El passat 16 d'abril l'Agència per a
la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) va organitzar una
Jornada per reflexionar sobre el funcionament i l'impacte dels manuals
d'avaluació docent a les universitats catalanes. Vicerectors, responsables
acadèmics, estudiants i els membres de la Comissió d'AQU per aquest tema (jo hi
vaig assistir amb aquest rol) vam estar tractant d'una qüestió que, al meu
parer, és important: l'avaluació de l'activitat docent del professorat.
En la reunió es van plantejar
qüestions diverses i es van presentar experiències interessants. Entre altres,
hi va haver dues qüestions que van planar durant tota la jornada: la necessitat
de valorar la qualitat docent i la seva avaluació donant-li un valor similar al
de la qualitat i l'avaluació de la recerca, i el fet de que més del 95% del
professorat que es presenta a aquesta avaluació la supera però també el fet que
hi ha més d'un 25% que no s'hi presenta.
Des que aquest procés va començar a
les universitats públiques de Catalunya s'ha avançat molt... molt, i ho puc
afirmar perquè recordo (com a Vicerector de docència de la Universitat de
Barcelona que era en aquell moment), com va costar tirar endavant aquest procés
i les protestes que va aixecar.
Avui dia, a les universitats
catalanes l'avaluació de la docència s'ha convertit en una pràctica habitual
(les privades estan iniciant el procés) i, precisament per això i per
l'experiència acumulada, aquest pot ser un bon moment per donar un pas
endavant. El context no afavoreix ni això ni res, però em sembla que estem en
el bon camí. Hi ha coses a millorar, però cal aprofundir la línia encetada ja
fa uns anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada