diumenge, 11 de novembre del 2012

LA DENÚNCIA ENTRE PARTICULARS (Comentari)


Sovint ens trobem amb dilemes ètics. Arrel de la noticia anterior hom es qüestiona quin ha de ser el comportament correcte: denunciar o no denunciar. Tant més quan sembla que algunes Administracions estan impulsant la cultura de la denúncia per part de particulars a conductes d'altres particulars.

A mi, aquesta cultura em sembla extremadament perillosa. Només cal donar una ullada a la història recent per adonar-se de les greus i injustes situacions a què pot portar la denúncia. En el nostre context, el que va passar després de la Guerra Civil en aquest sentit fa venir calfreds.

Una societat on s'instauri la denúncia entre particulars, on les càmeres de vídeo estan enregistrant imatges teves sense que en siguis conscient, on t'has de sotmetre a controls humiliants per a viatjar en avió o per entrar en certes dependències... és una societat malalta, en la que s'ha instaurat la cultura de la por i de la desconfiança. També la història ens ensenya que aquesta cultura pot portar a abusos per part de qui té el poder i que pot posar en perill la fràgil democràcia que tenim.

El dilema llibertat o seguretat ens obliga a pensar quina societat volem. Tot això afecta  l'educació perquè estem educant tenint com a referència un model de societat i un model de persona. Aquests models poden ser més o menys reflexius, però darrera de l'acció educativa sempre hi són. Algú els té clars. La nostra responsabilitat com educadors i educadores ens obliga a pensar quins models prenem com a referència. El dilema esmentat ha de ser una de les peces clau en aquesta reflexió.

LA DENÚNCIA ENTRE PARTICULARS (Recull de premsa)


El Periódico digital:

Hisenda inspecciona mil contribuents denunciats per particulars

L'Agència fomentarà la delació dels que paguin més de 2.500 euros en metàl·lic

 

Dimecres, 31 d'octubre del 2012

ROSA MARÍA SÁNCHEZ / MADRID

L'Agència Tributària (AEAT) ha inclòs aquest any un total de 997 contribuents als seus plans d'inspecció com a conseqüència de les denúncies formulades per particulars. Fonts de l'AEAT han explicat que en els últims anys aquesta xifra era d'una mitjana de 600 contribuents i atribueixen l'alça registrada des de començaments del 2012 a "una consciència fiscal més gran entre els ciutadans". Aquestes mateixes fonts també han destacat que les denúncies particulars són cada vegada "més sòlides i més ben fonamentades", cosa que ha motivat una derivació més gran d'aquests presumptes defraudadors cap als plans d'inspecció.

Llei antifrau

En els pròxims dies, la pàgina web de l'Agència Tributària incorporarà una pestanya específica per facilitar la denúncia dels pagaments en metàl·lic per sobre de 2.500 euros. Ahir va entrar en vigor la nova llei antifrau, si bé l'article que limita a 2.500 euros els pagaments en metàl·lic en operacions en què que participi almenys un empresari o un professional ho farà 20 dies després, el 18 de novembre. La limitació serà de 15.000 euros quan el pagador sigui un particular no resident.

La llei fixa una sanció del 25%, tant per al pagador com el receptor, en cas d'incompliment i estableix que el contribuent que voluntàriament comuniqui l'incompliment a l'Administració abans de tres mesos quedarà exonerat de la sanció. Per facilitar la denúncia per part d'un dels participants en l'operació, l'Agència Tributària habilitarà una pestanya a la seva pàgina web. També podran fer-la servir els que, sense haver participat en l'operació, vulguin denunciar l'existència d'aquest tipus d'infracció, per a la qual cosa hauran d'identificar la seva identitat, així com la de les persones implicades.

divendres, 2 de novembre del 2012

QUÈ PRETÉN REALMENT EL SENYOR WERT?


En diverses ocasions, he opinat -com han fet molts altres- sobre la necessitat d'un acord polític ampli sobre el sistema educatiu que posi fre a l'actual procés de canvi permanent a que està sotmès, a remolc dels canvis electorals.

 
La situació actual no té sentit perquè no facilita en absolut la feina del professorat i, per tant, posa pals a la roda per a una millora real de l'educació. Ara no entro en el contingut d'aquests canvis perquè en aquest cas és ben cert allò que diem sovint quan parlem d'educació: són tan importants -com a mínim- els resultats com els processos.  Ara parlo de processos, tot i que de ben cert que també es podria opinar sobre el contingut dels aires que inspiren el Ministeri d'Educació que, sovint, semblen provinents de temps molts llunyans.

 
Em refereixo a la dinàmica de reformes continuades, una dinàmica que no contribueix precisament a motivar els i les docents. Els canvis legislatius tant sovintejats i tant pendulars -ara cap aquí, ara cap a l'altre costat- ajuden a incrementar una sensació d'inseguretat i de provisionalitat des de la qual es fa difícil portar a terme la tasca d'ensenyar, tant més quan ja hi ha molts altres factors que ajuden a crear incerteses.

 
En el millor dels casos, davant d'aquest allau de canvis constants, el professorat genera mecanismes de resistència a la innovació que li permeten no perdre el nord- el seu nord professional- però, sovint, la reforma permanent porta al desconcert docent i a incrementar la concepció negativa sobre l'escola que té un sector ampli de la societat.

 
Tot això no ho sap l'actual ministre d'educació del govern espanyol? Amb tota seguretat, no ho pot pas ignorar. Aleshores, com s'expliquen les decisions que està prenent, les seves manifestacions i la seva arrogància i menyspreu cap a idees diferents a les seves? On pretén portar l'educació? Què vol aconseguir?

 
La veritat, em costa d'imaginar.

dilluns, 22 d’octubre del 2012

FRACÀS ESCOLAR (Recull de premsa)

El Periódico digital:

INFORME DE LA UNESCO
Espanya encapçala el fracàs escolar a Europa
Un de cada tres espanyols de 15 a 24 anys va deixar els estudis abans d'acabar l'ensenyament secundari

Dimarts, 16 d'octubre del 2012
AGÈNCIES / París

Espanya és el primer país d'Europa en termes de fracàs escolar i de mala inserció laboral dels seus joves, segons les dades recollides per la Unesco en l'edició 2012 de l'estudi anual Educación para todos (EPT), publicat aquest dimarts.
Un de cada tres joves espanyols d'entre 15 i 24 anys van deixar els estudis abans d'acabar l'ensenyament secundari, davant la mitjana europea, que parla d'un de cada cinc, d'acord amb aquest estudi, que recull el progrés dels objectius educatius fixats a Dakar el 2010 i que té com a data límit de compliment  el 2015.
Pels responsables de l'informe, les xifres d'abandonament escolar a Espanya són "preocupants" tenint en compte que es tracta d'un país "durament castigat" per la crisi i on l'atur juvenil va superar el 50 % el març d'aquest any.
La falta de competències professionals dels joves europeus "els aboca a desaprofitar el seu potencial, els fa perdre oportunitats de feina i els impedeix ajudar els seus respectius països a tornar a la prosperitat", assenyala l'estudi, on s'assegura que, en temps de crisi, dotar-los d'eines és "més essencial que mai".

divendres, 12 d’octubre del 2012

DILEMES ARREL DE LA MOBILITZACIÓ DE L'ESTUDIANTAT UNIVERSITARI


Ahir, alguns estudiants universitaris van fer vaga. En el campus Mundet de la Universitat de Barcelona, potser pel tipus de titulacions que s'hi imparteixen (mestre, educació social, treball social, pedagogia...) sempre hi ha una gran resposta en aquest tipus de convocatòries. Encara recordem el final del passat curs, amb una vaga indefinida i amb tancaments, que van arribar a produir situacions molt tenses i una sensació de desànim de gran part del professorat i de molts estudiants.

 
En els moments que estem vivint, els i les estudiants poden i han d'estar preocupats per moltes coses, i entre elles pel rumb cap el que s'està conduint la Universitat.

 
Al professorat - que estem vivint la situació amb la mateixa preocupació- les vagues estudiantils ens posen davant d'un dilema:  per un costat, entenem que no es resignin, però, per un altre, ens preocupa com pot arribar a repercutir la no impartició de classes en la seva formació.

 
Potser la vaga -o, millor dit, una vaga perllongada com la que es va plantejar l'anterior curs- no sigui l'opció més adient ni pels interessos formatius dels propis estudiants ni per a les seves reivindicacions. Optar per dificultar el procés formatiu que correspon a l'ensenyament universitari no sol comportar adhesions i complicitats que, amb tota seguretat, afavoririen els seus objectius.

 
En tot cas, no és fàcil trobar com compaginar objectius diferents, tot i que aquests siguin en si mateixos molt lloables. Probablement es requereix un esforç especial d'imaginació, i això no és fàcil quan sovint existeixen concepcions i motivacions, per part d'alguns, que no sempre s'expliciten.

 
Coneixem molt bé, especialment els que ho vam viure en altres moments històrics, el difícil que resulta compaginar bones intencions en moviments d'aquestes característiques amb la realitat que, sovint, acaba donant-se. Un exemple en són els moviments assemblearis, on hi sol conviure la potencialitat de les assemblees per a construir acords en comú amb dinàmiques de grup que dificulten la construcció de consensos reals.

 
Tot i que no sigui fàcil, s'ha d'afrontar el repte de trobar estratègies que permetin compaginar la protesta contra unes polítiques que posen en greu perill el concepte d'Universitat pública amb la necessitat de potenciar que aquesta Universitat pugui complir amb una de les seves principals funcions socials: la de contribuir a la formació d'una ciutadania crítica i activa amb una alta preparació professional.

divendres, 5 d’octubre del 2012

ELS NI-NI

Editorial de la revista Aula de innovación educativa, 215, octubre 2012:


LOS NI-NI
 

La combinación de la crisis económica y del fracaso escolar de una parte importante de adolescentes ha dado lugar a un colectivo de jóvenes que no están trabajando ni estudiando; es decir, no tienen ninguna de las dos ocupaciones que se consideran básicas en nuestra sociedad.

Los datos son muy preocupantes: casi un 24% de jóvenes españoles entre 15 y 29 años ni estudian ni trabajan. Se trata de una población a la que se ha etiquetado como los ni-ni. Este porcentaje, notablemente superior al de los países de la OCDE (donde no llega al 16%), es muy preocupante.

La salida tradicional para quienes fracasaban en el sistema escolar era la incorporación temprana al mercado laboral y, a la vez, las posibilidades laborales servían a menudo de estímulo para dejar los estudios. Sin embargo, las dificultades actuales para encontrar trabajo han llevado a muchos jóvenes abandonados por el sistema educativo a encontrarse en un proceso de marginación social, puesto que la sociedad actual se estructura en gran parte sobre los pilares de la ocupación laboral y del conocimiento.

En sintonía con la situación anterior, se mantiene un alto porcentaje (cercano al 30%) de alumnado que no finaliza sus estudios secundarios. La deserción de las aulas se da en bachillerato y en formación profesional.

Con toda seguridad, las causas son diversas, pero urge buscar soluciones. Se trata de uno de los problemas más graves que tiene actualmente nuestro sistema educativo. Como sucede con todos los problemas complejos y sustantivos, la búsqueda de alternativas requiere de un buen diagnóstico de la situación, de estrategias que contemplen su complejidad y de consensos suficientes para remar todos en el mismo sentido o, como mínimo, para evitar hacerlo en sentidos contrapuestos.

Las alternativas dirigidas a mejorar la situación actual, además, deben plantearse desde la equidad. Desviar cuanto antes mejor a una parte del alumnado a la formación profesional y otras propuestas de semejantes características no parecen ni equitativas ni susceptibles de generar el suficiente consenso. Una selección demasiado temprana puede hacer más cómodas algunas situaciones en las aulas pero no es respetuosa con la diversidad y los distintos ritmos de maduración de los adolescentes.

La gravedad de la situación obliga a construir opciones para su mejora pero esta construcción requiere de tiempo. Las respuestas que buscan soluciones rápidas a problemas educativos no tienen excesiva viabilidad.

En estos momentos, parece que la situación de crisis económica, social y política, sirva de justificación para la toma de decisiones que pueden suponer un retroceso significativo en los logros del sistema educativo. Por otra parte, a menudo las políticas de imagen parecen anteponerse a las que realmente pretenden una mejora estructural del sistema.

La necesidad de obtener mejores puntuaciones en las pruebas internacionales y la de disminuir los porcentajes de fracaso escolar, en ningún caso deberían dar lugar a decisiones partidistas que no puedan generar suficientes adhesiones ni a decisiones que atenten contra lo mejor de nuestro sistema educativo. No todo se reduce a mejorar los resultados estrictamente académicos, especialmente si ello se hace a costa de ir “soltando lastre”. 

dissabte, 29 de setembre del 2012

LES TECNOLOGIES I LA MANIPULACIÓ MEDIÀTICA

El 24 de juliol passat, vaig publicar en aquest bloc “Les estratègies de manipulació mediàtica”, un text de Chomsky que resulta molt interessant en els moments actuals.

En Lluís va penjar un comentari on es preguntava si “les noves tecnologies i, especialment, les xarxes socials, ajuden a disminuir els efectes d'algunes d'aquestes tècniques És a dir, ¿la distribució d'informació instantània (per exemple, via Twitter) és un element que redueix el punt 7. Mantener al público en la ignorancia y la mediocridad, ja que la informació és compartida més lliurement i de manera més directa o que, altrament, que ajuda al punt: 1. La estrategia de la distracción, per tal com els punts cabdals poden diluir-se en aspectes més secundaris?”.

La reflexió em sembla interessant. Les tecnologies de la informació i la comunicació són una de les peces clau del món actual. Es diu que ens trobem en la societat del coneixement, en la qual aquest esdevé un dels factors més rellevants en l’actual configuració de la societat en capes o classes socials. A més de la incapacitat adquisitiva per accedir a certs recursos tecnològics, hi ha una part de la població que té moltes dificultats per discernir i analitzar críticament els continguts de les xarxes. És el que s’anomena la fractura digital.

Avui en dia la quantitat d’informació és tan gran que hem passat del “qui té la informació, té el poder” al “qui sap llegir i analitzar la informació té el poder”. L’excés d’informació –molta  no contrastada- ens embolcalla en un núvol on es fa molt difícil destriar, tant més si no es té la formació adequada per a fer-ho.

dilluns, 24 de setembre del 2012

A BARCELONA, ESTEM DE FESTA

A Barcelona estem de Festa Major... i ara no em refereixo pas a les repercussions de la manifestació del passat 11 de setembre, en la que un milió i mig de persones es van manifestar per demanar un Estat propi per a Catalunya. Això és una altra història, que les banderes catalanes que omplen com mai les façanes de la ciutat ens recorden constantment.

Parlo de la Festa Major pròpiament dita. Tot i les retallades, quatre dies de festa en les que una bona part dels barcelonins i barcelonines (de la pròpia ciutat i de part de l’àrea metropolitana) surten al carrer. Vam anar a veure un espectacle de so i llum a La Sagrada Família i dubtàvem de si podríem arribar-hi, però al final ho vam poder veure bastant bé.


La meva filla, que treballa a Oslo (les i els arquitectes han hagut de buscar-se la vida a d’altres països), em comentava que li semblava que això de la Festa Major era una celebració molt nostra, o molt mediterrània en tot cas... No ho sé, però el cert és que dóna goig que, almenys per uns dies, ens immergim en una sensació de comunitat, de viure en comú, de compartir sensacions, que sovint brilla per la seva absència en les grans ciutats. Potser és com un emmirallament, però dóna gust.

dijous, 13 de setembre del 2012

EL FRACÀS ESCOLAR DELS ADOLESCENTS, UN FET MOLT PREOCUPANT (Recull de premsa)

EL PERIÓDICO DIGITAL:

Un de cada quatre estudiants catalans abandona l'ESO sense aprovar-la
La crisi contribueix a rebaixar el fracàs escolar, que encara segueix en el 26%
L'Anuari de la Fundació Bofill constata que hi ha 140.000 'ni-nis'

Dimecres, 5 de setembre del 2012
MARÍA JESÚS IBÁÑEZ / Barcelona
El fracàs escolar a Catalunya s'ha reduït en un 7% en els últims tres anys, pràcticament des que va començar la crisi, segons revela l'Anuari sobre l'Estat de l'Educació a Catalunya presentat aquest dimecres per la Fundació Jaume Bofill. Amb tot, adverteix l'informe, "la taxa d'abandonament escolar prematur seguia sent l'any passat del 26%, lluny encara del 15% que fixa l'Estratègia Europea per al 2020", ha advertit Miquel Martínez, codirector de l'estudi i catedràtic de Teoria de l'Educació a la Universitat de Barcelona (UB). El problema és que "la millora no és conseqüència de la qualitat del sistema educatiu, que encara no és capaç de retenir molts joves, sinó que és fruit de la mala conjuntura del mercat laboral", ha observat Ismael Palacín, director de la fundació que ha encarregat l'anuari.
La situació no és, en absolut, per ser optimista. "A Catalunya, el 2011, el 21,9% dels joves de 16 a 24 anys, gairebé 140.000, ni estudiaven ni treballaven", afegeix l'estudi. El fenomen 'ni-ni', que afecta més els nois que les noies i s'acarnissa amb els que tenen dèficits instructius, a penes ha millorat en els últims tres anys (ha disminuït tan sols 3 punts) en què l'atur juvenil ha passat del 37,1% al 51,6% de finals de juny. 

 

dijous, 30 d’agost del 2012

AMB NOVES ENERGIES

S'han acabat les vacances. Hem fet una escapada al nord de Portugal que recomano als que no coneguin la zona: parc nacional de Peneda-Gerês, Porto, Guimarâes... Com que no acostuma a venir-nos d'alguns quilòmetres amb el cotxe, vam passar també per Lisboa, una ciutat amb un encant especial. La resta dels dies: en un poblet de l'oest de Catalunya, suportant calor, practicant aficions, gaudint de la migdiada, fent algun cremat....



Ara toca tornar a la feina y retrobar-se amb una realitat complexa que no sabem cap on ens voldrà portar. Vam acabar el curs malament. La pausa estiuenca, per a qui n'ha pogut gaudir, sempre serveix per a recuperar energies. Em sembla que les necessitarem.