REFERÈNDUM A CATALUNYA

A Catalunya estem vivint un moment molt complex: el govern català està decidit a que el proper 1 d’octubre la ciutadania pugui votar en un referéndum d’autodeterminació i el govern espanyol està decidit a evitar-ho. Aquest enfrontament està portant a una situació molt tensa amb l’actuació, per una banda, dels cossos de seguretat estatals incautant cartells i entrant sense ordre judicial en empreses privades, amb la crida a declarar davant la fiscalia d’uns 800 alcaldes i amb amenaces i fets que poden posar en qüestió la proporcionalitat de les accions; per l’altra banda, hi ha una resolució ferma a que es pugui votar sense fer cas de més autoritat que la del parlament català i amb el suport d’una importantíssima mobilització ciutadana. A hores d’ara tothom està cridat a posicionar-se amb els uns (els que volen impedir la votació) o amb els altres (els que volen que es voti, independentment que estiguin a favor o en contra de la independència). Ja no és possible no prendre partit.

El tema és molt delicat per abordar-lo en els espais educatius però no fer-ho és viure d’esquena al que està passant perquè el debat sobre si s’hauria de permetre que la població s’expressés amb el seu vot o si s’hauria d’impedir, està present amb força a la societat catalana i en part de la societat de la resta de l’estat. Amagar el cap sota l’ala no sembla pas la solució però trobar la manera de tractar el tema demana tenir molta cura. 

(Ahir, una vegada ja redactada aquesta entrada del blog, vam viure la irrupció de la Guàrdia Civil en conselleries del Govern català, detencions de càrrecs polítics i una gran mobilització ciutadana de resposta arreu de Catalunya i en alguns altres indrets de l’Estat espanyol).

 

INFÀNCIA I MITJANS DIGITALS

L'Acadèmia americana de Pediatria, davant d'una realitat social en què nens i nenes poden veure la televisió en qualsevol moment (a tota hora s'emeten dibuixos, per exemple), tenen fàcil accés a mòbils i, en molts casos, disposen d'una tablet pròpia, assenyala que tot això té aspectes positius però també comporta riscos: un ús excessiu pot afectar el desenvolupament psicomotor, social i emocional. Per evitar aquests riscos, ha publicat unes recomanacions per a pares i mares, que es resumeixen així: evitar les pantalles abans dels 18 mesos (excepte per a comunicar-se amb familiars o amistats); entre els 18 i els 24 mesos, si es vol introduir a nens i nenes en el món digital (encara que no cal fer-ho a edat tan primerenca) cal cuidar que el contingut sigui d'alta qualitat i que l'accés sigui sempre en companyia dels pares o mares per ajudar-los a entendre el que veuen; entre els 2 i els 5 anys, els continguts han de seguir sent d'alta qualitat, cal acompanyar els fills i limitar l'ús dels mitjans a una hora diària; a partir dels 6 anys, cal buscar un equilibri entre l'ús de mitjans digitals i altres tipus d'activitats, vigilant que no pugui resultar afectat el son, l'activitat física i la manera de comunciarse amb altres nens, així com garantir espais totalment lliures de mitjans digitals: a l'hora de dinar, una estona abans d'anar a dormir i mentre estan fent altres activitats.

Potser es pugui pensar que es tracta de recomanacions de sentit comú, però n'hi ha prou amb constatar quina és la realitat per adonar-nos, de nou, que el sentit comú potser sigui el menys comú de tots els sentits.

TORNEM-HI

S'han acabat les vacances. L'agost l'hem passat fora, una setmana a Irlanda -un país d'un verd omnipresent i on el temps canvia de manera inesperada diverses vegades al llarg del dia- i a Noruega, fent d'avis. Els darrers dies he anat reenganxant-me a la feina, poc a poc, des del poblet de la meva esposa, a la Catalunya de Ponent. A la meva esposa li queda aquest mes de setembre per jubilar-se i jo m'estic plantejant molt seriosament la possibilitat que aquest sigui el meu darrer curs laboral. Aquesta possibilitat em fa encarar el retorn d'una manera una mica especial. La tornada a la feina, per a mi, no és mai pausada: treballs de final de màster, gestions de pràctiques i de doctorat t'obliguen a "posar-te les piles" des del primer moment. Per altra part, ara reprenem -si és que durant les vacances els hem pogut oblidar- els problemes i les incerteses amb que vam acabar juliol. Problemes i incerteses a nivell de la meva Universitat, del sistema universitari i educatiu en general però també en l'àmbit social i polític, amb un referèndum d'autodeterminació per a Catalunya anunciat per d'aquí menys d'un mes. Som-hi doncs i et desitjo que, tot i la complexitat del moment, tinguis un bon curs... o, almenys, un curs acceptable.