RELACIÓ AMB LES TECNOLOGIES ACTUALS

Vivim en una societat plena de dispositius tecnològics relacionats amb el coneixement i la formació (no pas únicament formal, és clar). Amb l'ús per part dels infants i els adolescents d'Internet, els videojocs, les xarxes... sorgeix la necessitat d'establir criteris educatius que ajudin a un ús adient i evitin els seus riscos. 

Ja fa uns quants anys, em vaig dedicar a treballar i a difondre orientacions per ajudar a un bon ús de la televisió per part de nens, nenes i adolescents. La situació era notablement diferent però el que aleshores proposàvem per fer un ús intel·ligent de la televisió no difereix gaire del que ara es pot proposar per fer un ús intel·ligent de les tecnologies actuals, inclosa la pròpia televisió. 

Com quan la televisió encara no havia de competir amb la diversitat i la presència permanent de la tecnologia en les nostres vides, en l'ús de les tecnologies actuals cal tenir en compte que s'ha de parlar amb infants i preadolescents sobre les oportunitats, els riscos i les normes pel seu ús; que les tecnologies és millor que estiguin en espais comuns i que el seu ús es comparteixi amb els adults; que hi ha d'haver temps de connexió i temps de desconnexió; predicar amb l'exemple; ensenyar a ser crítics...  La situació és una altra però els criteris de fons no són pas diferents. En aquesta qüestió crec que és rellevant, com en moltes altres, tenir clar el que són qüestions de fons (compartir, dialogar, esperit crític...) i evitar deixar-nos portar per decisions i actituds de vegades poc reflexives.

UN "MIR" PEL PROFESSORAT

Segons han informat recentment des del Departament d'Ensenyament i des de la direcció general d'Universitats de la Generalitat de Catalunya, els estudiants dels graus de mestre de Catalunya, per poder obtenir el títol, hauran de realitzar un període de pràctiques semblant al MIR de medicina. Aquest "MIR de professorat" durarà un any i el professorat en pràctiques cobrarà un petit sou. Després d'aquesta formació s'obtindrà el títol i es podrà entrar en la borsa d'interins i presentar-se a oposicions. 

La iniciativa respon a la preocupació per a una millor formació del professorat, com també ho fan altres iniciatives com els nous requisits que s'implantaran per accedir a les facultats de formació de Mestres. Des del 2017 qui vulgui ser admès per cursar aquesta titulació haurà de superar unes proves específiques de matemàtiques i llengua.

Des del meu punt de vista es tracta d'iniciatives interessants tot i que s'hauria d'evitar el risc de caure en mesures que tinguin molt d'imatge i potser no prioritzin altres mesures que no es veuen tant però que són cabdals, com per exemple la qualitat de la formació que s'imparteix en els graus de mestres, massa sovint amb moltes dificultats estructurals i de recursos. Els requisits d'entrada poden estar bé i el "MIR" de sortida també però entre l'entrada i la sortida hi ha el moll del procés. I per fer un bon procés no n'hi ha prou amb la bona voluntat dels docents universitaris.

MISSATGES AMB VOLUNTAT D'ENGANYAR

Segons un informe de la UGT de fa uns dies, un de cada quatre contractes firmats té una durada igual o inferior a set dies. Aquest tipus de contractes han passat de representar un 13,5% del total l'any 2007 a constituir el 22,5% en l'actualitat. Mentre el govern espanyol s'omple la boca parlant de l'increment de la contractació resulta que les condicions són moltes vegades de tant alta precarietat com mostren les dades presentades per la UGT.

Aquestes dades són un exemple més del contrast entre els missatges oficials i la sovint crua realitat que viuen moltes persones. És en aquest sentit que poden ser un material de valor per treballar a les aules al voltant de qüestions com la intencionalitat i massa sovint l'engany -dit clarament- de certs missatges que ens arriben pels mitjans de comunicació social. Poden servir per fomentar la reflexió al voltant dels interessos que hi ha darrera de tot missatge aparegut en els mitjans i de l'ètica que se'n pot derivar. Així mateix, poden donar peu a qüestionar si les finalitats -les que siguin- poden justificar els mitjans, qualsevol mitjà.

De casos en aquesta línia n'hi ha molts i evidentment no cal anar necessàriament als polítics. Per exemple, és més que interessant i també un bon material per a la reflexió l'estudi de les empreses que hi ha darrera dels resultats d'investigacions que, dia si i dia també, ens diuen que és tan bo per la salut beure o menjar determinats productes. Vivim en una societat on hauríem d'aprendre a ser molt curosos en creure'ns el que sentim, sense haver-ho analitzat i contrastat suficientment. La nova societat de la informació i les xarxes socials pot contrarestar el missatge únic però la pròpia informació de les xarxes també cal posar-la en quarantena. És trist que sigui així però em sembla que és una qüestió cultural difícil d'eradicar.  

OBSERVANT EL PAISATGE

Pujant en cotxe cap a la Universitat, t'has d'anar aturant ara en un semàfor ara en un altre. Com que mentre esperes el verd que t'autoritza a seguir endavant no tens altra cosa a fer que observar què passa al teu voltant, em vaig fixar que els motoristes aprofitaven la pausa per consultar el seu mòbil i que molts vianants davant del roig semafòric no feien pas altra cosa. Va ser una constatació empírica del que diuen els estudis respecte de la gran quantitat de consultes diàries que fan les persones al seus mòbils. Com que jo només tinc i només vull tenir un telèfon mòbil per fer i rebre trucades i algun SMS, puc observar com altres consulten compulsivament el seu aparell. Ells probablement no poden fer l'observació perquè estan ocupats. Potser també es perden altres coses.

L'EXTREMA POBRESA AL MÓN: UN PAS ENDAVANT

Per fi una bona notícia: el Banc Mundial estima que, a finals d'aquest any, les persones que al món viuen en situació d'extrema pobresa representaran, per primera vegada, menys del 10% de la població. Dels 902 milions que es trobaven en aquesta situació l'any 2012 es passarà a 702 milions, el que significa que en tres anys 200 milions de persones han sortit de l'extrema pobresa.  Aquesta disminució s'ha produït en tots els continents. 

Tot i així, encara hi ha moltes persones que no disposen de 1,90 dòlars al dia -que és el llindar que fa servir el Banc Mundial- i si a l'Àsia la situació ha millorat força, a l'Àfrica subsahariana, tot i que les persones en extrema pobresa han disminuït poc més d'un 10%, aquestes encara representen el 32,5% dels seus habitants; una persona de cada tres, una xifra molt elevada. 

Per tant, la notícia tot i ser positiva -i a fe que ens fan falta aquest tipus de notícies- ho és menys per les dades que pel que poden significar: tal com apunta el president del Banc Mundial: "som la primera generació en la història de la humanitat que podem posar fi a la pobresa extrema".