VETO PARENTAL

El govern de la comunitat autònoma espanyola de Murcia, governada per partits de dreta amb el suport de l'ultradreta, vol implantar el pin parental que permetria als pares autoritzar de manera prèvia i expressa l'assistència dels seus fills i filles a qualsevol activitat complementària (que formi part del currículum) programada pel centre escolar. Si els pares no autoritzen l'assistència, l'alumne o alumna no hi participaria. Un exemple d'aquestes activitats pot ser un taller, realitzat en hores lectives, que tracti sobre temes afectivosexuals. El govern central recorrerà la decisió perquè considera que aquesta mesura va en contra dels drets humans i dels drets de la infància.

Darrera d'aquesta polèmica hi ha dues maneres d'entendre l'educació: com una responsabilitat dels pares i mares o com una responsabilitat de les institucions públiques i de l'escola. Evidentment, és una responsabilitat compartida, però on acaba el dret de decisió d'uns i d'altres? Els pares poden vetar l'assistència dels seus fills i filles a activitats curriculars (per motius ideològics, per exemple)? L'escola pot imposar aquestes activitats tot i que algunes famílies no hi estiguin d'acord? Quan es constata que no és possible arribar a un gran consens polític sobre l'educació és perquè darrera hi ha qüestions com aquesta. No és un tema menor.

EXPLOTACIÓ INFANTIL

Una noticia que ha passat bastant desapercebuda: l’organització de drets humans Rights Advocats ha demandat, davant dels tribunals d’Estats Units, Apple, Microsoft, Tesla, Dell Technologis, Alphabet (empresa matriu de Google)… per ser còmplices de “l’ús brutal i cruel de nens que extreuen cobalt a la República Democràtica del Congo”. El cobalt és un component essencial en les bateries recarregables de liti dels dispositius electrònics d’aquestes empreses. Segons la demanda, els menors (alguns de sis anys), que treballen a temps complet a les mines de cobalt, s’exposen a enfonsaments de túnels que provoquen morts i mutilacions freqüents.

L’explotació infantil és una realitat a diversos indrets del món i les societats desenvolupades se’n beneficien. Als que vivim en aquestes societats és una realitat que ens queda lluny però no ens hauríem d’acostumar a mirar cap a un altre costat quan surten notícies com l’anterior. Ajudar les noves generacions a ser-ne conscients i a reflexionar-hi pot ser un petit pas endavant.

ASIMOV

El passat 2 de gener es van complir 100 anys del naixement d'Isaac Asimov (mort el 1992). Autor de nombroses obres, tant de ficció com de divulgació científica, se'l pot considerar un dels grans escriptors de ciència ficció. Destaca la seva sèrie de les Fundacions i les seves novel·les de robots. Asimov va anticipar un escenari de convivència entre humans i màquines intel·ligents que cobra actualitat en els actuals debats sobre la intel·ligència artificial. Són famoses les seves tres lleis de la robòtica: 1) un robot no farà mal mai a un humà (ni de manera activa ni per omissió), 2) un robot sempre obeirà a un humà, si això no entra en conflicte amb la primera llei, 3) un robot protegirà la seva existència, excepte si això viola la primera o la segona llei. Quan es llegeixen aquestes lleis un no pot evitar pensar en el dilema tan repetit últimament sobre que faria un cotxe autònom si hagués d'optar entre atropellar algú o salvar la vida dels seus ocupants. Asimov és un dels grans autors de ciència ficció i, aprofitant l'excusa del seu centenari, pot ser un bon moment per rellegir-lo i donar-lo a conèixer a les noves generacions.

Per cert, a Espanya ja tenim govern, de coalició i amb el compromís d'abordar amb diàleg el problema amb Catalunya. Esperem que això no sigui ciència ficció.

EXPRESSIÓ ORAL

Encetem un nou any i reprenem el curs escolar després de les vacances nadalenques. Vull desitjar-te un bon any, a veure si les coses s’encarrilen una mica al nostre país i al món.

Per començar amb esperit positiu les entrades del 2020 d’aquest blog, he escollit una notícia que em sembla interessant i positiva: uns centenars d’escoles de Catalunya estan implementat el programa “Tenim la paraula”, dissenyat pel Departament d’Educació, per desenvolupar l’expressió oral de l’alumnat (en català, castellà i en una llengua estrangera). La previsió és que, el curs 2020-2021, el programa s’ampliï i pugui arribar a totes les escoles i instituts catalans. Em sembla una bona iniciativa perquè, fins ara, en el nostre context s’ha donat més relleu a l’aprenentatge de la llengua escrita i expressar-se bé oralment hauria de ser un objectiu important. A veure si ens entenem una mica millor tots plegats.