TORNEM-HI

S'han acabat les vacances. L'agost l'hem passat fora, una setmana a Irlanda -un país d'un verd omnipresent i on el temps canvia de manera inesperada diverses vegades al llarg del dia- i a Noruega, fent d'avis. Els darrers dies he anat reenganxant-me a la feina, poc a poc, des del poblet de la meva esposa, a la Catalunya de Ponent. A la meva esposa li queda aquest mes de setembre per jubilar-se i jo m'estic plantejant molt seriosament la possibilitat que aquest sigui el meu darrer curs laboral. Aquesta possibilitat em fa encarar el retorn d'una manera una mica especial. La tornada a la feina, per a mi, no és mai pausada: treballs de final de màster, gestions de pràctiques i de doctorat t'obliguen a "posar-te les piles" des del primer moment. Per altra part, ara reprenem -si és que durant les vacances els hem pogut oblidar- els problemes i les incerteses amb que vam acabar juliol. Problemes i incerteses a nivell de la meva Universitat, del sistema universitari i educatiu en general però també en l'àmbit social i polític, amb un referèndum d'autodeterminació per a Catalunya anunciat per d'aquí menys d'un mes. Som-hi doncs i et desitjo que, tot i la complexitat del moment, tinguis un bon curs... o, almenys, un curs acceptable.

BONES VACANCES

Els dies de finals de juny i de la primera quinzena de juliol són de molta feina a la Universitat, bé, com a mínim en el meu context: últimes correccions, tribunals de treballs finals, reunions de tancament del curs de projectes i grups, problemes de pràctiques (de les del proper curs), avaluacions i mil coses més. En el meu cas, com que en aquesta ocasió no tindré cap tribunal de places a finals de juliol com em passava en cursos anteriors, crec que a partir del 20 (aquest dia tindrem Junta de Facultat) podré pensar de veritat en les vacances. Ara ja comencen a venir de gust, la veritat.

Pel que fa a aquest bloc les vacances ja han arribat. Li dono un descans fins a l'inici del proper curs que, potser, sigui el meu últim curs en actiu. Ja veurem. De moment, et desitjo unes bones vacances. Aprofita-les, sense estressar-te, si és possible. Fins a la tornada!

SENSE WHATSAPP

Ni la meva esposa ni jo tenim WhatsApp; ens hi resistim perquè veiem que moltes persones del nostre entorn estan permanentment connectades a la xarxa, tant per temes professionals com per multitud d'altres qüestions. Molta gent no ho entén; ens diuen: si en tinguessis podríem formar un grup de treball sobre aquest o aquest altra tema, els doctorands podrien estar permanent connectats amb nosaltres... i els amics i amigues ens podríen enviar tot allò que fan arribar a les altres amistats. Per això precisament no volem WhatsApp.

No sé si, al final, haurem de claudicar però estudis recents posen d'evidència que cada cop hi ha més persones que pateixen esgotament virtual i que decideixen deixar les xarxes socials. Un estudi del Happiness Research Institute constata que les persones que han abandonat Facebook se senten més felices i menys preocupades (l'efecte es nota al cap d'una setmana de la desconnexió). Hi ha gent que s'adona que la connexió és una pèrdua de temps, dificulta la concentració, trenca la separació entre la vida professional i la personal i crea tensió deguda a la sensació d'estar sempre disponible. El món de les xarxes i la permanent connectivitat ens ha envait i caldrà anar trobant el punt just. No és fàcil.

EXPECTATIVES PESIMISTES DELS JOVES

En estudis sobre la percepció dels joves de l'Estat espanyol respecte de les possibilitats de trobar feina aquests mostren un notable pessimisme. Més del 40% dels joves espanyols entre 18 i 30 anys creuen que no trobaran feina durant el primer any després d'haver acabat la seva formació. Tot i que aquestes dades es van fer públiques ja fa uns mesos (Adecco va enquestar 10.000 joves d'arreu del món), em semblen interessants: els joves espanyols són els més pessimistes, seguits dels japoneeos i els italians, el que molt probablement té relació amb la taxa d'atur juvenil (al voltant del 50% a Espanya mentre que la mitjana de l'OCDE no arriba al 13%).  En l'estudi, els joves manifesten que la principal dificultat és la falta d'experiència laboral prèvia, un gos que es mossega la cua. Per altra part, un informe d'Eurostat (l'oficina d'estadística europea) indica que més del 22% dels joves espanyols d'entre 20 i 24 anys no estudiaven ni treballaven l'any 2015.

A banda del problema estructural de fons, aquestes expectatives tan negatives no ajuden a que la situació es pugui redreçar: les expectatives condicionen molt com actuem i, en conseqüència, el que obtenim. Aquestes expectatives tampoc faciliten la implicació i la motivació dels estudiants en el seu procés d'aprenentatge: per què fer un esforç si, al final, tampoc trobaré feina? És un situació que el professorat pot percebre i que, sovint, no sap massa bé com abordar.

LA TEMPERATURA IMPEDEIX FER CLASSE

A Catalunya, des de fa un parell de setmanes, estem vivint una onada de calor, amb temperatures que han arribat fins als 40 graus en alguns indrets. Tothom mira d'aguntar-ho de la millor manera que pot i sort en tenim dels aires condicionats. Però d'aire condicionat a les aules no n'hi acostuma a haver. En el debat gairebé permanent sobre les vacances escolars i sobre si el curs hauria d'acabar més tard i començar abans (de manera que les vacances d'estiu fossin més curtes) la qüestió climatològica és un condicionant per predre una o altra decisió. Ara, però, el curs no s'ha acabat pas i fa molta, molta, calor. S'estan produint cops de calor que han afectat a nens i a docents. En aquestes circumstàncies és impossible fer una classe normal, cal allargar els patis, remullar als nens amb mànagues i vaporitzadors, donar-los aigua, demanar a les famílies que no s'oblidin de les gorres i les cremes de protecció solar...

A les escoles hi ha una sensació estressant per la situció. Tot i que no és fàcil saber gaire què fer, potser des de l'Administració es podria prendre alguna decisió, més enllà de dir que és una situació passatgera... potser vol dir: passatgera fins que arribi el dia de final de curs.