A mitjans de maig passat, la Xarxa Vives va presentar l’informe Ser estudiant universitari avui, elaborat
a partir de les respostes en línia de 40.000 estudiants de vint-i-dues
universitats de Catalunya, el País Valencià i les Balears. L’estudi aporta
diverses dades d’interès però ara em centro en la qüestió de la metodologia
docent. Els estudiants posen de manifest que contrasta la seva familiaritat amb
les tecnologies digitals amb la preponderància en la Universitat d’un sistema
on encara impera la classe magistral (potser en podríem dir: expositiva), la
presa d’apunts i uns exàmens bastant tradicionals. Segons els resultats, en un
59,7% de les assignatures la metodologia és tradicional, en un 34% les
metodologies són actives (participació de l’estudiant, treballs en grup,
avaluació continuada) i en el 5,3% hi ha innovació (classe inversa, ludoficació,
cursos en línia..).
Els percentatges esmentats parlen per si mateixos. Tot i que, poc a poc, va
canviant, aquest canvi a la Universitat li costa molt. Seria equívoc
atribuir-ho només a resistències per part del professorat; el greu problema que
tenen algunes universitats per l’escassa renovació generacional dels i de les
docents, la falta d’estabilitat i l’alt percentatge de professorat a temps
parcial segur que no ajuden gens al canvi metodològic. Una de les claus per fer
aquest canvi és treballar en equip docent i això es fa molt difícil amb la
situació en que es troba el professorat. No sembla, però, que ningú posi fil a
l’agulla per millorar significativament la situació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada