Seguint amb els temes proposats per a millorar un ensenyament universitari (entrades
d’aquest blog del 13 i del 27 de febrer del 2019), avui faig referència a la
relació entre teoria i pràctica. Els
i les estudiants sovint es queixen del caire poc pràctic dels ensenyaments i
els costa veure la relació entre la teoria i la pràctica. No existeix una pràctica
que no es basi en una teoria –sovint, implícita- i la teoria es construeix
basant-se en els coneixements obtinguts de l’anàlisi i la reflexió sobre la pràctica.
Aquesta relació, però, moltes vegades no es visibilitza suficientment. En els
ensenyaments més clarament professionalitzadors aquesta relació entre
teoria i pràctica hauria de ser encara més visible, si cap. La Universitat
forma per a exercir una professió i un professional es defineix, a banda de per
altres característiques, per la capacitat de prendre decisions amb autonomia i
per ser competent per afrontar els reptes propis de la seva pràctica
professional. Tant per poder prendre decisions de manera autònoma com per ser
competent és indispensable una formació on la pràctica i la teoria estiguin ben
lligades.
En l’anàlisi que vaig fer referit a un ensenyament específic, com a punts
forts destacava la sensibilitat per part de molt professorat per incloure la
vessant pràctica en les assignatures, el valor que s’atorgava al pràcticum i la
seva remodelació per tal que compleixi millor les seves funcions claus i la
potencialitat del treball final de grau per la seva vessant d’aplicació. Com a
qüestions que potser es podrien millorar vaig fer referència a l’existència d’assignatures
molt teòriques, sense lligams amb la pràctica; la percepció per part de l’estudiantat
de la falta de relació entre una teoria
descontextualitzada i el que ells i elles consideren la realitat; la
detecció, en el treball de final de grau, de mancances en l’assoliment previ d’alguns continguts, tot i que aquests
continguts sovint s’han impartit al llarg de la titulació; el repte d’aprofitar
el pràcticum per treballar amb les i els estudiants a partir de les seves
experiències per analitzar-les aprofitant els continguts de caire teòric de
diverses assignatures. Millorar la relació entre teoria i pràctica en el procés
d’ensenyament i aprenentatge no sembla una qüestió senzilla perquè és un tema
recurrent però cal abordar-la, començant per algun dels punts que es podrien
millorar. Potser una bona manera seria començar per veure com es pot potenciar
la relació entre les vivències del pràcticum i els continguts de diverses
assignatures.
