El passat cap de setmana una manifestació a
Barcelona (diuen que d’unes 25.000 persones) va reivindicar l’escola catalana.
És a dir, un model educatiu que ha servit des de fa molts anys per fomentar
l’aprenentatge i la cohesió social a Catalunya. Des de fa uns mesos estem assistint
a un important moviment a les illes Balears en contra de la reforma imposada
pel govern autonòmic.
Què està passant? Com pot ser que docents,
estudiants i famílies haguem de tornar a lluitar pel que es va aconseguir
després de la desaparició de Franco? Sembla que haguem retrocedit en el temps i
no només en educació. En comptes d’anar endavant, d’avançar a partir
d’allò construït, innovant i millorant en un repte de progrés constant, en el
moment actual ens trobem en un impasse, en una situació en la que cal
movilitzar-se per allò que ja crèiem resolt.
En aquest moviment a Catalunya i les Balears el
tema de la llengua és central perquè la llengua és un element identitari
fonamental però també perquè és quelcom nuclear per a la inclusió social. De totes
maneres, seria un error pensar només en el tema lingüístic donat que el
retrocés que es pretén imposar va molt més enllà, afecta a la funció inclusora
de la institució escolar.
Potser algú pot pensar que des dels governs
implicats no s’és conscient d’això però, des del meu punt de vista, el més
preocupant és que crec que són plenament conscients i que estan utilitzant
l’escola al servei de determinats interessos on l’educació no importa per si
mateixa; es concep només com un instrument al servei d’un model de societat que
ningú s’atreveix a defensar en públic. Però existir, existeix… i explica molt
del que està passant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada