AVALUACIÓ DE L'ACTIVITAT DOCENT A LA UNIVERSITAT

El passat 16 d'abril l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) va organitzar una Jornada per reflexionar sobre el funcionament i l'impacte dels manuals d'avaluació docent a les universitats catalanes. Vicerectors, responsables acadèmics, estudiants i els membres de la Comissió d'AQU per aquest tema (jo hi vaig assistir amb aquest rol) vam estar tractant d'una qüestió que, al meu parer, és important: l'avaluació de l'activitat docent del professorat.

 

En la reunió es van plantejar qüestions diverses i es van presentar experiències interessants. Entre altres, hi va haver dues qüestions que van planar durant tota la jornada: la necessitat de valorar la qualitat docent i la seva avaluació donant-li un valor similar al de la qualitat i l'avaluació de la recerca, i el fet de que més del 95% del professorat que es presenta a aquesta avaluació la supera però també el fet que hi ha més d'un 25% que no s'hi presenta.

 

Des que aquest procés va començar a les universitats públiques de Catalunya s'ha avançat molt... molt, i ho puc afirmar perquè recordo (com a Vicerector de docència de la Universitat de Barcelona que era en aquell moment), com va costar tirar endavant aquest procés i les protestes que va aixecar.

 

Avui dia, a les universitats catalanes l'avaluació de la docència s'ha convertit en una pràctica habitual (les privades estan iniciant el procés) i, precisament per això i per l'experiència acumulada, aquest pot ser un bon moment per donar un pas endavant. El context no afavoreix ni això ni res, però em sembla que estem en el bon camí. Hi ha coses a millorar, però cal aprofundir la línia encetada ja fa uns anys.

MÉS DE LA MEITAT DE LA JOVENTUT A L'ATUR (Recull de premsa)

El Periódico

La taxa d'atur juvenil es multiplica per tres amb la crisi

Alemanya, amb el 8,1%, té el menor nivell de desocupació entre els joves, mentre que a Espanya si situa en el 53,2%

Dijous, 11 d'abril del 2013  

EUROPA PRESS / Madrid

La taxa d'atur juvenil a Espanya es va situar en el 53,2%, la segona més alta de la UE-27, només per darrere de Grècia, que té una desocupació juvenil que arriba al 55,4%, segons dades d'Eurostat recollides per l'Institut d'Estudis Econòmics (IEE).

En els dos casos, la taxa d'atur entre els joves està molt per sobre de la mitjana de la UE-27, que es va situar l'any passat en el 22,8%, davant el 15,7% del 2007, abans del començament de la crisi econòmica.

PRIMAVERA NOMÉS METEREOLÒGICA

La primavera ha arribat. El jardins del nostre campus universitari resplendeixen amb els seus colors. Aquesta època de l’any simbolitza el ressorgiment, l’esclat de la vida, la il·lusió per les possibilitats que se’ns presenten de cara al bon temps.

Aquesta primavera, però, els ànims estan baixos. No anem bé. No anem bé com a societat i, alguns i algunes, ho estan passant malament. Potser el més preocupant és que no hi veiem el futur o, si l’albirem, se’ns presenta com una gran taca negra. Una societat desanimada, disposada a claudicar, és el pitjor panorama possible. Sovint, no sembla que això preocupi als polítics que tenen la responsabilitat de governar el país. Potser no és així, però ho sembla i els ànims i els desànims es generen a partir de percepcions.

Estic parlant de Universitat? Sí. D’educació? També. Del conjunt de la nostra societat? És clar.

Sempre ens quedarà… la primavera.

"DELATA EL TEU MESTRE"

El Periódico del passat 25 de març publicava que les Noves Generacions del Partit Popular de Castelló han posat en marxa a les xarxes socials una campanya "contra l'adoctrinament ideològic en els col·legis" en la que conviden l'alumnat a "delatar de manera anònima, a través d'una direcció de correu, qualsevol professor que creguin que els vulgui imposar idees i ideologies".

Més enllà de l'anècdota, aquesta notícia palesa les tendències a convertir l'educació escolar en un focus de la lluita ideològica dels partits polítics i a posar en qüestió la professionalitat docent. Si com a societat no som capaços d'arbitrar mecanismes per revertir aquestes tendències no en sortirem ben parats, tot i que molts professors i professores s'hi deixin la pell.

 

L'escola ha de ser una talaia des de la qual analitzar i reflexionar sobre la societat, un espai de convivència per aprendre a pensar, a aprendre i a conviure. Per complir amb aquestes funcions l'escola necessita ser respectada i que se la deixi una mica tranquil·la. És clar que el que potser alguns no volen és que compleixi aquestes funcions.