dimecres, 28 de febrer del 2018

12 LLIBRES PER A 12 MESOS



Sovint sentim comentar (i comentem) que sembla ser que les noves generacions llegeixen poc, molt poc diuen alguns. El 2016 va néixer a la biblioteca Sagrada Família de Barcelona el Velocirepte, un projecte original per estimular la lectura que, aquest any, s’ha estès a la xarxa de biblioteques de la ciutat de Barcelona. Consisteix en un desafiament als usuaris de la biblioteca: llegir 12 llibres durant 12 mesos, a partir del tema de cada mes. Una vegada inscrit en una de les biblioteques de la ciutat, l’usuari rep un “passaport” amb 12 caselles que s’aniran segellant, mes a mes, a mesura que vagi llegint els llibres seguint la temàtica mensual (“Àfrica no es un país”, al gener; “Hi havia una vegada un monstre”, al febrer; “Dones que trenquen esquemes”, al març; etc.). L’usuari ha d’escollir un llibre del tema que pertoca cada mes. Per ajudar-lo en la selecció, les biblioteques ofereixen una guia per mes que inclou un centenar de títols per a cada tema. Les guies diferencien entre lectures per a infants i per a persones adultes. També es creen espais on els lectors i lectores poden comentar les obres que han llegit. Els llibres es poden demanar en format paper o en format e-book. Els qui hagin aconseguit segellar les dotze caselles del passaport entraran en un concurs per guanyar un viatge. 





Em sembla una experiència interessant de dinamització lectora. A veure si s’hi va apuntant la gent.

dimecres, 21 de febrer del 2018

L’INICI D’UNA ASSIGNATURA



He començat la docència a una assignatura de grau, a la Universitat. El primer que hem fet és un intercanvi d’expectatives (treball individual, en petit grup i posada en comú) respecte de què s’espera de l’assignatura, quin es creu que ha de ser el paper del docent i quin el paper de l’estudiant per tal d’afavorir el procés d’aprenentatge. Tot seguit (les classes són de dues hores) hem començat a analitzar el programa de l’assignatura: una primera activitat ha consistit en llegir en petit grup la primera part del programa, en la que s’hi plantegen consideracions sobre les intencions formatives de l’assignatura, i extreure’n idees clau i posar-les en comú; les hem anat anotant a la pissarra: disseny /analitzar, competències, aprenentatge (canvi), qüestionar, predisposició (motivació), estratègies, fonamentació (coneixement acadèmic) i relació amb el binomi teoria / pràctica, acompanyament. Després, també en petit grup amb posterior posada en comú, han analitzat els objectius d’aprenentatge de l’assignatura i han identificat, per a cada objectiu, si es referia a l’aprenentatge de coneixements, d’habilitats o procediments o/i d’actituds. 

Aquestes activitats formen part de la fase inicial de la seqüència formativa. Pretenen compartir una avaluació inicial (què pensem i què esperem) i afavorir que els estudiants s’apropiïn de les intencions de l’assignatura. De vegades es dóna poca importància a aquesta fase inicial i en té molta si realment creiem que el nostre paper és acompanyar l’estudiant en la construcció del seu aprenentatge. En la propera classe seguirem analitzant la resta del programa.

dimecres, 14 de febrer del 2018

INFANTS POC SATISFETS AMB LA SEVA VIDA A LA CIUTAT



A finals de l'any passat es van fer públics els resultats d'una enquesta a gairebé 4.000 nens i nenes de 10 a 12 anys de Barcelona que s'ubica en el projecte Parlen els nens i nenes: el benestar subjectiu de la infància a Barcelona. Una primera constatació dels resultats és que els infants tendeixen a respondre més positivament que les persones adultes (en diuen "biaix de l'optimisme vital"), tal com ha passat en altres estudis. Hi ha dades interessants: un 31% dels infants han manifestat no estar prou satisfets amb la seva vida i un 8% poc o gens satisfets.  En quins àmbits es mostren menys satisfets? En el temps lliure i l'autonomia: un 50% diuen que no estan prou satisfets ni amb la quantitat de temps lliure ni amb el grau d'autonomia que tenen i un 40% no ho estan amb la seva vida d'estudiant i amb l'ús del seu temps. Un 30% es mostren insatisfets amb el barri on viuen, amb els companys i companyes de classe i en com els escolten les persones adultes. 

L'estudi realitzat per l'Ajuntament de Barcelona pretén analitzar les dades i generar polítiques per donar-hi resposta. En tot cas, les dades obtingudes ens haurien de fer pensar. El pare del projecte "La ciutat dels nens", l'italià Francesco Tonucci, ha posat en evidència que les ciutats d'avui no són un lloc pensat per als nens i les nenes i que cal concedir la paraula als infants, escoltar-los i tenir en compte les propostes que fan. Els nens i les nenes ja no juguen a la vorera de sota de casa, estan pràcticament exclosos d'unes ciutats pensades per a un ciutadà adult i treballador; les ciutats ja no són espais de trobada i d'intercanvi.

dimecres, 7 de febrer del 2018

PARLAR EN MASCULÍ O EN FEMENÍ





Més de trescents mestres de França han publicat un escrit, al diari Slate, on manifesten que deixaran d’ensenyar gramàtica d’acord amb la norma que estipula que el gènere masculí és el genèric i, per tant, preval sobre el femení. Segons manifesten, aquesta norma es basa en un llibre de l’any 1767 en el que es diu que “el gènere masculí és considerat com a més noble que el femení per la superioritat de l’home sobre la dona”. A partir d’ara, aquests i aquestes mestres optaran per la norma de “proximitat” (l’adjectiu concorda amb el gènere del substantiu més proper) i per la norma de la “majoria” (s’adjectivarà en masculí o en femení segons la major part del grup la formin noms masculins o femenins). Aquest manifest s’ha publicat just quan el govern francès ha prohibit l’ús del llenguatge inclusiu als seus textos oficials “per raons de claredat”.

En els meus escrits i quan parlo intento tenir en compte els dos gèneres però, sovint, em trobo amb persones (homes i dones) que defensen que s’ha d’aplicar el masculí com a genèric per, entre altres coses, evitar un text massa feixuc. Crec que aquesta opció respon al que diuen els mestres francesos en el seu escrit. Tot i que de vegades no és fàcil trobar una alternativa que trenqui amb aquest domini del masculí i no dificulti la lectura (per voler fer presents els dos gèneres: homes i dones, la mestre o el mestre, la professora o el professor, etc.), em sembla que acceptar la norma del masculí com a genèric no ajudarà a canviar la percepció del masculí com a millor que el femení. Els canvis en la llengua venen de l’ús i és la norma la que s’acaba adaptant a aquest ús.