LA SETMANA D'UN PROFESSOR UNIVERSITARI (10)

Aquests dies són estranys. Dilluns va ser festiu a Catalunya, l'anomenat dilluns de Pasqua, el dia de la mona. A més, aquest any va coincidir amb el meu aniversari de noces. Dimarts per mi també va ser festiu perquè la Facultat de Pedagogia havia decidit que un dels dos ponts que cada any es recullen en el seu calendari, correspondria a aquest dia. Això del pont entre festius també és quelcom digne d'estudi, molt característic per altra part de la nostra terra però incomprensible per a mentalitats d'altres països, com els del nord d'Europa.

Va ser pont perquè dimecres vàrem celebrar la diada de Sant Jordi, patró de Catalunya. Ja fa uns anys, la Universitat de Barcelona va decidir que aquest dia seria el dia de festa de la Universitat, substituint a festivitats patronals que havien perdut el seu sentit. Sant Jordi és un dia molt especial, per moltes raons. Una d'elles, per ser un dia laborable en el que tothom troba la manera d'escapar-se una estona del treball per passejar per les parades de llibres i roses. La festivitat en la Universitat facilita gaudir de la jornada però no tinc gaire clar que sigui la millor opció, donat que priva de les celebracions culturals que es feien aquest dia en la nostra institució.

Total: una setmana amb dos dies laborables. Això sí: plens d'activitat. Com que només hi havia dos dies tot s'havia de concentrar: classe, reunió amb el grup de recerca, tutories, despatx amb algun professor... i correus i més correus electrònics. En casos com aquests, si arribéssim als dies laborables sense haver avançat treball en els festius podria arribar el col·lapse. Això fa que molts festius no ho siguin del tot però és propi de la nostra professió i es veu molt afavorit per la presència continuada a les nostres vides de les tecnologies de la informació. Per bé o per mal.

EXPULSAT PER DEMANAR MÉS DEURES

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/gent/estudiant-expulsat-per-demanar-mes-deures-3200050?utm_source

LA SETMANA D'UN PROFESSOR UNIVERSITARI (9)

Setmana de vacances amb els edificis de la universitat tancats per estalviar. Aprofito per acompanyar la meva filla que passarà uns dies amb nosaltres abans de tornar a la seva feina a Noruega. És una més de les que han tingut que anar a buscar treball fora.

 

Sense despertador. Tot i que no em llevo tard, la llibertat de fer-ho a l’hora que em ve de gust és impagable. Com que no puc evitar mirar el correu electrònic, veig que hi ha professorat que treballa i rebo alguns escrits d’estudiants. Contesto, però potser no ho hauria de fer. Aprofito per convocar alguna reunió i posar-me al dia en alguna altra qüestió.

 

Dijous surto cap el poble, on va néixer la meva muller i en el que hi tenim una casa. Aquests dies me’ls prenc més estrictament com a festius. Visitem les salines de Vilanova de la sal. Hi ha un moviment de recuperació de les velles salines, amb finalitats culturals i de recuperació del patrimoni.

 

 

El bon temps ens acompanya fins diumenge. Aquest dia, fem un vermut a casa d’uns amics i, per la tarda, tornem a Barcelona. Hem carregat les piles i la veritat és que el trimestre que ara comença es farà molt curt.

LA SETMANA D'UN PROFESSOR UNIVERSITARI (8)

Aquesta setmana m'ha tocat revisar els informes del projecte que estan realitzant els estudiants del grau.  En aquest cas no qualifico, només he de preparar un bon retorn que els ajudi a seguir avançant. Dijous vàrem dedicar cinc hores seguides, junt amb la professora de l'altra assignatura amb la que ens coordinem, per fer la devolució a cada grup, una mitja hora aproximadament en cada cas. Aquestes devolucions crec que són molt útils però, de vegades, són una mica desesperants, perquè veus que alguns estudiants no tenen clares algunes qüestions a les que hi hem dedicat un bon temps de les classes. Crec que el problema -i així els hi comento- és que no llegeixen ni estudien i no n'hi ha prou amb assistir a classe... i no parlem de qui quasi  ni apareix.  Dóna la sensació de que, en algunes titulacions, una part de l'alumnat no té del tot clar que significa ser estudiant universitari. És una sensació compartida amb molts altres professors i professores.

Abans de dijous, a banda d'allò més habitual, vaig assistir a una reunió de coordinació del treball final de grau, vaig treballar en el projecte casos en xarxa... i vaig seguir, una part per la ràdio i una altra per televisió, el debat en el parlament espanyol a partir de la petició del parlament català de transferència de l'autorització per celebrar una consulta sobre la relació entre Catalunya i la resta d'Espanya. També vaig assistir a una part d'una interessant jornada sobre experiències en el camp de l'educació social que vam coorganitzar diverses assignatures. Em va cridar l'atenció la idea, cada vegada amb més força a Europa, de que per donar alternatives reals a la població sense llar se li ha d'oferir un pis on es pugui viure sol, amb algunes condicions, entre les quals acceptar com a mínim una visita setmanal d'un educador.

Dimecres la Junta de la Facultat de Formació del Professorat i la de la Facultat de Pedagogia vam aprovar, en paral·lel, la Memòria per a la constitució de la nova Facultat d'Educació. Per la tarda, faig classe en el Màster i, tot seguit, dues tutories de treball de final de grau.

El matí de divendres el puc dedicar sencer a treball de despatx, només amb alguna visita curta. A les dues i mitja tanco la persiana. Començo vacances donat que, tot i que no ho volgués fer, la propera setmana la Universitat de Barcelona tanca tots els edificis, per estalviar. Ha estat un trimestre llarg.

LA SETMANA D'UN PROFESSOR UNIVERSITARI (7)

Després d'una classe de grau i d'una estona al despatx, cap a la una del migdia de dilluns sortia cap Amposta per a realitzar la meva quarta sessió d'assessorament sobre la competència de treball en grup en l'institut de secundària Ramon Berenguer: una hora amb el claustre i dues hores amb el seminari. Tot i que el desplaçament no és curt (dues hores llargues de cotxe des de Barcelona sense comptar la parada per a dinar) resulta gratificant perquè et permet interaccionar amb professorat preocupat per millorar, dia a dia, la docència. La competència de treball en grup, per altra part, suposa un desafiament perquè porta a replantejar algunes concepcions que solen estar força arrelades a la secundària. Del que es tracta és d'aprendre a treballar en grups cooperatius en els que "los objetivos de los participantes se encuentran estrechamente vinculados, de tal manera que cada uno de ellos pueda llegar a sus objetivos si y sólo si los demás consiguen los suyos" (J. Rué El trabajo ccoperativo. Barcelona: Barcanova, 1991). Si l'objectiu és aquest, com es combina amb l'avaluació individual que tant ens acostuma a preocupar?

Dimecres, la ràdio que acompanya les meves primeres hores cada jornada, aquelles hores que no saps amb certesa si estàs despert o dormit, informava que l'alumnat espanyol novament ha obtingut resultats dolents en un informe PISA, en aquesta ocasió en proves d'habilitats pràctiques. Penso que, sense descartar l'interès d'aquests estudis, és fàcil caure en esquematismes i en la cerca de causes i de culpables que simplifiquen en alt grau una realitat molt complexa.

El dia següent envio dos correus electrònics a Xile, a dues doctorandes a les que dirigeixo la tesis, en solidaritat amb les conseqüències dels terratrèmols que estan patint al nord del país. A la nostra Facultat, comencen a aflorar nervis i angoixes davant la inestabilitat del professorat que, un curs més, no sap si podrà seguir a la Universitat. Per la tarda, treballo a casa, el que em permet posar-me una mica al dia amb les lectures pendents.

Divendres tenim reunió de la comissió permanent del comitè científic del CIDUI, el Congrés de docència universitària i innovació del proper juliol. També aquí hem viscut la desídia que, de vegades, apareix a la Universitat: el darrer dia del termini perquè els revisors enviessin els seus informes sobre les comunicacions, alguns -uns quants- resulta que no havien fet ni farien cap revisió. Evidentment són una minoria però encara no surto de la meva sorpresa.  

LA SETMANA D'UN PROFESSOR UNIVERSITARI (6)

La classe de dilluns va ser una mica diferent perquè, amb una altra assignatura amb la que treballem conjuntament, vàrem organitzar una conferència sobre un projecte d'animació sociocultural d'una fundació dedicada a la integració social i a la millora de la qualitat de vida de persones amb discapacitat intel·lectual:

http://ensanti.blogspot.com.es/p/qui-soc.html

Després, vam fer una nova reunió del grup d'innovació docent: vam quedar per dinar i tot seguit ens vàrem reunir. Ens vam felicitar per haver estat reconeguts com a grup d'innovació docent consolidat per la nostra Universitat. La Rosa ens va explicar un projecte d'investigació sobre entorns personalitzats d'aprenentatge en el que està participant. Entre altres coses, vam revisar la web del grup:

http://www.ub.edu/transedu/

Dimecres vaig començar la docència a una assignatura optativa del Màster d'Investigació i canvi educatiu. Com sempre, la docència en el màster em resulta molt gratificant: els estudiants són pocs i amb un nivell que facilita la reflexió i l'aprofundiment.

La classe de grau de dijous la vaig realitzar amb normalitat però altres classes no es van fer perquè una part dels estudiants es va sumar a la vaga convocada contra la política de l'inefable ministre d'educació.

Divendres vaig tenir reunió amb la presidenta del comitè organitzador del VI Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació (CIDUI) que se celebrarà aquest proper juliol, i el comitè científic del qual presideixo.

Quan miro endarrere i veig com ha transcorregut la setmana (a la que cal afegir-hi tutories, alguna que altra reunió i tasques diverses) constato una vegada més que tinc una professió que m'obliga a tocar moltes tecles el que, si bé és cert que de vegades et fa saltar d'una cosa a l'altra abans del que voldries, per altra part et proporciona una varietat d'activitats i de responsabilitats, cadascuna d'elles interessants i, en el seu conjunt, personalment força enriquidores. Serà que m'agrada la meva professió.

PARES I MARES EN EL PUNT DE MIRA

Fa uns dies es va presentar l'estudi Adolescents 2013: cap a una correcta formació i autonomia en el consum realitzat per Keepunto i la Universitat Complutense de Madrid (UCM). En aquest informe s'assenyala que el 84% dels pares i mares "premien de manera irresponsable el comportament dels seus fills adolescents" amb la paga setmanal. També es destaca la falta d'una cultura de l'esforç "que els porti a aconseguir els seus objectius per mèrits propis". El 62,1% dels adolescents no reben cap tipus d'assignació sinó que van demanat diners als seus pares quan els necessiten.

En l'informe s'assenyalen altres dades interessants però vull destacar que no estudiar, no fer els deures o treure males notes és motiu pel 51% dels pares i mares per treure la paga però a l'hora de la veritat només ho fa realment un 30%. Aquestes dades palesen accions per part dels pares que es poden considerar poc coherents: entre el que es diu i el que es fa, entre la necessitat d'una motivació intrínseca i la realitat d'una pretesa motivació extrínseca, entre la cultura de la responsabilitat i la cultura de la pressió externa...

Resulta massa fàcil donar les culpes a les famílies i, en tot cas, aquesta culpabilització no ens porta enlloc. Per canviar aquest estat de coses, de les quals les dades que comento en són només una petita mostra, ens cal la construcció d'una nova cultura i mentre el sistema educatiu segueixi sent un camp de batalla per a les opcions polítiques difícilment podrem avançar en aquesta línia. Tot i així, el diàleg entre els educadors i les famílies pot ser un bon camí. No és fàcil, però l'objectiu s'ho val. És clar que primer cal que els educadors es posin d'acord entre ells, en el si de les institucions educatives.   

LA SETMANA D'UN PROFESSOR UNIVERSITARI (5)

Dilluns comença amb la classe de primera hora. Per la tarda, aproximadament un cop al mes, tenim reunió del grup de treball i de recerca sobre el projecte casos en xarxa. Hem posat fil a l'agulla i el projecte comença a caminar. El nostre objectiu és penjar a la xarxa, en accés obert, casos reals per a la formació. Veurem com va evolucionant.

A mitja setmana arriba Sant Josep, el 19 de març, una d'aquestes festes que abans eren i que ara no són però que mantenen alguna cosa de la seva història, com la tradició de prendre crema catalana.

Divendres vàrem tenir reunió de la comissió coordinadora d'un Màster. Estem esperant que l'Agència de Qualitat contesti la nostra proposta d'un nou Máster pel proper curs. Sembla que és difícil poder tenir informació sobre una data aproximada en la que arribarà la resposta de l'Agència, mentre que ja ens arriben peticions de futurs estudiants per a cursar-lo. Aquestes situacions que em resulten inexplicables (per què no es pot conèixer el calendari?) i davant de les quals no sempre és fàcil saber que està fallant em produeix cert desassossec.

Dissabte vaig participar en una festa sorpresa amb motiu dels 70 anys d'una companya del Departament. Mentre esperàvem la seva arribada, vaig observar com en algunes converses apareixien temes de treball... cada cop és més difícil establir espais i moments diferenciats.

LA SETMANA D'UN PROFESSOR UNIVERSITARI (4)

Dilluns i dijous, a les 8,30h., tinc classe de grau. M'agrada la docència: els resptes sempre presents per mirar de millorar dia a dia, l'esforç per anar enfortint el vincle amb els i les estudiants, l'intercanvi, la tutoria... l'únic que se'm fa dur és l'avaluació acreditativa. Probablement per això l'avaluació s'ha convertit en una de les meves línies prioritàries d'innovació i d'investigació.

Dimecres vam fer una reunió del professorat d'educació social. La cap d'estudis s'ha obstinat en la tasca de millorar la docència en aquesta titulació a partir del treball en equips docents i de la coordinació del conjunt del professorat. En aquest tipus de reunions se senten coses que em resulten sorprenents i que crec que evidencien que ens falta compartir significats. El tema de les competències o de l'avaluació continuada acostuma a propiciar afirmacions contundents i contraposades. Hi ha que buscar espais per parlar amb tranquil·litat de qüestions de fons però ens falta més cultura professional en aquest sentit.  

 

Divendres per la tarda, aprofitant que la meva filla arquitecta passava uns dies a Barcelona, vàrem visitar una interessant exposició sobre Le Corbusier (1887-1965), en el CaixaForum. Va ser un artista complet (pintor, dissenyador, arquitecte), amb idees innovadores i un discurs força interessant però que va tenir moltes dificultats per aconseguir encàrrecs.

El cap de setmana vam complir amb una de les nostres tradicions: vàrem celebrar la calçotada anual. En la nostra festa és tan important el que es menja (els calçots, aquesta ceba de tant èxit acompanyada d'una salsa excel·lent) com la seva preparació i el seu consum de peu, embrutant-nos les mans i els pitets, acompanyant-los d'un glop del vi del porró, i comentant les seves excel·lències. Després, carn a la graella i, per acabar, crema catalana i cava.

LA SETMANA D'UN PROFESSOR UNIVERSITARI (3)

Dilluns, després de la classe que acabo a les 10,30h., em vaig desplaçar a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació on s’acostuma a reunir el Grup transversal d’innovació docent sobre aprenentatge autònom (TRANS.EDU),que coordino. És un grup molt interessant perquè està constituït per vuit professores i professors de vuit facultats diferents de la nostra Universitat (a més de Biblioteconomia i Documentació, Biologia, Dret, Economia i Empresa, Farmàcia, Física, Medicina i Pedagogia) que portem uns anys treballant sobre avaluació continuada. L’intercanvi és molt enriquidor per la diversitat de titulacions i per la qualitat professional i humana dels seus components. En la reunió vam decidir presentar conjuntament amb una part del grup de recerca sobre Entorns i Materials per a l’Aprenentatge (EMA), del que formo part, la sol·licitud d’un ajut per innovar i investigar sobre casos en xarxa per a la formació.

Dijous va ser un dia especial per a la nostra petita història: es van reunir conjuntament les juntes de la Facultat de Formació del Professorat i de la Facultat de Pedagogia per decidir el nom de la nova facultat que naixerà de la fusió de les dues. Ja tenim nom: Facultat d’Educació. Va estar bé però, essent la primera vegada que es reunien les dues juntes, ho vaig trobar excessivament formal. Em va faltar un moment per festejar aquesta primera reunió, per sentir alguns comentaris sobre el seu significat. Era una bona oportunitat per comunicar-nos, més enllà de votar un nom.

Divendres, després d’una titànica lluita amb l’aplicatiu informàtic corresponent, vaig aconseguir enviar la sol·licitud pel projecte sobre casos. Aquest mateix dia vaig trametre, per a la seva publicació, el llibre sobre bones pràctiques d’avaluació continuada que hem fet en el TRANS.EDU. Una jornada productiva.