UN MÓN CADA VEGADA MÉS DESIGUAL

Fa uns dies, es van fer públiques unes dades (Oxfam Intermón) que tornen a evidenciar l'extrema desigualtat social del nostre món: 62 supermilionaris acumulen la mateixa riquesa que 3.500 milions de persones (el 50% més pobre del nostre planeta). És cert que la pobresa extrema al món ha disminuït -i això ens brinda certa esperança per al futur- però no ho és menys que s'ha incrementat la desigualtat: l'1% de la població mundial té més diners que el 99% de la resta de la població. És una dada esgarrifosa i no pel fet de repetida hauria de deixar de preocupar-nos.

Aquesta desigualtat s'incrementa en cada nou estudi i afecta especialment a les dones. També s'ha incrementat la bretxa salarial entre directius i empleats de les empreses. A la Unió Europea al voltant d'un 9% de persones que treballen es troben en risc de pobresa. Quan es parla de corrupció, de paradisos fiscals, de retribucions milionàries per a determinades persones, d'impostos ... cal contextualitzar-ho tenint presents dades com les anteriors.

PRIVATITZACIÓ DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA

La Complutense de Madrid és la Universitat espanyola amb més alumnes. El que passa en aquesta Universitat sol servir de referència per a altres centres. El que acaba de succeir és que la Complutense ha publicat un reglament pel qual es facilitarà l'entrada de finançament privat a canvi de permetre la col·laboració d'empreses en el disseny acadèmic de titulacions (programes de postgrau i títols propis) i a canvi de renunciar a drets d'explotació d'investigacions.

No és un cas únic. Diverses universitats, entre elles la Universitat de Barcelona que és la segona en dimensió a l'Estat espanyol, han iniciat programes en la mateixa línia. És la resposta de les universitats al descens del finançament púbic. És una qüestió greu perquè suposa un procés de privatització d'un servei públic de tanta rellevància com és l'educació superior. Sembla que els auguris sobre aquest perill que s'apuntaven des de fa alguns anys ara s'estan fent realitat. Aquest canvi de model no és un tema només de les universitats sinó una qüestió social i de país. Una qüestió de model de societat.

INTENTANT MILLORAR L'AVALUACIÓ AMB DOMINICANS I DOMINICANES

He passat una setmana (una mica més, a causa dels viatges) a la República Dominicana, impartint l'assignatura Avaluació d'aprenentatges en un màster sobre Avaluació. L'experiència ha estat molt enriquidora. Ho ha estat per l'excel·lent acollida de les persones d'aquell país i pel descobriment d'un territori al qual mai havia anat però, especialment, pel grau d'implicació i pels desitjos de transformació de la realitat educativa per part de les i dels participants en el curs.

Hem treballat al voltant de les funcions de l'avaluació, la seva relació amb les competències, la seqüència formativa ... i sobre les possibilitats d'innovació per millorar l'avaluació dels aprenentatges a la República Dominicana. Ho hem fet analitzant casos, llegint textos, parlant, co-avaluant ... i pensant en possibilitats factibles per a la millora. Sovint, els participants deien: és que al nostre país succeeix tal cosa o tal altra. Cada context té les seves especificitats però, com els comentava, les qüestions de fons en els processos d'ensenyament - aprenentatge són molt més compartides (en els seus aspectes positius i en les dificultats) del que pot semblar a primera vista.

UNA SETMANA ENTRETINGUDA

Dilluns vaig passar el matí a la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat Ramon Llull impartint un taller sobre avaluació continuada i la tarda impartint una optativa d'un màster. Dimarts vaig tenir reunió del meu grup d'innovació docent. Dimecres vaig començar amb una reunió d'equip docent, vaig seguir amb una trobada del grup de recerca i vaig acabar amb una reunió de coordinació amb una professora. Dijous vaig començar amb una reunió al deganat i vaig seguir amb una tutoria de Treball final de Màster. Divendres el vaig dedicar a acabar de preparar el meu viatge de dissabte a la República Dominicana per impartir un màster i fer una conferència. A les estones lliures: correcció de treballs d'estudiants i posar  notes. En aquest període sense classes de grau, sembla que volem aprofitar el temps. Massa?