I ens demanen que ens dissolguem en la màquina i sentim i pensem amb ella".

 

"De moment encara tenim les biblioteques, les hemeroteques i les discoteques i videoteques analògiques, però, poc a poc, tots els nostres testimonis del passat aniran sent digitalitzats i gestionats per intel·ligència artificial".

 

"Google és el déu amagat dels nostres dies, i la seva pretensió de digitalitzar totes les biblioteques del planeta em sembla perillosa".

 

"Avui Geogle ja gestiona la memòria i l'oblit (...). Els arxius d'avui, si continuem així, acabaran convertits en el lloc on les coses ja no hi són ni en el record, i les que hi hagi només seran en un núvol que no gestionarem nosaltres. I això és perillosíssim".

 

El que diu Doueihi no és pas ciència ficció. Tot sembla indicar que anem cap aquí. L'altra dia parlava amb el meu fill sobre si acabarem tenint implantats en el nostre cos els estris tecnològics però, potser, la diferència no seria tanta perquè moltes persones estan fermament enganxades a aquests estris, com podem constatar mirant al nostre voltant... o potser a nosaltres mateixos.

FARÉ MÉS EXERCICI

Som molts els que ens regim més per l'any acadèmic (de setembre a agost) que pel natural o bé combinem les dues concepcions d'any. Això comporta que, tal com succeeix quan comença gener, en iniciar-se setembre tornem a fer-nos aquells bons propòsits tan difícils de complir. Pels qui no estimem excessivament l'exercici físic pot ser una bona notícia (La Vanguardia, 26 d'agost de 2014) els resultats d'un estudi de la Universitat de Queensland (Austràlia) i de la Universitat Estatal de Louisiana (Estats Units), publicats en la revista Mayo Clinical Proceding, que conclouen que "fer exercici millora la salut, però els seus beneficis tenen un límit. I aquest límit són cinc hores d'esforç intens a la setmana" o 50 quilòmetres corrent en aquest mateix període (sembla ser que seria equivalent a 75 quilòmetres caminant). A partir d'aquí la salut no millorarà de manera significativa.

 

Una altra dada interessant, que s'assenyala en el mateix article, és que l'activitat física recomanada per al conjunt de la població és de 150 minuts d'exercici moderat o de 75 minuts d'exercici intens, a la setmana.

 

No sembla excessiu... com a mínim per aquesta època de bons propòsits.

TORNADA

Setembre: acabades les vacances d'estiu, comença un nou curs. Caldrà adaptar-se de nou als horaris laborals, a les tensions del treball i a tornar a trobar satisfacció en les nostres tasques professionals. Com si volgués fer més fàcil aquest procés, aquest mes ens proporciona generalment un temps agradable i l'alegria de les festes majors de ciutats, barris i pobles. És com si es resistís a deixar endarrere els plaers de l'estiu.

 Ara recordem les nostres vacances, millors per a uns, no tan afortunades per a altres. Jo he passat nou dies  en el sud-oest de Suïssa, amb els seus paisatges meravellosos per aquells que gaudim amb la muntanya, i en una escapada a Torino, la ciutat dels carrers porticats amb el seu característic estil. La resta de l'estiu: uns dies a Oslo, on tenim als nostres fills treballant, i a cavall entre Barcelona i un poblet de l'oest de Catalunya, on va  néixer la meva esposa. Tot això amb una climatologia molt agradable.

No passaran gaire dies -en realitat en passaran molt pocs- abans de trobar-nos immergits en una nova realitat que farà que aquests dies de vacances cada vegada semblin més llunyans. En el meu cas, la setmana es presenta amb reavaluació, reunió de l'equip docent, revisió dels treballs de fi de grau i de fi de màster, reunió d'un projecte de col·laboració amb Llatinoamèrica i del grup d'innovació docent... Sí, efectivament, entrarem ràpidament en matèria.

 Feliç curs.

S'APROPEN LES VACANCES

Per a mi, aquest juliol està sent molt complicat: comissions diverses de treballs de fi de grau i de màster, diverses reunions del claustre, tancament de les correccions i de les avaluacions, reunions, una jornada de docència, el congrés de docència universitària (CIDUI), preparació d'un projecte de col·laboració amb Llatinoamèrica i, per acabar-ho de brodar: diversos tribunals de places de professorat, alguns (un el presideixo) la darrera setmana de juliol. Això sí que és apurar i a fe que comença a costar una mica.

Però les vacances arribaran, ja s'apropen. Per aquest blog, ja són aquí. Sort que té.

Us desitjo que en gaudiu força. Fins la tornada.

SERVEIS COMUNITARIS A L'ESO (Recull de premsa)

EL PERIÓDICO DIGITAL 2-7-2014

Experiència pilot

70.000 estudiants catalans hauran de fer serveis comunitaris per passar l'ESO

Joves de 15 i 16 anys hauran de dedicar almenys 10 hores en un curs al voluntariat

MARÍA JESÚS IBAÑEZ / Barcelona

 

Uns 70.000 estudiants catalans de 15 i 16 anys, alumnes de 1.108 instituts catalans, hauran de fer un mínim de 10 hores de serveis a la comunitat, com a matèria obligatòria per obtenir el títol d'ESO. Aquest és l'objectiu plantejat per d'aquí cinc anys per la Conselleria d'Ensenyament, que aquest dimecres ha presentat un ambiciós pla perquè "els estudiants experimentin i protagonitzin, al llarg de la seva trajectòria escolar, accions de compromís cívic, aprenguin l'exercici actiu de la ciutadania i posin en joc els seus coneixements i les seves capacitats al servei de la comunitat", ha dit la titular d'aquest departament, Irene Rigau.

Després de dos cursos en què el voluntariat social s'ha aplicat com a experiència pilot en un centenar d'instituts, el setembre vinent aquesta activitat ja serà obligatòria en un total de 152 centres (amb uns 5.000 estudiants implicats). Paral·lelament, Ensenyament començarà a impartir formació als professors de 180 instituts perquè, ja el 2015-2016, vagin incorporant-se al programa. La pràctica l'avaluaran les oenagés a les quals vagin els joves com a col·laboradors.

"Els professors designats podran decidir, en col·laboració amb els seus alumnes, en quins projectes de cooperació volen treballar. Prèviament, a l'aula s'analitzaran les necessitats i el context d'aquesta activitat, les causes i com es pot abordar el voluntariat", ha explicat Meritxell Ruiz, directora general d'Atenció a les Famílies i la Comunitat Educativa. Durant els dos anys de pla pilot, un 31% de les iniciatives s'han dedicat a l'intercanvi generacional i un 26% a l'acompanyament i suport a l'escolarització, ha afegit Ruiz. "I s'ha treballat des de disciplines tan diferents com les llengües, les ciències socials, la tecnologia, la plàstica o fins i tot el llatí", ha destacat.

El propòsit, ha subratllat per la seva banda Rigau, "no és incorporar una assignatura maria al currículum de secundària, ni fer que tots els alumnes siguin nois escortes, sinó que adquireixin, en un moment en què els joves fixen l'escala de valors que els guiarà quan siguin adults, nocions com el respecte, l'esforç o el treball en equip".

UNA INNOVACIÓ EN EL TREBALL FINAL DE MÁSTER

En el màster Investigació i canvi educatiu que hem iniciat aquest curs en la meva Universitat hem plantejat una novetat en el Treball de fi de màster. Ens preocupava que la presentació d'aquests treballs només fos un examen i que no tinguéssim l'oportunitat de realitzar un intercanvi que pogués enriquir als seus autors i a altres estudiants i al professorat. Després de donar-li algunes voltes, vàrem decidir posar en marxa una sessió amb aquestes finalitats.

Ahir vaig moderar la primera sessió d'aquesta experiència. Es va tractar de que, durant el matí, quatre estudiants esposessin durant 15 minuts el seu treball (abans ens havien enviat un resum de com a màxim tres pàgines). Després de la presentació de cada treball, va intervenir el tutor o tutora. El moderador va apuntar algunes qüestions possibles pel debat i es va iniciar un col·loqui obert entre estudiants, professorat i el o la ponent, durant un màxim de 40 minuts.

Realitzar aquesta presentació és obligatori pels estudiants del màster però la novetat és que ni existeix cap tipus de qualificació ni l'assistència dels altres estudiats (i del professorat) és obligatòria, tot i que sí recomanada. El treball per ser avaluat haurà de ser presentat d'aquí uns 15 dies i serà corregit per dos professors del màster.  

Quan vam començar la sessió teníem la incògnita de com funcionaria aquesta innovació. I va anar molt bé. L'assistència va ser notable, el debat ric i participatiu, i les aportacions pel ponent de valor. Vàrem tenir la sensació que havíem trobat una possibilitat per realitzar un veritable intercanvi acadèmic.  

UN TERÇ DELS INSTITUTS ESPANYOLS NECESSITEN PROFESSORAT MÉS QUALIFICAT SEGONS L'OCDE (Recull de premsa)

EL PERIÓDICO digital

Un terç dels instituts espanyols necessiten professors més qualificats

L'estudi Talis de l'OCDE constata també l'envelliment dels docents de l'ESO a Espanya

MARIA JESÚS IBÁÑEZ / Barcelona

Dimecres, 25 de juny del 2014

Un terç dels instituts espanyols necessiten professors més qualificats o amb un rendiment més alt, segons denuncia l'enquesta Talis que l'OCDE elabora cada cinc anys sobre la formació i la capacitació del professorat i que ha presentat aquest dimecres. L'informe destaca, entre altres elements, que a Espanya, sis de cada 10 professors treballen en centres on falten docents per atendre els estudiants amb necessitats educatives especials. A l'OCDE aquesta proporció és una mica inferior encara que també és elevada (amb cinc de cada 10 professors).

L'informe constata, a més, que l'envelliment dels professors d'ESO espanyols és més acusat que en la mitjana dels països participants en l'enquesta. Al voltant del 59% dels docents de secundària a Espanya són dones, mentre que en la mitjana de l'OCDE les professores representen al voltant del 67%.

En l'estudi Talis d'aquest any hi han participat al voltant de 106.000 de secundària de 33 països diferents. En el cas espanyol, en l'enquesta hi han col·laborat un total de 3.339 professors i 192 directors de 192 centres educatius.

CAP ENDARRERA

El passat cap de setmana una manifestació a Barcelona (diuen que d’unes 25.000 persones) va reivindicar l’escola catalana. És a dir, un model educatiu que ha servit des de fa molts anys per fomentar l’aprenentatge i la cohesió social a Catalunya. Des de fa uns mesos estem assistint a un important moviment a les illes Balears en contra de la reforma imposada pel govern autonòmic.

Què està passant? Com pot ser que docents, estudiants i famílies haguem de tornar a lluitar pel que es va aconseguir després de la desaparició de Franco? Sembla que haguem retrocedit en el temps i no només en educació. En comptes d’anar endavant, d’avançar a partir d’allò construït, innovant i millorant en un repte de progrés constant, en el moment actual ens trobem en un impasse, en una situació en la que cal movilitzar-se per allò que ja crèiem resolt.

En aquest moviment a Catalunya i les Balears el tema de la llengua és central perquè la llengua és un element identitari fonamental però també perquè és quelcom nuclear per a la inclusió social. De totes maneres, seria un error pensar només en el tema lingüístic donat que el retrocés que es pretén imposar va molt més enllà, afecta a la funció inclusora de la institució escolar.

Potser algú pot pensar que des dels governs implicats no s’és conscient d’això però, des del meu punt de vista, el més preocupant és que crec que són plenament conscients i que estan utilitzant l’escola al servei de determinats interessos on l’educació no importa per si mateixa; es concep només com un instrument al servei d’un model de societat que ningú s’atreveix a defensar en públic. Però existir, existeix… i explica molt del que està passant.

NOVA FACULTAT D’EDUCACIÓ

El passat 5 de juny, el Consell de Govern de la Universitat de Barcelona va aprovar la creació d’una nova Facultat d’Educació, resultat de la unió de la Facultat de Pedagogia i de la de Formació del Professorat. El nou centre ha de facilitar la potenciació de la docència i la investigació socioeducativa i millorar la projecció externa. Amb un total de cinc graus i quinze màsters oficials i 5.800 estudiants la nova Facultat culmina un procés iniciat fa uns dos anys.

Des de fa molt de temps he defensat públicament la necessitat d’aquesta nova Facultat. És per això que estic molt satisfet amb el resultat. Tot i que ara s’obre un període complex estic convençut que aconseguirem sumar esforços, apropar visions i anar edificant una nova cultura institucional.

La meva satisfacció no és la mateixa respecte del procés que ens ha portat fins aquí. Crec que s’ha desaprofitat una oportunitat per convertir el procés cap a la nova Facultat en un moment per conèixer-nos millor i construir la nova realitat de manera participativa. El camí no l’ha compartit el conjunt de membres de les dues Facultats. Per això deia que ara s’obre una etapa que no serà fàcil de gestionar i on el principal repte hauria de ser recuperar la participació. Una etapa complexa però apassionant.

CONVIVÈNCIA I FORMACIÓ

S'han acabat es classes de grau i en el Departament universitari es respira tranquil·litat, excepte quan hi ha alguna reunió... el que passa sovint, i a les hores en que hi ha docència de Màster. Ha arribat el moment de la correcció i l'avaluació.

Treballo en un campus rodejat d'espais verds i amb molt bones vistes sobre Barcelona i la serra de Collserola. És agradable poder fer alguna breu pausa en la tasca de despatx i donar una ullada a l'exterior o arribar-se fins el claustre interior pels passadissos deserts.

 

Llàstima que en aquests anys de crisi s'hagi degradat tant: brutícia, grafits, burilles i deterioraments diversos. Aquesta situació es deu en part a la falta de neteja i manteniment però també a uns hàbits i unes actituds per part dels habitants del campus que haurien de preocupar-nos, encara més si cap quan som formadors que pretenem preparar futurs educadors i educadores. El que succeeix és un reflex dels valors socialment predominants però sorprèn en estudiants d'educació. Al menys, a alguns ens sorprèn... i ens preocupa.