MANIFEST

Manifest de suport a la Vaga Indefinida del professorat de les Illes Balears

Les organitzacions sotasignades volem manifestar el nostre suport al professorat, a l'Assemblea de Docents i als sindicats de les Illes Balears davant la vaga Indefinida convocada contra la política educativa i lingüística del govern Bauzà.

La convocatòria de la vaga indefinida ha estat caracteritzada per un procés intens de debat i decisió assembleària i horitzontal, amb una important participació del professorat i de nombroses xarxes, plataformes i entitats illenques per decidir quines eren les mesures més adients per plantar cara a les polítiques del govern balear, un govern que està aprovant, de manera unilateral, nombroses mesures que afecten negativament l'escola, el professorat i l'alumnat. Entre aquestes mesures hi ha totes aquelles que afecten salaris, jornada, plantilles, ràtios, jubilacions, acomiadaments... També les que afecten la concessió de beques o prestacions a l'alumnat o a les seus famílies. I, evidentment, el TIL, un programa que pretén impedir que el català siga la llengua vehicular del sistema educatiu. La dignitat d'uns docents –directors de centre amb el suport dels seus consells escolars– que s'han negat a aplicar aquest desficaci, ha comportat que hagen estat expedientats per Conselleria. Cal destacar que aquest programa, el TIL, ha estat suspés cautelarment pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears que el govern Bauzà ha ignorat completament amb l'aprovació d'un decret-llei per la via d'urgència.

Davant d'aquestes mesures que pretenen acabar amb l'ensenyament públic i de qualitat, deteriorar les condicions laborals del professorat i el genocidi lingüístic de la nostra llengua, volem mostrar el nostre suport total i incondicional a les companyes i companys de les Illes Balears i a les seues organtizacions. La persecució i els atacs a la llengua i cultura catalanes no s'ha produït únicament a les Illes, sinó que s'han repetit arreu dels territoris que comparteixen una mateixa llengua. Al País Valencià fa anys que milers d'alumnes no poden estudiar en valencià, i ara volen empitjorar-ho amb els programes plurilingües. Al Principat s'intenta per la via judicial tombar la immersió lingüística. I a la Franja de Ponent, volen frenar els xicotets avanços que s'hi han produït amb la derogació de la llei de llengües d'Aragó, única referència legal que hi ha al català en aquella zona, i l'invent del “LAPAO”. Diferents tàctiques, la mateixa estratègia: entrebancar els processos de normalització lingüística als diferents territoris, afeblir el català i avançar en la seua desaparació.

Per això, fem una crida a la solidaritat activa amb la seua lluita, que també és la nostra, per una escola pública de qualitat i en català. En eixe sentit acordem: Constituir una Comissió de Suport a la Vaga Indefinida, organitzar actes de suport amb les companyes i companys de les Illes Balears que servesquen per informar de la lluita i recaptar fons per a la seua continuïtat i animar a tots els claustres, consells escolars, entitats i plataformes  a enviar escrits de suport i convocar accions de solidaritat als seus àmbits respectius d'intervenció.

Relacion signats a data 19 de setembre de 2013

Acció Cultural del País Valencià,

Acció Cultural Països Catalans,

ACL El Tempir Elx,

Alternativa per València-CUP,

Amics de la Bressola-La Bressola 

Associació d’Escriptors en Llengua Catalana,

BEA,

Benimaclet Viu,

Bloc Jove,

Ca Revolta,

Casal Obrer i Popular - Francesc Santacatalina,

CEDSALA,

Centre Social Terra,

CIEMEN

CGT-PV,

Col.lectiu Contra la Corrupció,

Col·lectiu Ensenyants de la Ribera,

Col·lectius de Joves Comunistes,

Col·lectiu Sud Cacarica,

Construyendo la Izquierda-Alternativa Socialista,

Compromís,

Coordinadora Professorat Interí,

Coordinadora de Plataformes en Defensa de Persones Desocupades,

COS,

CUP,

Escola Valenciana,

Endavant,

Esquerra Anticapitalista,

Esquerra Republicana del País Valencià,

Esquerra Unida del País Valencià,

FAPA-València, FOLC,

Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs,

Iniciativa Animalista,

Intersindical-CSC

Intersindical Alternativa de Catalunya,

Lacasacalba.org

Lluerna Teatre,

MDT,

Moviment Franjolí per la Llengua,

Plataforma en defensa de l'ensenyament públic de l'Horta Sud,

Plataforma Meliana,

Plataforma pel Dret a Decidir,

PCPE-PV,

PSAN,

Sindicat d'Estudiants,

SEPC,

Solidaritat per la Independència – País Valencià,

Societat Coral El Micalet,

Som Països Catalans, STEPV – Intersindical Valenciana,

USTEC-STES (IAC)

Per adhesions al manifest:

vicent.mauri@intersindical.org

LA INVASIÓ DE LA INFORMACIÓ

El Periódico del passat 21 d'agost publicava aquesta noticia: Cada segon s'envien a tot el món més d' 1,67 milions d'"e-mails".

La pàgina web "Every second on the internet" ha creat una infografia que mostra, a escala real, els milers de tuits, fotografies, correus electrònics i arxius que es pengen. El gràfic mostra que destaquen els correus electrònics, amb la quantitat aproximada d'1,67 milions per segon.

Ja fa anys que hem passat de la relació 1-1 (per cada missatge que enviava una persona en rebia un altre, de promig) i ja fa un cert temps que no llegeixo o sento quina podria ser aquesta relació actualment, probablement perquè ja s'ha fet incalculable.

Rebem un allau d'informacions i els correus electrònics que ens envaeixen cada dia en són una bona mostra. He escrit envaeixen i crec que aquest és un bon terme. Hem arribat a una situació on ens sentim desbordats i sense possibilitat real de processar -i molt menys d'analitzar a fons - tota aquesta informació.

Paradoxalment, en la societat de la informació ens podem trobar desinformats per un excés de missatges. No sembla que ens estigui resultant fàcil adaptar-nos a aquesta nova realitat, més enllà d'acceptar-la passivament. És evident que tot això té molta incidència en la formació: si més no, els educadors i educadores ens hauríem d'aturar per pensar una mica com afrontar aquesta situació. No és fàcil, perquè la invasió de la informació genera una dinàmica en la que costa aturar-se i reflexionar i no ho és perquè ens enfrontem a una realitat nova, amb poques eines contrastades per gestionar-la.   

UNA DE FREDA I UNA DE CALENTA

Durant les vacances d'estiu, mentre aquest bloc romania inactiu sense l'entrada setmanal que li és pròpia, passaven coses, algunes bones i altres dolentes. Entre les primeres, vull destacar el lliurament del XXV Premi Internacional Catalunya a Malala Yusafzai, a la noia pakistanesa de 16 anys, víctima d'un atemptat talibà l'octubre de 2012 per defensar el dret de les nenes a assistir a l'escola del seu país. En el seu discurs en rebre el premi, es va adreçar als nens i les nenes del món: "aixequeu la veu, la vostra veu pot canviar el món".  

Entre les notícies dolentes, una més originada pel ministre Wert: en ple agost vam saber que, a banda de la pujada de nota exigida per obtenir beca, les ajudes per canvi de residència es concediran en funció d'on visqui el pare, la mare o el tutor legal més pròxim, tot i que no sigui el domicili de l'estudiant que demana l'ajuda.

Prefereixo quedar-me amb el record positiu... però és que en Wert està fent molt mal.

I TORNAR A COMENÇAR...

 

Ja està. S'han acabat les vacances estiuenques i anem tornant a la feina, en el meu cas a la Universitat. És un moment per mirar endarrere i gaudir recordant els bons moments i per encarar el nou curs amb l'esperit més positiu possible, per a la nostra tranquil·litat i per a la dels altres. Tot i que a alguns i a algunes això no els acabi de resultar fàcil.

El curs es presenta complicat, com el passat, però crec que hem de buscar el que hi ha de positiu, que hi és.

Les vacances les he passat en un petit poble de l'oest de Catalunya, gaudint de petits plaers com els cels nocturns curulls d'estels que ens fan pensar en com d'insignificants arribem a ser en el conjunt de l'Univers. Vam fer una escapada de deu dies a la Bretanya, en el país veí: un paisatge amb racons encantadors, tradicions, històries i llegendes.

Us desitjo un feliç retorn i... molts ànims.

VACANCES

S'acosten les vacances. Hi ha qui ja les gaudeix. Suposo que les ganes que tenim d'arribar-hi es deuen a factors diversos, entre ells el climatològic: la calor no és un bon aliat per a la feina intensa.

També les esperem, probablement, per l'hàbit, pel cicle al que ens hem acostumat i per l'oportunitat de fer coses diferents. Segurament -i això no és tan bo- l'estrès que acumulen al llarg del curs també explica l'avidesa amb que esperem els dies de descans. Aquesta tensió que vivim durant el curs pot ser estimulant però sempre que es doni en dosis mesurades. El problema és que la situació que estem vivint a la societat en general, i a l'educació en particular, no ajuda gaire a aquesta moderació. Quan les vacances es converteixen en una oportunitat per fugir, alguna cosa no acaba d'anar bé.

En fi... com deia Ortega som el jo i la nostra circumstància. En la mida que ens sigui possible, focalitzem la mirada durant les vacances en les oportunitats per recuperar plaers com la conversa tranquil·la, el passeig assossegat o la descoberta de noves realitats. Aquesta desconnexió ens ajudarà a afrontar el nou curs amb una visió més positiva... però això encara està lluny, ara tenim pel davant moments plens de plaer, segur.

Molt bones vacances i fins la tornada.

NO HI HA UN SOL CONCEPTE D'AVALUACIÓ

(Fragment de l'editorial que apareixerà en el proper número de la revista Dotze-18).

Acaba un altre curs escolar, un curs ple de dificultats en el context d'una greu crisi social, econòmica i política. Una vegada finalitzades les classes, disposem de quelcom que sol ser escàs quan estem immersos en la voràgine dels dies lectius: temps, més o menys assossegat, per analitzar i reflexionar sobre el que ha passat durant el curs escolar. En definitiva, temps per fer una avaluació del curs.

Tot i que hi ha qui sembla obstinat en convertir l'avaluació en una carrera d'obstacles  i en un sistema de mesura per controlar la situació, aquest és un concepte restrictiu. Un concepte que, per altra part, s'imposa fàcilment en l'ideari social, caient en el risc d'ensenyar al nostre alumnat que s'ha d'estudiar per aprovar (oblidant que estudiar serveix per aprendre) o en el risc de condicionar la nostra docència a proves estandarditzades que ens arriben de fora, potser oblidant que l'avaluació podria ser una cosa molt diferent.

Avaluar és fonamental per ajudar l'alumnat en el seu procés d'aprenentatge i ho és també per millorar la nostra docència però no tota avaluació comporta ni una cosa ni l'altra.

Aquest concepte d'avaluació no és fàcil d'integrar en la pràctica diària i el context no sembla afavorir-ho però l'equip docent d'un centre pot avançar en aquesta línia. Es requereixen espais i temps per parlar, posar en comú punts de vista, reflexionar col·lectivament, formar-nos de manera continuada i avançar, pas a pas, en consensos... probablement en petits consensos però cada acord ens dóna impuls i ens permet millorar.

Ara, al final del curs, podem disposar d'aquests espais i temps. Les coses no són blanques ni negres sinó que són plenes de matisos. És per això que és important compartir llenguatges i criteris i, sent possibilistes, veure com compaginem -en aquesta gamma de matisos- les exigències externes amb el model de societat, de persona i d'aprenentatge  que emmarca la nostra acció professional. Les vacances, tot i que probablement molt merescudes, són suficientment llargues per permetre'ns dedicar unes hores a pensar i posar en comú les nostres visions i experiències. És probable que, de cara a setembre, ens resulti gratificant.  

LA POLÍTICA DE BEQUES DE WERT (Recull de premsa)

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/aznar-beca-exigencies-wert-2435710?utm_source=newsletter&utm_medium=email&utm_campaign=elPeriodico-ed07h

NO PODEM EVITAR QUALIFICAR

A la Universitat hem acabat les classes. Ara, professors i professores ens hem de dedicar a corregir: tinc una pila de treballs. Aquesta és una tasca laboriosa i feixuga perquè l'avaluació acreditativa no és gens fàcil. Tot i tenint indicadors -que l'estudiantat coneix- qualificar em submergeix en un mar de dubtes.

Es poden fer plantejaments d'avaluació continuada i d'acompanyament a l'estudiant però l'avaluació comporta, també, acreditar. Aquesta és una de les nostres responsabilitats com a docents: certifiquem els resultats de l'aprenentatge tant de cara al propi estudiant com a la societat. Mirar de ser coherents amb aquesta responsabilitat demana un esforç.

Els professors i les professores desenvolupem rols diversos. El de jutge és dels menys agraïts, segons el meu parer. Només queda l'opció de prendre paciència i de mirar de ser el més honestos possibles.

TDAH (Recull de premsa)

La Vanguardia 27-5-2013

Según 'Der Spìegel'

El déficit de atención en niños es ficticio, confiesa su descubridor

El famoso psiquiatra estadounidense Leon Eisenberg lo confesó poco antes de fallecer en 2009

Barcelona (Redacción).- Leon Eisenberg, el famoso psiquiatra estadounidense que descubrió el llamado trastorno de déficit de atención e hiperactividad (TDAH), aseguró siete meses antes de fallecer en 2009 que es "una enfermedad ficticia", según el semanario alemán Der Spiegel, que ha recogido esta frase del prestigioso facultativo.

Desde los años 30 la medicina intenta explicar este trastorno. En aquella época los médicos diagnosticaban a los niños nerviosos síndrome posencefálico, aunque no hubieran tenido encefalitis. 

Eisenberg, en los 60, retomó la investigación sobre este trastorno. Su mayor logro fue conseguir que se extendiera la idea de que el TDAH tiene causas genéticas. Ello lleva a que desaparezca el sentimiento de culpa de los padres al pensar que los niños nacen de ese determinado modo, lo que provoca que sea menos cuestionable el tratamiento con medicamentos.

En febrero de 2009 confesó que los psiquiatras deberían buscar las razones psicosociales que llevan a determinadas conductas, un proceso mucho más largo que "prescribir una pastilla contra el TDAH", aseguró Eisenberg.

REVISIÓ DE LA FORMACIÓ DE MESTRES (Recull de premsa)

Nova revisió dels estudis de Magisteri per fer baixar el fracàs escolar

Ensenyament i Universitats pacten mesures per millorar la formació dels mestres

La reforma s'aborda abans que es graduï la primera promoció del pla Bolonya

 

Dilluns, 3 de juny del 2013

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ / Barcelona

Alguna cosa està fallant quan, abans fins i tot que es graduï la primera promoció de mestres formats dins del marc de Bolonya, la Generalitat i els degans de les facultats catalanes d'Educació decideixen millorar --o "reformular", com diuen ells-- aquests estudis. La formació universitària que reben els futurs docents d'educació infantil i primària, figures clau per combatre el fracàs escolar, segueix qüestionada, malgrat els bons propòsits fets fa quatre anys, quan les universitats van aprovar els plans d'estudis dels graus actuals.

L'acord per a la revisió i l'impuls de la carrera, que presentaran d'aquí unes setmanes, en una compareixença conjunta, els consellers d'Ensenyament, Irene Rigau, i d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, inclou des de millores metodològiques fins a convenis amb escoles perquè els estudiants ampliïn les seves possibilitats de realitzar pràctiques.