DEURES ESCOLARS: ALERTES

El tema dels deures escolars fa temps que aixeca certa polèmica. Darrerament ha saltat a la premsa generalista, l'OCDE ha advertit que els deures contribueixen a augmentar les diferències entre alumnes rics i pobres i, encara més recentment, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) informa que el percentatge d'estudiants espanyols amb estrés per culpa dels deures és dels més alts d'Europa. En un estudi de l'OMS amb més d'11.000 estudiants espanyols, als 11 anys un 34% de nens i un 25% de nenes diuen sentir-se pressionats pels deures; als 15 anys, els percentatges pugen al 70% i al 60% respectivament. Aquesta angoixa es reflecteix en mals de cap, dolors d'esquena, marejos... i estats d'ànim de tristesa, tensió i nervis.

Segons l'OCDE, els estudiants espanyols dediquen una mitjana de sis hores i mitja setmanal a fer deures. Crec que és un tema important, tant per les hores que s'hi dediquen com pel tipus d'activitats en què molt sovint consisteixen aquests deures. 

La qüestió s'hauria de considerar de manera sistèmica, veient el sentit i les característiques que haurien de tenir les tasques i les vivències d'aprenentatge fora de l'escola. Si a l'escola cal tenir en compte el paper de la motivació, de l'aprenentatge amb sentit, de la implicació en el propi procés d'aprenentatge, de l'aprenentatge en col·laboració... el mateix caldria considerar quan pensem en els deures escolars. Si ho fem, potser posarem en qüestió la manera com sovint s'està enfocant el tema.

MIRADA DES DE LA COMPLEXITAT

Llegeixo el text que m'envia la Gianina, un doctoranda xilena a qui estic dirigint la tesi doctoral. En un dels seus apartats diu que

“La mirada desde la complejidad permite negociar con lo real, no descartando lo simple, sino integrándolo, pero si rechazando las miradas simplificadoras que mutilan o reducen la complejidad de los fenómenos (Morín, 1997).

Al mismo tiempo el pensamiento complejo aspira al conocimiento multidimensional, pero con la certeza de que el conocimiento completo es imposible. Así el pensamiento complejo se debate entre la aspiración del conocimiento no parcelado y el reconocimiento de lo incompleto del conocimiento”.

Encara que he de contextualitzar-ho en relació al tema i a l’objecte de la seva tesi, no puc evitar relacionar-ho amb els últims i dramàtics atemptats terroristes a Bèlgica i Pakistan. Sovint fa la sensació que falta aplicar una visió sistèmica i des de la complexitat al que està succeint, evitant simplificacions que no responen a la realitat i que poden generar respostes amb conseqüències preocupants.

PAUSA

Setmana de Pasqua: una pausa en la voràgine diària. Comparteixo amb molts companys i companyes de la Universitat la dedicació d'una part de la setmana a fer feina professional -són les avantatges i els inconvenients de la xarxa- però amb un altre ritme i mirant de deixar alguns dies per a la desconnexió.

Passo aquests dies a la Catalunya de Ponent, en un poble tranquil on a ningú li molesta que sonin les campanes, que cantin els ocells de bon mati i que, de tant en tant, facin alguna crida des de la megafonia del poble. El paisatge ja és primaveral i omple d'una gamma de verds els camps. En una zona de secà, és una de les èpoques més boniques de l'any. Gaudiu d'aquests dies.

MILLORS NOTES AMB L'EEES

Un estudi recent de Sara Puigví de la Universitat de Vic conclou que en les actuals titulacions de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) l'alumnat obté qualificacions millors que en l'anterior sistema (mig punt més de mitjana).

La investigadora ha treballat amb les dades de 2.555 alumnes de la seva Universitat i ha fet una comparació entre les qualificacions de cursos anteriors a la implantació de l'EEES i les de cursos on ja s'havia produït aquesta implantació. Entre una i altra situació les notes mitjanes passen de 6,96 a 7,40. L'autora de l'estudi també apunta que ara els estudiants suspenen menys crèdits respecte dels matriculats i són, en general, més eficients acadèmicament. Per a l'autora, aquestes dades es poden extrapolar al conjunt del sistema universitari català (ho afirma, després d'haver estudiat la base de dades Uneix, el sistema d'indicadors unificat del sistema públic de la Generalitat de Catalunya).

En una ocasió m’entrevistava una periodista sobre la posada en marxa de l'avaluació continuada a la Universitat i em preguntava si teníem dades quantitatives comparatives entre la realitat actual i l'anterior. Jo li deia que no, que només teníem informació qualitativa i no generalitzable. Ara tenim unes primeres dades quantitatives ... i sembla que són bones.