REPARAR EN LLOC DE SUBSTITUIR

Fa uns mesos (La Vanguardia de 24 de setembre de 2016) vaig llegir que "Suècia reduirà enguany l'IVA que s'aplica a les reparacions de roba, calçat o bicicletes del 25% al ​​12%. Alhora aplicarà una desgravació en l'IRPF de la meitat de la mà d'obra que es pagui en les reparacions d'electrodomèstics, siguin neveres, rentaplats, forns o rentadores ". La iniciativa governamental "sorgeix d'un anhel molt arrelat a les opinions públiques del nord i el centre d'Europa: racionalitzar el consum desmesurat (moderar el seu excés) i reduir les emissions de CO2. Moral calvinista i un desig difús de salvar el planeta. A més incorpora una excusa pràctica: l'esperança que l'expansió del sector de les reparacions absorbeixi part de la mà d’obra immigrant no qualificada que està arribant al país ... ".

Als països del sud d'Europa la crisi ha despertat l'interès pel reciclatge i la rehabilitació d'objectes, especialment entre la joventut. Han aparegut tallers en alguns barris per aprendre a reparar i, a títol d’exemple i en una línia semblant, sovint quan arriba a la família un fill o una filla es recorre a amistats i a la compra de segona mà per a proveir-se de roba, cadira per al cotxe o bressol; és una cosa que sembla lògica, especialment si parlem de productes que tenen un cicle de vida molt curt. La diferència amb la iniciativa sueca és que, en aquell cas, és l'Administració qui ho afavoreix. Abans de reprendre l'espiral del consum -que comença a intuir-se com alguna cosa més que possible- potser sigui bo reflexionar sobre aquest tipus d'opcions.