dimecres, 16 de setembre del 2020

HA ESTAT UN PLAER COMPARTIR AQUEST BLOG AMB TU

 El 31 de desembre del 2011 vaig publicar la primera entrada en aquest blog. Hi deia:

Amb el nou any, inicio una nova experiència: un bloc professional, que s’articula al voltant de la seva denominació: acompanyar processos d’aprenentatge, entenent que l’acompanyament és l’essència de l’acció educativa i que educar-se vol dir aprendre coneixements, habilitats, actituds i valors, competències...  però que allò clau en els processos d’aprenentatge és desenvolupar la capacitat de ser cada vegada més autònom i més crític.

Lamentablement, sovint el desenvolupament de l’autonomia i de la capacitat crítica no semblen compaginar bé amb les pràctiques educatives més habituals. Potser per això val la pena de pensar-hi una mica.

Començava un blog que he anat omplint, setmana darrera setmana, reflectint el que passava en el món educatiu des de la meva perspectiva. Aquest camí de gairebé nou anys ara arriba a la seva fi. He decidit jubilar-me definitivament (legalment ja fa un temps que n'estic), ara que arribo als 65 anys. Crec que, a la vida, és important obrir nous camins però també penso que cal saber tancar-ne per fer possible obrir-ne d'altres i, en el meu cas, aquests nous viaranys ja no seran professionals. Encara em queden uns serrells (un llibre sobre la planificació de projectes socioeducatius participatius ja lliurat a l'editorial, la darrera tesi que he dirigit a punt de ser defensada, la publicació d'un anuari sobre l'Educació 360 que he codirigit...) però la decisió és ferma.

Fa pocs dies es van complir 150 anys del naixement de Maria Montessori. Es calcula que, actualment, hi ha unes 25.000 escoles que segueixen la seva metodologia que es basa en ensenyar a fer les coses per si mateix o per si mateixa, de manera autònoma, tenint en compte els seus interessos. I és que això d'entendre el procés educatiu com un acompanyament ve de lluny però encara ens falta camí per recórrer. Potser la situació creada pel coronavirus sigui una nova oportunitat per avançar en aquesta línia.

Finalitzo una tasca professional a la qual he dedicat molts esforços i moltes il·lusions i que m'ha portat a conviure amb persones que no oblidaré mai. Ara toca deixar pas als que venen darrere. Ha estat un plaer compartir aquest blog amb tu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada