He començat la docència a una assignatura de grau, a la Universitat. El
primer que hem fet és un intercanvi d’expectatives (treball individual, en
petit grup i posada en comú) respecte de què s’espera de l’assignatura, quin es
creu que ha de ser el paper del docent i quin el paper de l’estudiant per tal d’afavorir
el procés d’aprenentatge. Tot seguit (les classes són de dues hores) hem
començat a analitzar el programa de l’assignatura: una primera activitat ha
consistit en llegir en petit grup la primera part del programa, en la que s’hi
plantegen consideracions sobre les intencions formatives de l’assignatura, i
extreure’n idees clau i posar-les en comú; les hem anat anotant a la pissarra: disseny
/analitzar, competències, aprenentatge (canvi), qüestionar, predisposició
(motivació), estratègies, fonamentació (coneixement acadèmic) i relació amb el
binomi teoria / pràctica, acompanyament. Després, també en petit grup amb
posterior posada en comú, han analitzat els objectius d’aprenentatge de l’assignatura
i han identificat, per a cada objectiu, si es referia a l’aprenentatge de
coneixements, d’habilitats o procediments o/i d’actituds.
Aquestes activitats formen part de la fase inicial de la seqüència formativa.
Pretenen compartir una avaluació inicial (què pensem i què esperem) i afavorir
que els estudiants s’apropiïn de les intencions de l’assignatura. De vegades es
dóna poca importància a aquesta fase inicial i en té molta si realment creiem
que el nostre paper és acompanyar l’estudiant en la construcció del seu
aprenentatge. En la propera classe seguirem analitzant la resta del programa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada