PARÈNTESI

Som a Pasqua, per alguns Setmana Santa, per altres Vacances de primavera. En tot cas, uns dies per mirar de desconnectar dels neguits habituals. Tot i que són pocs dies de festa, en el meu entorn darrerament sentia una i altra vegada: “necessito aquests dies” o “sort que ara tindrem uns dies per descansar una mica”. No sé si realment és tan necessària aquesta pausa o el què passa és que, com que hi és, l’esperem amb ànsia.

Això sí, em sembla que és important aprofitar-la per fer quelcom diferent, per veure altres coses o les mateixes coses des d’una altra perspectiva i, potser, per aturar-nos a pensar una estona, perquè de vegades sembla que ni per això hi hagi temps.

Amb la que està caient, aprofitem aquests dies per fer una pausa i tornar a agafar forces, que em sembla que les necessitarem.

EDITORIAL DE LA REVISTA GUIX 383, MARÇ 2012

UN LLIBRE INTERESSANT: LAS BUENAS IDEAS. UNA HISTORIA NATURAL DE LA INNOVACIÓN DE STEVEN JOHNSON

He llegit un llibre que m’ha semblat interessant. Titulat Las buenas ideas (editorial Turner, 2011) aquest assaig exposa quins són els factors i les estratègies que ajuden a innovar i a inventar. Amb un llenguatge molt divulgatiu, es repassa el sorgiment d’invents, idees i innovacions per exemplificar les set pautes que, segons l’autor, possibiliten la creativitat que condueix a innovar.

Aquestes pautes són allò possible adjacent, les xarxes líquides, el pressentiment lent, la “serendipia” (la troballa feliç), l’error, l’exaptació (noves utilitats) i les plataformes.

Per a Johnson els invents i les innovacions que sorgeixen per una il·luminació sobtada són l’excepció. Habitualment les coses no passen així, no es produeixen de manera sobtada, i majoritàriament són fruit de la col·laboració i del treball en xarxa.

QUÈ PASSA AMB LES COMPETÈNCIES?

El passat dia 6 vaig anar a Palma de Mallorca per impartir un curs de 4 hores a professorat de la Universitat de les Illes Balears sobre avaluació per competències. Després de que les noves titulacions de grau s’hagin hagut d’estructurar, teòricament almenys, a partir de la definició d’unes competències de la titulació, ara comença a manifestar-se un interès per reprendre el tema.

Molt probablement, en gran part de titulacions, les competències no acaben de complir el seu paper de referent i no hi ha una sistematització que garanteixi que les diverses assignatures estan realment al servei de fer persones més competents, segons les competències definides en la titulació. Potser ara, quan ja ha passat la “moguda” que va suposar posar en marxa els nous graus, sigui el moment de reprendre el tema i començar a aclarir conceptes i a lliurar a les competències d’alguns aprioris i de moltes imputacions que són, com  a mínim, discutibles.

En aquest sentit, quan parlo d’aquesta qüestió, procuro incidir en que les competències no són pas el mateix que les habilitats o els procediments (hi ha molta confusió sobre això), i en que aprendre una competència demanda adquirir determinats coneixements, procediments i actituds però que, sent això condició necessària, no és pas suficient. Per adquirir una competència cal també aprendre a mobilitzar el que s’ha aprés en determinades situacions, integrant els aprenentatges per poder construir la resposta adequada a una situació específica.

Per tant, tant per aprendre com per avaluar competències, es requereix adquirir determinats continguts (coneixements, procediments i actituds) i aprendre a mobilitzar-los i a integrar-los en situacions semblants a les que s’haurà d’enfrontar l’estudiant una vegada finalitzi els estudis. Són dos passos necessaris que requereixen estratègies docents adients a cadascun d’ells i estratègies d’avaluació que contemplin aquests dos moments.

També acostumo a insistir en que l’exercitació de les competències passa per operacions mentals complexes que permeten triar i realitzar la millor adaptació a la situació, i això fa que per ser competent es requereixi haver adquirit coneixements profunds. És a dir, que no em sembla cert que les competències vagin en contra del coneixement, tot al contrari.

El tema requereix treballar-hi.

L'ESCOLA, PER SI SOLA, NO POT ASSOLIR LA INCLUSIÓ SOCIAL

La Vanguardia 23 febrer 2011

L’augment de la desigualtat amenaça la cohesió social, segons els experts

MENYS RECURSOS La renda disponible per persona va caure gairebé un 9% entre el 2007 i el 2010 PRECARIETAT LABORAL Les famílies formades per joves i amb menors, entre les més afectades

L’anàlisi no pot ser més negra: amb la crisi econòmica, la pobresa a Espanya “s’ha intensificat, s’ha estès i s’ha cronificat”. Així es resumeix la crida d’atenció que va fer ahir la Fundació Foessa –impulsada per Càritas i especialitzada des de fa dècades a estudiar l’exclusió social–.

JORNADA DE VAGA A LES UNIVERSITATS: DILEMES

Avui s’ha convocat jornada de vaga a les universitats públiques catalanes. Tot i que, tal com està el panorama, l’impuls que a un li surt és el de sumar-se a la vaga, crec que el professorat universitari tenim l’obligació de prendre les decisions de manera reflexiva. Cal, per tant, analitzar el que es demana amb aquesta vaga.

I aquí la cosa es complica. Per una part, em sembla palmari que estem assistint a un atac que pot portar la Universitat pública a carrerons de difícil sortida. Les decisions arrel de la crisi econòmica actual estan posant en greu perill els serveis públics, i la Universitat no se n’escapa pas. És per això que cal estar alertes i no restar impassibles davant de polítiques que poden ofegar la nostra Universitat.

Si això és així, què és que pot posar en qüestió l’oportunitat de sumar-se a la vaga? El que fa dubtar són les reivindicacions concretes que s’esgrimeixen. Algunes d’aquestes reivindicacions tenen un aire excessivament corporativista, obliden que la Universitat necessita un canvi (però no qualsevol canvi, és clar) i semblen no considerar que, a més dels problemes que tenen les persones que estan treballant, ens trobem en un context social on el problema més greu és que cada dia que passa hi ha més persones sense possibilitat de tenir una feina.

Cal fer vaga? La decisió no és fàcil. Hem de defensar la Universitat pública però hem de defensar el model actual d’Universitat pública? Més enllà de la decisió que prengui cadascú, la jornada de vaga podria ser una bona oportunitat per posar sobre la taula que els universitaris i les universitàries ens hauríem d’implicar en un debat sobre el model d’Universitat, un debat gens fàcil en l’estat de desànim col·lectiu que sembla invadir-nos i quan les autoritats acadèmiques no mostren tenir gaire interès en suscitar-lo. Per a mi, aquestes són qüestions de fons sobre les que hauríem de posicionar-nos. Si no ho fem, algú ho farà per nosaltres i difícilment ho impedirà el que a la Universitat es faci o no classe.

ALGUNS INSTITUTS ES QUEIXEN PER UNA FALTA DE RECURSOS GREU (Recull de premsa)

RETALLADES EN L'ENSENYAMENT SECUNDARI

36 instituts catalans ja no poden pagar les factures

La majoria aguanten gràcies a les aportacions de les famílies, denuncien els directors

La consellera Rigau assegura que no hi ha ajustos als centres

Dimecres, 22 de febrer del 2012

EFE / Barcelona

Un total de 36 instituts de secundària de Catalunya ja no poden pagar les factures i 99 no podran passar un altre curs amb la mateixa assignació que els fa arribar la Conselleria d'Ensenyament, ha denunciat la Junta Central de Directors de Secundària en una carta.

Aquesta junta ha fet un sondeig de la situació econòmica en què es troben 193 centres de tot Catalunya i la resposta ha estat que en 36 ja no es poden pagar les factures de funcionament, 99 encara les poden pagar però els seus directors asseguren que no podran passar un altre any amb la mateixa assignació, 55 van "justos" i només tres no tenen especials dificultats econòmiques.

(...)

Desmentiment d'Ensenyament

La consellera d'Ensenyament de la Generalitat, Irene Rigau, ha negat que la despesa corrent per als instituts catalans hagi disminuït. "Aquest any, la despesa de funcionament dels 600 instituts de Catalunya té el mateix import que l'any passat. No hi ha hagut cap retallada, sinó una congelació", ha remarcat Rigau, que ha explicat que hi ha hagut un canvi en el sistema de pagament als centres, que ha passat de ser trimestral a mensual, "per evitar endarreriments i no perjudicar els instituts".

EL KNITTING: UNA EXPERIÈNCIA COMUNITÀRIA

A la revista Groc, número 582, editada a Balaguer (La Noguera), el passat gener, he trobat una experiència que m’ha cridat l’atenció: el Knitting (teixit de punt), que s’està estenent per ciutats com Barcelona, Madrid o Bilbao, seguint l’exemple de París o Nova York. Es tracta de reunir-se en un lloc públic i, prenent un cafè, fet punt o teixir.

L’article indica que es tracta d’una “iniciativa per compartir coneixements amb altres persones” a la vegada que es dóna a conèixer l’art de fer punt. Les reunions són obertes a tothom. Un exemple d’aprenentatge entre iguals i de comunitat educativa alternativa.

TALLER SOBRE MATERIALS CURRICULARS

Aquest dijous i divendres he estat a l’ICE de la Universitat de Zaragoza, impartint un taller sobre Materials curriculars a professorat d’aquesta Universitat. Mentre al carrer feia bastant fred, hem passat vuit hores, en dues mitges jornades, treballant sobre aquest tema. En aquesta ocasió, el taller és prolongarà en una activitat a distància d’aplicació del que hem anat desenvolupant.

En aquests tallers sempre em sembla molt important dedicar un temps a reflexionar sobre el paper mediador dels materials curriculars en la relació educativa i sobre les diverses funcions que poden complir. Per tal que els materials esdevinguin un recurs al servei del projecte docent, és necessari analitzar-los i, en funció d’aquesta anàlisi, prendre decisions sobre la seva elaboració, selecció i/o ús. Aquesta anàlisi es més fàcil si compten amb indicadors, des de la perspectiva de com responen a les intencions formatives, com faciliten els processos d’aprenentatge, com atenen la diversitat i quins són els seus aspectes formals.

Per analitzar els materials, proposo ubicar-los en la seqüència formativa, veient a quina fase corresponen (inicial, de desenvolupament o final) i quines funcions compleixen i podrien complir, tant des del punt de vista docent com des del punt de vista de l’estudiant.

Les idees que s’han desenvolupat en aquest taller ja es van recollir en un llibre que vaig coordinar, titulat Materiales para la docencia universitaria, editat per Octaedro/ICE UB, 2005. De la seva introducció (p. 11-13)., n’extrec els següents fragments:

“Ante un panorama nuevo que parece intuirse en la Universidad, lo cierto es que entre las demandas de formación del profesorado se manifiesta un notable interés por tratar sobre cómo mejorar el diseño de materiales curriculares (materiales de uso para el alumnado para ayudar a su aprendizaje) y sobre cómo ‘hacer’ materiales para el aprendizaje autónomo de los y las estudiantes”.

“Los materiales cumplen una función mediadora entre el o la docente y el alumnado, una función que en ocasiones va incluso más lejos de la intencionalidad del propio profesorado”.

“Para diseñar materiales docentes pueden tenerse en cuenta consideraciones diversas pero, en todo caso, los materiales deben ser coherentes, por un lado, con las intenciones formativas que se pretenden y, por el otro, con las concepciones sobre el aprendizaje de las que se parte y con las características del contexto".

“La coherencia con los objetivos y los contenidos es fundamental ya que la enseñanza universitaria es intencional y los materiales son un recurso que debe estar al servicio de estas intenciones”.

“El segundo referente para la toma de decisiones de cara a elaborar un material o de cara a seleccionarlo entre una oferta existente o a establecer criterios sobre como utilizarlo, es el psicopedagógico: las características del contexto y las concepciones sobre como se produce el aprendizaje de las que se parte. Según sean estas concepciones, los elementos que deberán ponerse en juego para facilitar el proceso de aprendizaje serán unos u otros”.

“Los materiales se ubicarán en una secuencia formativa, a lo largo de la cual se irán desarrollando los contenidos a enseñar. El diseño de esta secuencia debería incluir elementos que ayuden al alumnado a construir su aprendizaje. Los materiales ocuparán una parte de la secuencia y cumplirán determinadas funciones dentro de ella (por ejemplo: presentar el tema a tratar, proponer una evaluación inicial, informar sobre determinados contenidos, proponer actividades de aplicación, etc.)”.

“Uno de los cambios más significativos a los que hemos asistido en los años más recientes en la Universidad –y en general en la sociedad- es el papel cada vez más relevante que van adquiriendo las tecnologías de la información y la comunicación. Hoy en día ya no puede hablarse de materiales curriculares sin incluir los materiales electrónicos y el diseño de entornos virtuales de aprendizaje”.

“Aunque los materiales curriculares sólo son un recurso que ayuda al profesorado en su tarea docente, lo cierto es que un diseño adecuado de ellos puede facilitar mucho el proceso de aprendizaje de las y los estudiantes universitarios que es lo que, en definitiva, debe preocuparnos. Es por ello que pensar sobre los materiales, reflexionar sobre su diseño, analizar como mejorarlos, debe ser una tarea relevante para el profesorado… aún a riesgo de que la reflexión sobre el medio nos lleve a plantearnos otras reflexiones sobre el conjunto del proceso de enseñanza y aprendizaje en la Universidad. Si ello sucediera no debería sorprendernos porque la complejidad de la docencia no permite aislar los materiales del resto de la acción formativa”.

 

MESTRES, A TV3

El passat 31 de gener, TV3 va emetre el primer capítol de “Mestres”:

http://www.tv3.cat/videos/3928590/Ser-mestre-com-i-per-que

La nova sèrie té dues lectures diferents, segons la vegi un o una professional de l’educació o bé una altra persona. Vist el primer capítol, cal pensar que per molts mestres pot suposar un alè d’optimisme en el difícil context actual.  En el capítol emès es reflectia força bé el que significa ser mestre per a molts dels professionals, tot i que també és cert que en cap moment va aparèixer una visió molt més negativa de la professió que també és present a les aules. Els mestres necessiten sentir-se reconeguts en la seva feina i visualitzar que formen part d’un col·lectiu molt important per a la societat. No hem d’oblidar que l’escola és l’única institució –a banda de la família- per on ha de passar tota la població.

És en aquesta línia de resituar la figura del mestre i de plantejar-se el seu paper en la complexa societat actual que, a partir de la sèrie, es realitzaran debats sobre què significa avui en dia ser mestre, organitzats per la Fundació Bofill i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya.

Pels que no són mestres, la sèrie pot ser una bona oportunitat per acostar-se una mica més a mestres i professors, per conèixer millor com viuen la professió i per posar-se una mica en la seva pell, ni que sigui mitjançant la pantalla. El primer capítol va dedicar un apartat a aquesta visió des de fora. Es fa difícil saber si la sèrie agradarà als no mestres però la seva realització i el seu muntatge estan en la línia d’altres productes de TV3 que han tingut força èxit.