NO HI HA UN SOL CONCEPTE D'AVALUACIÓ

(Fragment de l'editorial que apareixerà en el proper número de la revista Dotze-18).

Acaba un altre curs escolar, un curs ple de dificultats en el context d'una greu crisi social, econòmica i política. Una vegada finalitzades les classes, disposem de quelcom que sol ser escàs quan estem immersos en la voràgine dels dies lectius: temps, més o menys assossegat, per analitzar i reflexionar sobre el que ha passat durant el curs escolar. En definitiva, temps per fer una avaluació del curs.

Tot i que hi ha qui sembla obstinat en convertir l'avaluació en una carrera d'obstacles  i en un sistema de mesura per controlar la situació, aquest és un concepte restrictiu. Un concepte que, per altra part, s'imposa fàcilment en l'ideari social, caient en el risc d'ensenyar al nostre alumnat que s'ha d'estudiar per aprovar (oblidant que estudiar serveix per aprendre) o en el risc de condicionar la nostra docència a proves estandarditzades que ens arriben de fora, potser oblidant que l'avaluació podria ser una cosa molt diferent.

Avaluar és fonamental per ajudar l'alumnat en el seu procés d'aprenentatge i ho és també per millorar la nostra docència però no tota avaluació comporta ni una cosa ni l'altra.

Aquest concepte d'avaluació no és fàcil d'integrar en la pràctica diària i el context no sembla afavorir-ho però l'equip docent d'un centre pot avançar en aquesta línia. Es requereixen espais i temps per parlar, posar en comú punts de vista, reflexionar col·lectivament, formar-nos de manera continuada i avançar, pas a pas, en consensos... probablement en petits consensos però cada acord ens dóna impuls i ens permet millorar.

Ara, al final del curs, podem disposar d'aquests espais i temps. Les coses no són blanques ni negres sinó que són plenes de matisos. És per això que és important compartir llenguatges i criteris i, sent possibilistes, veure com compaginem -en aquesta gamma de matisos- les exigències externes amb el model de societat, de persona i d'aprenentatge  que emmarca la nostra acció professional. Les vacances, tot i que probablement molt merescudes, són suficientment llargues per permetre'ns dedicar unes hores a pensar i posar en comú les nostres visions i experiències. És probable que, de cara a setembre, ens resulti gratificant.