En el suplement “Cultura/s” de La Vanguardia (18 de març de 2017)
llegeixo un reportatge sobre “Els vint sentits del regne vegetal”, arrel de la
publicació del llibre Sensibilidad e inteligencia
en el mundo vegetal, escrit per Stefano Mancuso i Alessandra Viola (Galaxia
Gutemberg). M’ha cridat l’atenció. Es veu que en el llibre esmentat expliquen
que l’estructura reticular de les plantes permet que actuïn “amb intel·ligència,
resolent els problemes que la natura i els éssers humans els van plantejant”. Gràcies
a la seva disposició per mòduls poden gestionar “informació visual, auditiva, tàctil,
gustativa i olfactiva” i de quinze tipus més. “Per exemple, senten i calculen
la gravetat, els camps electromagnètics, la humitat i són capaces d’analitzar
nombrosos gradients químics”. Encara s’afegeix que les plantes són “éssers
conscients i socials. Perceben tant el seu propi ésser com tot allò que les
envolta. No només comparteixen dades o creen aliances amb altres organismes
vegetals, també ho fan amb animals. Emeten molècules anomenades COVB, uns
compostos volàtils d’origen biogènic, que utilitzen com a forma de comunicació”.
A l’article es diu també que les “plantes aromàtiques,
per exemple, produeixen olors concretes que molt probablement siguin paraules d’una ‘autèntica llengua
vegetal, de la qual encara en sabem molt poc’; i les plantes amb flor, d’altres
que els permeten comunicar-se amb insectes pol·linitzadors, mitjançant missatges privats”. Darrerament, “la
comunitat científica està acceptant com a disciplina la neurobiologia vegetal”. Es diu que probablement “ha començat el
lent camí que condueix a que les plantes adquireixin identitat. No és casual
que tot això es produeixi amb un teló de fons apocalíptic: el canvi climàtic”
que ha posat el vint per cent de les plantes en perill d’extinció. No sé què en
penses però potser val la pena pensar-hi una mica, en tot això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada