UNA SETMANA ENTRETINGUDA

Dilluns vaig passar el matí a la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat Ramon Llull impartint un taller sobre avaluació continuada i la tarda impartint una optativa d'un màster. Dimarts vaig tenir reunió del meu grup d'innovació docent. Dimecres vaig començar amb una reunió d'equip docent, vaig seguir amb una trobada del grup de recerca i vaig acabar amb una reunió de coordinació amb una professora. Dijous vaig començar amb una reunió al deganat i vaig seguir amb una tutoria de Treball final de Màster. Divendres el vaig dedicar a acabar de preparar el meu viatge de dissabte a la República Dominicana per impartir un màster i fer una conferència. A les estones lliures: correcció de treballs d'estudiants i posar  notes. En aquest període sense classes de grau, sembla que volem aprofitar el temps. Massa?

EL CONCEPTE D'AVALUACIÓ CONTINUADA

Fa uns dies, el meu grup d'innovació docent (TRANS.EDU, grup transversal sobre aprenentatge autònom) va organitzar una jornada de formació del professorat que portava per títol: L'avaluació continuada a la Universitat. Funcions i possibilitats a partir de l'anàlisi d'experiències.

S'havien inscrit més de 60 professors i professores i em va resultar sorprenent el perfil dels assistents: va assistir molt professorat amb una llarga trajectòria a la Universitat. No m'esperava aquest perfil. Entenc que és una mostra que el tema de l'avaluació interessa. D'entrada, sembla un bon símptoma.

Al llarg de la jornada va tornar a planejar la confusió entre avaluació continuada i una sèrie d'avaluacions sumatives o finals continuades. Si l'avaluació serveix per eliminar matèria, el que s'ha produït és una avaluació final. Aquest tipus d'avaluació és la que es produeix al final d'una seqüència formativa, coincideixi o no aquest final amb el de l'assignatura. Cal seguir treballant sobre el concepte d'avaluació continuada.

PROJECTES EN COMPTES D'ASSIGNATURES

Finlàndia, referent en els darrers anys per a molts dels que volen millorar l'educació al nostre país, impulsa un nou canvi en el seu sistema educatiu: els projectes temàtics (Phenomenon Based Learning) substituiran l'organització per matèries disciplinars. Amb aquest canvi, del qual m'ha informat la professora Asun Llena, es pretén trencar amb la fragmentació disciplinar i afavorir l'aprenentatge actiu. Fa temps que s'escriu sobre la necessitat d'un ensenyament més integrat i globalitzat però, fins ara, no coneixia més que experiències aïllades. En aquest cas es tracta d'una aposta de país.

També ho és el Pla Estratègic de Renovació i Millora del Sistema Educatiu Andorrà que, igualment, opta per la metodologia de projectes (l'últim número, el 420, de la revista Guix tracta d'això). Els col·legis de jesuïtes de Catalunya també han començat a aplicar un sistema similar al que anomenen projecte Horitzó 2020. Serà que per fi ens adonem que el model de fragmentació disciplinar està quedant obsolet?

ESCOLTISME LAIC

Escoltes Catalans, associació laica d'escoltisme, ha fet 40 anys; els va fer el passat 14 de desembre. M'ho recorda la seva revista, que tenen el detall d'enviar-me. A finals de l'any 1975, pocs dies després de la mort del general Franco, ens reuníem acollits pel monestir de Montserrat per constituir Escoltes Catalans, com a resultat de la unió de diverses associacions escoltes. Amb la Núria Giné, érem responsables del Clan de Formació de Caps, que s'havia avançat a la constitució formal de la nova associació acollint futurs caps provinents de diverses associacions. 

En l'esmentada revista (Escoltes Catalans, 17, p. 20), Raül Adroher, que va ser comissari general d'Escoltes Catalans en aquells moments, escriu que "l'escoltisme va constituir una eina específicament constituïda per afavorir l'aparició de resistents a la situació política del moment". Van ser temps de renovació i de canvi, amb una incidència notable en els objectius educatius. L'escoltisme, i Escoltes Catalans en concret, segueix ben viu i manté l'aposta per cercar un equilibri entre la renovació i la fidelitat als ideals escoltes.

FESTES DE NADAL

Avui no sabia si tractar de l'anomenada xarxa escolar de segona oportunitat, del canvi que es preveu a Finlàndia consistent en passar de l'organització per assignatures a una organització per projectes, de les properes eleccions espanyoles o del desbordament per excés de feina en que ens trobem molts professors i professores aquest dies de final de trimestre.

Finalment opto per pensar en que només resta un darrer esforç abans del període de les festes de Nadal, Cap d'Any i Reis i que potser ja es pot considerar un bon moment per a desitjar-vos unes bones festes, que gaudiu de la companyia de les persones estimades i que el nou any comenci proporcionant-vos suficient energia per seguir amb una tasca tan apassionat però també de vegades una mica estressant: la d'acompanyar a persones perquè vagin recorrent un camí d'aprenentatge i de progrés.  

Feliç 2016!

DONAR CONTINUÏTAT ALS PROJECTES

El passat 1 de desembre vam organitzar un seminari sobre el projecte Casos en xarxa, al qual ja vaig fer referència en una entrada anterior d'aquest bloc, abans de celebrar-se aquest seminari. Vàrem convidar una trentena de professores i professors com a experts perquè ens ajudessin a trobar idees per donar continuïtat al projecte (http://www.ub.edu/casosenxarxa/es/), un cop finalitzi el suport econòmic que ens ha proporcionat l'Institut de ciències de l'educació de la Universitat de Barcelona.

La sessió va ser molt interessant i es van apuntar algunes possibilitats. Tot i així, la veritat és que es respirava la sensació que es corria el risc que aquest projecte acabés com molts altres: inactiu, a partir del moment en què ja no es compta amb recursos. Això ens va portar a posar damunt de la taula la incoherència que suposa que això passi, ja que s'inverteixen grans esforços humans i recursos econòmics perquè després no hi hagi continuïtat. No sembla tenir cap sentit.

Veurem què podem fer amb els casos en xarxa però el problema és molt més ampli. Esperem que les vacances de Nadal ens renovin l'energia, com a mínim.