dissabte, 28 de gener del 2012

AL VOLTANT DE LA NOTÍCIA "INTERNET M'AJUDA A FER L'EXAMEN"


Reprodueixo un text que apareix a la web de l'editorial Graó on em refereixo a la notícia anterior "Intenet m'ajuda a fer l'examen".


Nou fòrum a la web de Graó:

Innovació en l'avaluació
Per Artur Parcerisa, Universitat de Barcelona

La premsa s'ha fet ressò d'una experiència d'avaluació dels aprenentatges, desenvolupada per una trentena de centres, en la qual l'alumnat pot consultar Internet i altres fonts d'informació per realitzar alguns exàmens. La notícia ha saltat als diaris per la seva novetat, ja que posa en dubte alguns principis que semblaven consubstancials amb l'avaluació escolar.

 

Aquesta notícia propicia, entre d'altres, tres reflexions, que exposem a continuació. En primer lloc, apareix a la premsa una informació relacionada amb l'escola que no és negativa (fracàs, preu dels llibres de text, etc.). Si és una mostra que hi ha qüestions educatives com aquesta que poden interessar el conjunt de la població, potser comencem a anar pel bon camí. Ho haurem de veure.

En segon lloc, l'aposta per substituir la pura reproducció de definicions per una avaluació de capacitats i competències sembla prometedora. Ho és en el sentit que posa en pràctica un replantejament d'allò que ha d'ensenyar -i, per tant, avaluar- la institució escolar. Al darrere de la innovació que es proposa hi ha una reflexió de fons sobre l'aprenentatge de competències.

Hi ha, també, un posicionament sobre la relació entre l'escola i la societat: es proposa un ús de les tecnologies de la informació i la comunicació d'acord amb el que se'n fa fora de las parets escolars. En aquest sentit d'obertura, també cal destacar que l'experiència és fruit d'un programa de recerca d'un grup de la Universitat Autònoma de Barcelona, la qual cosa suposa una col·laboració entre la Universitat i la resta del sistema educatiu que hauria de servir d'exemple.
En tercer lloc, la innovació aborda el tema de l'avaluació. En fer-ho, posa el focus d'atenció en allò que constitueix un element clau per afavorir un tipus d'aprenentatge o un altre. L'avaluació és un referent molt important -si no el més important- per a l'alumnat, que influeix en com s'implica aquest en seu procés d'aprenentatge.

Sense entrar en l'experiència concreta, veiem que la seva filosofia posa sobre la taula la necessitat de buscar alternatives, als centres escolars, que resultin coherents amb l'aprenentatge per competències que requereix la societat actual. Sovint, sembla que el discurs teòric va per una banda i la realitat pràctica per l'altra. Però el cas és que teoria i pràctica són dues cares de la mateixa moneda. No hi ha pràctica sense teoria -tot i que sigui implícita- ni teoria sense el coneixement sorgit de la pràctica. Coordinar l'una amb l'altra es fa indispensable per avançar en la millora de la docència.

Insistir en el fet que l'escola ha d'evitar quedar aïllada, que cal ajudar l'alumnat a formar-se en competències que li permetin ser cada vegada més autònom, crític i capaç d'adaptar-se a situacions canviants, però seguir reproduint les mateixes rutines de sempre, dificulta que l'escola afronti un canvi necessari per respondre millor al seu paper en la societat actual. El canvi es fa imprescindible, i en aquest canvi, els sistemes d'avaluació hi han de tenir un paper molt rellevant.

Experiències com la que dóna peu a aquest editorial, juntament amb moltes altres que s'estan desenvolupant sense tant de ressò mediàtic, probablement suposen l'avançada d'una necessària i esperem que inevitable reconfiguració de l'escola. Hi ha altres aspectes, però el currículum i l'avaluació són, sens dubte, qüestions centrals.

dimarts, 24 de gener del 2012

INTERNET M’AJUDA A FER L'EXAMEN (Recull de premsa)

(Resum de premsa de USTEC-STEs)

Les escoles proposen proves menys memorístiques i amb accés a la xarxa

NO NOMÉS MEMÒRIA:  Una trentena de centres donaran més pes a l’avaluació per competències RECÓRRER A INTERNET: Els alumnes podran consultar fonts d’informació en alguns exàmens

Arriba l’hora de l’examen de geografia econòmica a l’escola Virolai, al barceloní barri del Carmel. Els alumnes de 4t d’ESO agafen paper i bolígraf, obren el seu portàtil, busquen informació a internet, contesten les preguntes... fins i tot podrien consultar algunes dades en els seus apunts. La nota de l’examen amb prou feines dependrà de la informació que trobin en aquestes fonts. Es tracta d’alguna cosa més que de reproduir definicions. Amb les dades que busquen i els seus coneixements previs han de resoldre problemes i respondre qüestions que avaluen la seva capacitat d’anàlisi i reflexió. Per alguns, permetre que un alumne miri apunts i, encara pitjor, que accedeixi a internet mentre fa un examen constitueix un atac en tota regla als principis bàsics de l’avaluació escolar, al mateix nivell que un paperet. Però al cap i a la fi, tot depèn del tipus de prova i de les capacitats que es pretenguin mesurar.

Així ho consideren almenys els professors que advoquen per adaptar alguns exàmens al que s’ensenya a les aules en el dia a dia, i sobretot al com s’ensenya. “Per una banda, els professors tendim cada vegada més a ensenyar competències, volem que l’alumnat sigui capaç de fer alguna cosa amb la matèria que aprèn, que pensi i analitzi, però per l’altra continuem avaluant majoritàriament la memòria”, considera Coral Regí, directora de l’esmentada escola Virolai i professora de biologia. Regi planteja un altre aspecte. La realitat és aquesta: les persones accedeixen a diferents fonts d’informació –llibres, manuals, diaris, internet, especialistes...– per donar resposta als interrogants que se’ls presenten en la seva vida, a la feina... No ho fien tot a les dades que guarden al cervell. En canvi, l’escola no permet fer-ho en les proves. En aquest centre, com en una altra trentena de tot Espanya, han decidit fer un gir a la situació.

El debat sobre com avaluar els alumnes i fins a quin punt implicar la tecnologia en els exàmens recorre el món, explica Lluís Font, secretari de Polítiques Educatives del Departament d’ensenyament. “Ens trobem en un punt d’inflexió: si a les aules es tendeix a ensenyar per competències i a utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), sembla lògic que l’avaluació també segueixi aquest camí”, diu. Les proves PISA, la macroavaluació de L’OCDE que mesura la capacitat dels alumnes de 15 anys, és l’exemple que posa Font en aquest sentit. Aquests exàmens comproven la capacitat dels estudiants per extreure informació i processar-la, en la línia de l’avaluació per competències. Però a més, L’OCDE es planteja que les proves del 2018 es contestin mitjançant ordinador –l’última edició d’aquesta avaluació internacional ja va incloure una prova de lectura digital–. A Dinamarca, els alumnes fan els exàmens per ordinador des de fa deu anys, i des del 2011 el seu sistema educatiu va fer un pas més en aquest procés en permetre que els estudiants accedeixin a internet per respondre els exàmens finals de l’etapa secundària –primer es va fer una prova d’uns quants anys a 14 centres públics–.

El centre Virolai de Barcelona forma part d’un programa del grup d’investigació DIM de la UAB, coordinat per Pere Marquès, que proposa una cosa semblant. El curs passat aquest grup va dur a terme una investigació a cinquanta escoles i instituts en què plantejaven adaptar l’avaluació i permetre la consulta de fonts durant els exàmens. Cap el 70% dels professors considerava que el resultat per als alumnes havia estat positiu. Els estudiants que ja anaven bé i els que tenien dificultats però s’esforçaven van millorar, però no els que arrossegaven dèficits o no estaven disposats a treballar.

Per això, aquest curs han llançat una segona fase de la investigació, que continuarà el 2012-2013, en què proposen un nou abordatge del currículum –bimodal, en diuen–. Els professors dels 30 centres que participen en el projecte donen una llista amb el vocabulari, conceptes, fets o personatges que els estudiants s’han d’aprendre de memòria i comprendre. “Les persones pensem amb el llenguatge; els alumnes necessiten un vocabulari i uns coneixements de base”, indica Marquès. Aquesta informació s’avalua amb exàmens memorístics, com els de sempre, però tan sols suposa al voltant d’un terç de la nota final de cada matèria.

La part de més pes és en els exàmens que avaluen competències, què se sap fer amb la informació. Aquí, els professors poden permetre la consulta de fonts, inclosa internet. “El que realment importa és saber resoldre un problema de física, no recordar totes les fórmules de memòria, per què no pot un estudiant consultar aquestes fórmules en un examen?”, reflexiona Marquès. De moment, als professors encara els costa deixar navegar per la xarxa en els exàmens. El centre Virolai és un dels que sí que s’han atrevit a fer aquest pas en determinades proves. “No donem l’esquena a la memorització, sens dubte que és necessària, sobretot en l’àmbit del llenguatge, que s’ha empobrit entre les generacions més joves”, insisteix Regí. “El que proposem és no basar-ho tot en el fet de saber coses de memòria”, afegeix. Aquest centre treballa en l’avaluació per competències des de fa anys. Aquesta feina sistemàtica, sumant les habilitats memorístiques amb les aplicades – junt amb altres projectes educatius–, ha fet que assoleixin uns nivells d’èxit escolar molt alts. En les proves d’avaluació de sisè de primària estan molt per sobre de la mitjana catalana: el 98% dels seus alumnes aproven l’ESO –davant el 70% general–, i el 82% dels seus alumnes de batxillerat es presenta a la selectivitat i tots la superen amb bones notes.

Ara han afegit el bon ús de les TIC i d’internet als seus objectius. “Els alumnes tenen perícia tecnològica, però han d’aprendre a buscar als webs adequats, a no plagiar i a trobar recursos que els ajudin en el seu aprenentatge”, continua Regí. Per exemple, en l’examen de geografia econòmica, miren a la xarxa, a través del seu portàtil, el PIB de França i altres dades amb què hauran de fer una anàlisi. Mitjançant aquestes proves, els professors no només mesuren els coneixements dels alumnes, sinó també el seu domini de la xarxa.

dilluns, 23 de gener del 2012

VERSIÓ CASTELLANA DEL BLOC

Tenia un problema: volia que aquest bloc fos en català però, a la vegada, tenia ganes de poder anar més enllà del nostre país.

Ja he solucionat el problema: he creat un blog en castellà, un germà bessó d'aquest, tot i que ha arribat una mica endarrerit. Ara ja campa per les seves:
http://parcerisa-aran.blogspot.com/

LLIBRES DE TEXT DIGITALS (Recull de premsa)

El Periódico digital 19-1-12

PRESENTACIÓ A NOVA YORK
Apple vol que l'iPad reinventi els llibres de text
La multinacional impulsa l'ús de la seva tauleta en el sector educatiu nord-americà
La firma de la poma ofereix eines per a l'edició de llibres i eliminar la intermediació editorial

Dijous, 19 de gener del 2012
EL PERIÓDICO / Barcelona
Apple carrega ara contra la línia de flotació del sector editorial. Els llibres de text. L'escenari triat per a la presentació ha estat aquest dijous el Museu Guggenheim de la gran poma. L'invent es diu iBooks 2 i suposarà segons la firma de la poma "la reinvenció del llibre de text" tal com el coneixem actualment. El mercat educatiu és atractiu, sempre ho ha estat per a Apple, i l'objectiu ara és situar l'iPad com una eina bàsica per a professors i alumnes als EUA. Després, a la resta del món.
El plantejament d'Apple és ambiciós. Tant, que sembla difícil que el llibre convencional pugui competir amb l'alternativa proposada en el cas que aquesta es popularitzi. El plantejament de la multinacional nord-americana permetria al lector no només la lectura del llibre i buscar informació complementària a través de la web, també complementaria la lliçó amb animacions 3D o definicions actualitzades en temps real. La lectura podrà fer-se en manera vertical o apaïsada, i també hi haurà lloc per a les anotacions o algun qüestionari per reforçar el que s'ha après. Un format nou que permet aprofitar les seves possibilitats tècniques per millorar l'experiència educativa. Les primeres editorials que s'han pujat al carro d'iBooks 2 i els seus llibres de text han estat Pearson, McGraw Hill i Houghton Mifflin Harcourt, oferint totes alguns volums o capítols de regal com a reclam. L'aplicació estarà disponible de manera gratuïta, però cada llibre rondarà els 15 dòlars en el mercat americà.

divendres, 20 de gener del 2012

GRÀCIES

La Núria Giné m'ha fet arribar aquest agraïment als i a les mestres de l'escola pública:

http://www.youtube.com/watch?v=l8WKbDf6y64

Gràcies també de part meva.

dijous, 19 de gener del 2012

NOU ESTUDI SOBRE L'ADDICCIÓ A INTERNET (Recull de premsa)

El Periódico digital 14-1-12
estudi a la Xina
Els addictes a la web registren canvis al cervell similars als dels drogoaddictes i alcohòlics
Els experts troben alteracions en les connexions internes de la massa encefàlica
L'ús excessiu d'internet desemboca en problemes funcionals i de comportament

Divendres, 13 de gener del 2012
EL PERIÓDICO / Barcelona
L'ús intensiu d'internet pot derivar en una addicció i en problemes cerebrals similars als que pateixen els addictes a les drogues i l'alcohol. Així ho afirma un estudi dut a terme per científics a la Xina dirigits per Hao Lei de l'Acadèmia de Ciències de la Xina a Wuhan divulgat per la BBC. Aquest equip de científics va portar a terme escàners cerebrals de 35 homes i dones d'edats compreses entre 14 i 21 anys. Disset d'ells van ser classificats com a susceptibles de patir algun tipus de trastorn d'addicció a internet. Un dels indicadors d'aquesta síndrome és si es respon afirmativament a la pregunta: ¿Ha fet repetidament esforços infructuosos per controlar, interrompre o aturar l'ús d'internet?. Els que van respondre que sí van mostrar característiques especials en el resultat d'una ressonància magnètica cerebral. Eren perceptibles canvis en la substància blanca del cervell --la part que conté les fibres nervioses-- en els classificats com a addictes a la web, en comparació amb els no addictes.
(…)
El test
Els criteris diagnòstics per saber si s'és addicte a internet es poden determinar si es respon afirmativament a la majoria de les preguntes següents:
¿Se sent preocupat amb internet?

¿Sent la necessitat d'utilitzar internet cada vegada més temps?

¿Ha fet repetidament esforços infructuosos per controlar, interrompre o aturar l'ús d'internet?

¿S'ha sentit neguitós, deprimit de mal humor, o irritable quan intenta interrompre o aturar l'ús d'internet?

¿Ha posat en perill una relació significativa professional, una oportunitat educativa a causa d'internet?

¿Ha mentit als membres de la família, del terapeuta o d'altres per amagar el grau d'implicació amb internet?

¿Fa servir internet com una forma d'escapar de problemes o per alleujar un estat d'ànim angoixat (per exemple, sentiments de desesperança, culpa, ansietat i depressió)?

dimarts, 17 de gener del 2012

EXPERIÈNCIES D’APRENENTATGE AUTÒNOM

Aquesta tarda fem una sessió de formació interna del grup de recerca del que formo part, el grup de recerca consolidat sobre Entorns i Materials per a l’Aprenentatge (EMA). La sessió, preparada per la Núria Giné, consistirà en l’anàlisi d’un vídeo que recull experiències sobre aprenentatge autònom. És interessant i de ben segur que ens permetrà reflexionar sobre els tres eixos proposats per la Núria: requisits per a l’aprenentatge autònom, les seqüències d’aprenentatge i l’atenció a la diversitat més enllà de la individualització.

El vídeo es troba a:
http://www.ted.com/talks/lang/es/sugata_mitra_the_child_driven_education.html
(Sugata Mitra y sus nuevos experimentos en autoaprendizaje).

dijous, 12 de gener del 2012

REFLEXIONS ENTRE PLAT I PLAT

Aquest migdia hem fet un dinar - reunió del comitè organitzador de l’INNED 2 (http://inned2.wordpress.com/), un simposi que vam organitzar el passat mes de novembre, a CosmoCaixa. Parlant de la possible continuïtat d’experiències com aquesta, he comentat que m’interessava el tema de l’acompanyament educatiu per ajudar al desenvolupament de l’autonomia de l’educand.

Hem vist que era un tema que la majoria dels comensals reunits estava treballant, en un sentit o un altre. És lògic, si estem d’acord que educar-se és un procés de desenvolupament de la pròpia autonomia, de la capacitat de ser cada cop més autònom per prendre decisions sobre la pròpia formació i sobre la pròpia vida en general.

També estàvem d’acord en les dificultats reals que hi ha en els entorns educatius per ajudar a desenvolupar aquesta autonomia. L’Anna Forés ha dit que, en el fons, la qüestió és de confiança… o de manca de confiança. De confiança en l’educand. Crec que aquest és un aspecte important del tema. Sovint les activitats que aparentment pretenen donar la veu i la decisió a l’educand –o al conjunt d’educands- només ho pretenen realment en allò que no és substancial, una mica com si juguéssim.  En les coses importants qui decideix és la o el mestre, el professorat, l’educador o l’educadora.

Què vol dir tenir confiança? És complex. Per pensar-hi una mica.

dimecres, 4 de gener del 2012

JOVES I XARXES SOCIALS (Recull de premsa)

DANYS A LA IMATGE PERSONAL I PROFESSIONAL
Gairebé 200.000 joves han patit atacs a la seva reputació en les xarxes socials
El percentatge, del 5,3%, gairebé duplica la mitjana espanyola, segons l'Observatori Nacional de les Telecomunicacions

Diumenge, 4 de desembre del 2011
SERVIMEDIA / Madrid
Gairebé 200.000 joves d'entre 19 i 25 anys afirmen que han patit atacs a la seva reputació en les xarxes socials, segons un estudi dut a terme per l'Observatori Nacional de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació.
El 5,3% dels joves compresos entre aquestes edats que naveguen per les xarxes socials, una mica més de 170.000, asseguren que la seva imatge personal i professional s'ha vist danyada en aquests serveis d'internet a l'haver patit problemes de reputació, un percentatge que gairebé duplica la mitjana nacional.
En total, el 2,8% dels usuaris de xarxes socials afirmen que han patit atacs contra la seva reputació, un percentatge que és més alt entre les dones (3,2%) que entre els homes (2,3%).
Pel que fa a les diferències per edat, només els més joves superen la mitjana nacional, els que tenen entre 26 i 35 anys se situen en el 2,4%, els que tenen entre 36 i 45 anys en l'1,6% i els que tenen entre 46 i 60 anys en l'1,8%.