dimecres, 9 d’octubre del 2019

LA POLÈMICA AL VOLTANT DE LES VACUNES


Des de fa un temps, a Europa està caient el nivell de vacunació mentre s’ha anat desenvolupant un moviment antivacunes. Segons l’Eurobaròmetre d’abril del 2019, un 38% dels europeus manifesten que creueu que les vacunes poden provocar les malalties contra les que se suposa que han de protegir. Per altra banda, durant la primera meitat del 2019 s’han detectat a Europa 90.000 casos de xarampió més que en tot el 2018. 




La premsa es va fer ressò de la reunió, el passat 12 de setembre, de més de 400 experts en la primera cimera mundial sobre vacunació organitzada per la Unió Europea i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) que van constatar que, mentre en alguns llocs del món moren persones per falta de vacunes, a Europa “hi ha persones que posen en perill la seva vida i la dels altres rebutjant-les”.

La polèmica al voltant de les vacunes enfronta percepcions diferents i l’escola no pot evitar trobar-se enmig de la controvèrsia. S’hi troba perquè, en el seu paper educador (de la infància però també, de retruc, de les famílies), la seva posició sobre aquesta qüestió té transcendència. Seria una irresponsabilitat prendre opció sense haver-se documentat el màxim possible i haver valorat acuradament com s’ha de posicionar perquè l’educació sanitària també passa pels centres escolars... i amb la salut no s’hi pot jugar.

dimecres, 2 d’octubre del 2019

NEUROCIÈNCIA I EDUCACIÓ


El de la neurociència és un concepte que està d'actualitat i ja comencen a ser uns quants els articles i les trobades de professionals per tractar sobre la relació entre neurociència i educació (em sembla forçat fer servir els conceptes neuropedagogia, neuroeducació o neurodidàctica). Aquesta actualitat es deu al progrés en el coneixement del funcionament del cervell tot i que encara queda molt camí per recórrer. Quins coneixements de la neurociència poden ser útils a l'educació? Les seves aportacions crec que serveixen, per sobre de tot, per confirmar moltes de les idees que s'han desenvolupat en els darrers anys en el món educatiu encaminades a l'assoliment d'aprenentatges significatius. Per exemple: algunes investigacions han constatat que quan s'aprèn amb moviment corporal i implicació dels sentits, es reforcen els circuits neuronals o que la gran majoria de les capacitats es desenvolupen abans dels 6 anys. La neurociència també ha identificat una correlació entre l'estrès i la destrucció de neurones. Una altra aportació és que els benestars emocional, corporal i cognitiu estan molt relacionats entre ells; d'aquí la importància de les relacions humanes i de les característiques de l'entorn educatiu.



La neurociència estudia el sistema nerviós. Entre altres qüestions, l'interessa com la interacció dels seus diferents elements dona lloc a les bases biològiques de la cognició i la conducta. Avui en dia, trobem nombroses textos sobre les seves aportacions a l'educació. Un article d'Albert Pons, acabat d'aparèixer a la revista Viure en família (núm. 80, p. 34-36), em va decidir a escriure aquesta entrada al blog.


Tot això que ens va aportant la investigació neurocientífica ha de servir per reconfigurar certs enfocaments i estratègies educatives (com ja estan fent algunes escoles) i per adquirir més seguretat en principis educatius afavoridors del desenvolupament i de l'aprenentatge significatiu que, fins ara, només podíem constatar observant el que succeïa als espais educatius.

dimecres, 25 de setembre del 2019

EL MÒBIL A CLASSE


El Consell Escolar de Catalunya acaba d'aprovar un informe sobre els dispositius mòbils als centres escolars en el qual considera que és recomanable l'ús dels mòbils a les aules perquè és tracta d'una tecnologia integrada a la vida quotidiana que pot millorar la pràctica educativa. L'informe assenyala que cal educar en l'ús dels mòbils des d'una perspectiva de pensament crític. Es considera que l'ús dels mòbils pot afavorir la motivació i la innovació metodològica, incloent el treball cooperatiu.  Així mateix, es demana a l'Administració que impulsi iniciatives per a la formació del professorat en l´ús didàctic de recursos tecnològics.

El mòbil, avui en dia, és molt més que un aparell per emetre i rebre trucades. Segurament ja som ben pocs els que tenim el mateix mòbil des de fa temps i només el fem servir per a telefonar i, com a màxim, enviar un SMS.
Aquest informe es situa just a l'altre extrem de decisions com, per exemple, la de l'Administració francesa que ha prohibit l'ús dels mòbils als recintes escolars. Això palesa que el tema no és senzill però, des del meu punt de vista, les prohibicions no faciliten una escola lligada al seu context ni l'oportunitat d'aprendre críticament... i, sovint, provoquen un efecte rebot.

dimecres, 18 de setembre del 2019

UN NOU ESPORT


Les activitats físiques i esportives són imprescindibles per al bon desenvolupament de la infància. Tot i això, una part de la població infantil no en fa o en fa molt poques i les nenes menys que els nens. Per altra part, en l’esport en equip la coeducació es dona molt poc perquè els equips acostumen a ser masculins o femenins. Per consideracions com les anteriors, m’ha semblat interessant una iniciativa nascuda en una escola de Sevilla el 2017 que s’ha anat estenent per Espanya i Llatinoamèrica: el RinGol, un nou esport que facilita la participació de tots tipus de nens i nenes (els equips són mixtos). 


El RingGol recull aspectes del futbol, el bàsquet, l’handbol, el voleibol i el rugbi amb unes normes que faciliten la participació de tots els practicants (per exemple: un mateix jugador no pot tocar la pilota més d’una vegada seguida, com a norma general no es pot agafar la pilota amb les dues mans...). L’objectiu del joc és marcar gol a la porteria o a una cistella. La pilota es pot tocar amb qualsevol part del cos, excepte amb el cap o els punys. El cop amb el peu ha de ser en forma de paràbola. Es pot trobar més informació a:

Per les seves normes, aquest esport obliga a un autèntic treball en equip i, a més, els nens i nenes amb mobilitat reduïda tenen una zona d’influència especial amb unes normes afavoridores. Des del punt de vista educatiu i de l’atenció a la diversitat, sembla un esport molt recomanable.