EL FUTUR DE NENS I NENES

Quin futur espera als nens del món? Aquest és el títol d’un informe promogut per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’Unicef i The Lancet que conclou que aquest futur està amenaçat per la degradació ecològica, el canvi climàtic i les pràctiques comercialitzadores explotadores. Tot i les millores en la salut global de nens, nenes i adolescents, en els darrers 20 anys s’ha produït un estancament en aquesta millora. En l’informe s’estima que si no es frena l’escalfament global, les conseqüències seran devastadores per a la salut de nenes i nens. Malalties com el paludisme i el dengue, i la desnutrició afectarien especialment la població infantil.

L’informe també es refereix a l’amenaça que suposen les pràctiques de comercialització nocives que empenyen nenes, nens i adolescents a consumir menjar ràpid molt processat, begudes ensucrades, alcohol i tabac. El nombre de nenes i nens obesos va augmentar d’11 milions el 1975 a 124 milions el 2016. Hi ha diferències entre els països però l’informe és clar: cap país no protegeix com caldria la salut infantil.

LLIBRE SOBRE PLANIFICACIÓ DOCENT A LA UNIVERSITAT

Ara que estic jubilat he tingut temps per a portar a terme un dels projectes que tenia pendents des de feia temps: la publicació d'un llibre sobre la planificació docent a la Universitat. Convençut de la importància de la planificació, en el llibre s'intenta compaginar la fonamentació amb suggeriments i exemples. A la primera part es proposen referents per fonamentar les decisions docents a la universitat; en la segona, es tracta del pla o guia docent i del programa de l'assignatura; en la tercera, de la planificació del dia a dia; a l'epíleg, es presenten tres casos i una perspectiva de futur.

M'he responsabilitzat de la major part de el llibre però, en l'autoria, m'han acompanyat professores i professors amb una destacada trajectòria en la innovació, investigació i gestió universitàries: Miquel Martínez, que reflexiona sobre el nou rol docent; Begoña Gros, que tracta sobre la tecnologia actual i els nous entorns d'aprenentatge universitari; el grup d'innovació TRANS.EDU, que aborda el tema de l'avaluació del procés d'aprenentatge; Beatriz Jarauta, que escriu sobre la col·laboració entre docents i Francesc Imbernon, que proposa reptes de futur sobre la planificació docent. Es tracta de companyes i companys amb els quals, al llarg dels anys, he tingut l'oportunitat d'aprendre i de compartir el repte de dissenyar polítiques i estratègies encaminades a la millora de la docència universitària. Recullo unes paraules de la introducció que reflecteixen el que penso sobre la col·laboració d'aquests col·legues: aquesta obra "és col·lectiva, tot i que cada un d'ells només ha escrit un capítol, el conjunt del llibre està impregnat de les seves aportacions. Després de tants anys de treball en col·laboració, no podria ser d'una altra manera ". Esperem que sigui útil.

CARNAVAL: TRENCAR L’ORDRE?

S’acosten les festes de Carnaval i moltes escoles i altres entitats educatives es preparen per a celebrar-les. En el Carnaval hi trobem disfresses, carotes, rues, coples i festes en entitats i al carrer. Tot i que arreu del món es celebra de diverses maneres, una característica comuna és la de ser un període de permissivitat i d’una mica de descontrol.

En els centres educatius que el celebren, acostuma a haver-hi un dia on tothom es disfressa. El Carnaval és una festa que demana preparació (cal decidir de que anirem disfressats, preparar les disfresses, organitzar les desfilades...) i que nens i nenes acostumen a viure amb il·lusió. Per tant, és una bona oportunitat educativa: prendre decisions en comú, organitzar-se, distribuir responsabilitats, coordinar-se amb les famílies, aprendre a valorar la gresca compatida... Però, com entomem la idea de permissivitat i de cert descontrol que és la idea central de la festa? Els educadors i educadores, com entenem aquesta idea?

RESPECTAR LA NATURA

Fa pocs dies, la borrasca Gloria va provocar morts, importants pèrdues materials i la imatge de la devastació en diverses zones de Catalunya. El fort vent, la pluja i la neu va obligar a activar diversos plans d’emergència durant tres dies, a confinar gent en els seus habitatges i a desallotjar els que estaven a la vora dels rius que es van desbordar. Els experts diuen que, arrel del canvi climàtic, ens haurem d’anar acostumant a aquest tipus de situacions.

Cada cop és més evident que la qualitat de vida –i, potser, fins i tot la supervivència- depenen del respecte i de la conservació de la naturalesa i que la degradació del medi ambient suposa també la nostra pròpia degradació. Situacions com la viscuda a Catalunya també han de servir-nos per a recordar que l’educació ha de tenir com a missió formar les persones perquè s’identifiquin com a integrants del cosmos i de la Terra i adquireixin la consciència de que hem de ser responsables del manteniment d’un ecosistema saludable.