He estat llegint amb calma l'informe de la UNESCO Repensar l'educació. Vers un bé comú mundial, fet públic l'any
passat. Després dels influents informes Aprendre
a ser. El món de l'educació avui i demà (1972) i L'aprenentatge: Hi ha un tresor amagat a dins (1996), l'informe de
2015 pretén apuntar quines haurien de ser les noves prioritats en matèria
educativa atenent als canvis que s'estan produint en el món. El nou informe
mostra una gran sensibilitat pel paper que pot jugar l'educació davant de
qüestions com el desenvolupament sostenible i aposta per una visió humanista de
l'educació i per la necessitat de formular polítiques educatives que tinguin en
compte la complexitat del món actual.
L'informe proposa moltes qüestions per a pensar-hi -tal com diu el seu
títol- i, entre elles, els riscos d'algunes situacions que s'estan donant
actualment. Vull fer esment a una realitat que la UNESCO detecta i que ens
preocupa a molts: "el discurs actual internacional sobre l'educació, en
termes d'aprenentatge, està centrat
essencialment en els resultats dels
processos educatius i tendeix a deixar de banda el procés d'aprenentatge".
Sovint, la qualitat en educació, es lliga als resultats en proves que només
mesuren els outputs (informes PISA, Espai
Europeu d'Educació Superior...).
Tal com es diu a l'informe, es "tendeix a ignorar un espectre molt més
ampli de resultats d'aprenentatge, que inclouen coneixement, competències,
valors i actituds que es poden considerar importants per al desenvolupament
individual i social" i s'ignoren "sobre la base que no es poden
mesurar fàcilment". Hem de reivindicar que el procés educatiu és molt més
ric que els seus resultats, donat que les característiques de l'educació fan
que els resultats només puguin ser un indicador parcial del que realment ha
succeint en l'aprenentatge. Un indicador important però no pas suficient. És
encoratjador que la UNESCO ho reculli en el seu informe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada