L’AVALUACIÓ

Després de parlar de les competències, de la relació entre teoria i pràctica i dels aprenentatges profund i superficial (en l’entrada d’aquest blog del 10 d’abril del 2019), em refereixo avui a l’avaluació, una altra de les qüestions clau a plantejar-se per a millorar un ensenyament universitari. De l’avaluació n’he tractat diverses vegades en aquest blog: és un tema que m’interessa especialment perquè és clau per afavorir (o dificultar) el procés d’aprenentatge. En diverses investigacions s’ha constatat que l’avaluació és el component que més influeix en com els i les estudiants enfoquen el seu aprenentatge. Quan es parla d’avaluació de processos d’aprenentatge cal entendre-la com una recollida d’informació, la seva anàlisi, l’emissió d’un judici crític i la presa de decisions conseqüents. Aquest últim aspecte és essencial. L’avaluació pot tenir diverses funcions i, tot i que es poden donar simultàniament, és important no confondre l’avaluació acreditativa per certificar un aprenentatge, amb l’avaluació formativa encaminada a prendre decisions per a millorar el procés d’ensenyament ni amb l’avaluació formadora encaminada a que l’alumne prengui decisions per afavorir el seu procés d’aprenentatge. L’avaluació continuada (tan de moda i sovint no ben entesa) precisament es justifica per les funcions formativa i formadora ja que aquestes funcions obliguen a prendre decisions durant el procés. Per a la funció formadora és clau la retroacció o feedback. Al llarg d’una seqüència formativa cal preveure l’avaluació inicial, l’avaluació al llarg de la seqüència i l’avaluació final i cal fer-ho amb una doble mirada: l’avaluació al servei del docent (per ajudar-lo a prendre decisions) i l’avaluació al servei de l’estudiant (per ajudar a aquest a decidir què fer per aprendre més i millor).

En l’anàlisi de la titulació on es va emmarcar la ponència en que s’exposaven els temes que ara vaig comentant en aquest blog, en el que es refereix a l’avaluació vaig destacar com a punts forts la preocupació per a una avaluació coherent en moltes assignatures, la presència de la retroacció i la presència de l’avaluació entre iguals. Com a aspectes a millorar, vaig assenyalar la necessitat de treballar sobre com gestionar una avaluació continuada en grups amb molts estudiants per evitar un desbordament, l’existència d’avaluacions molt simples que no responen realment als objectius que s’han formulat (una avaluació molt còmoda però qüestionada pels propis estudiants), falta de definició del paper de l’avaluació inicial i de l’avaluació formadora i necessitat de millorar la qualitat i els efectes de la retroacció. Com que no es pot abordar tot alhora, el meu suggeriment va ser començar per treballar sobre com es pot millorar la retroacció en l’avaluació.