MALS RESULTATS EN COMPETÈNCIES BÀSIQUES

En el Periódico del passat 9 d'octubre es podia llegir:

«La formació real que reben els titulats espanyols dista molt del que es podria esperar dels seus títols», admet l'analista de l'OCDE per a temes educatius Marta Encinas-Martín. El problema no és la universitat en si mateixa, «és que tot el sistema educatiu espanyol, des de l'etapa infantil fins als estudis superiors, no assegura les competències bàsiques, com sí que fan altres sistemes analitzats», afegeix Óscar Valiente, investigador a la Universitat de Glasgow i excol·laborador de l'OCDE en estudis educatius.

Aquests dies la premsa s'ha fet ressò dels mals resultats de la població adulta espanyola en l'enquesta del Programa internacional per a l'Avaluació de les Competències dels Adults.  

Les conclusions fetes públiques demanen una reflexió assossegada i profunda que tingui en compte aspectes diversos. Ara, però, em vull centrar en el tema de les competències. En el nostre país crec que encara estem entrant en aquest -per a nosaltres- nou concepte. De competències i sobre les competències se n'ha escrit molt, en els darrers anys, però tinc molts dubtes sobre si la profunditat del concepte ha calat en el nostre sistema educatiu. No és fàcil, perquè suposa un canvi de fons i els canvis no es produeixen només perquè des de l'Administració es digui que cal canviar.

Entendre les competències com a fites assolir; els continguts com a recursos al servei d'aquestes competències; la necessitat de practicar la integració de coneixements, procediments i actituds en la resolució de situacions problemàtiques; o què significa avaluar el desenvolupament de competències, suposa canvis de xip que trenquen amb maneres de fer molt arrelades en el nostre sistema educatiu.

És clar que plantejar-se una educació basada en competències no és suficient per resoldre els problemes que tenim a l'educació, però aprofundir en les implicacions d'aquesta nova concepció ens pot ajudar perquè suposa un replantejament profund de les finalitats i els mitjans de l'educació.

NO N'HI HA PROU AMB L'EDUCACIÓ

Fa alguns dies la xarxa es va fer ressò de l'impacte del missatge que reprodueixo a continuació. Amb tota seguretat no és un cas únic, ni molt menys.

En la societat actual la formació és molt important però no n'hi ha prou. Potser un dels seus principals valors hauria de ser que ens ajudés a reflexionar i a no restar indiferents davant del que està succeint en la societat. Per tal que una situació pugui canviar es necessita que passin coses diverses, però una d'elles és ser conscient del problema i de la seva gravetat. La situació actual és molt preocupant i ho és també de cara al futur perquè recollirem els fruits del que estem sembrant.

MALTRACTE AL PROFESSORAT (reflexions arrel d'una publicació)

Fa poc ha aparegut el llibre Ensenyar i aprendre a la Universitat, escrit per professorat del grup de recerca del qual formo part, l'EMA (Entorns i materials per a l'aprenentatge). Crec que els seus capítols aborden qüestions nuclears respecte dels nous reptes dels processos d'ensenyament - aprenentatge a la Universitat, com la innovació, l'aprenentatge col·laboratiu, la relació entre investigació i aprenentatge, l'avaluació per a l'aprenentatge (capítol del qual m'he encarregat conjuntament amb la Núria Giné), el paper i les possibilitats de les tecnologies de la informació i la comunicació, el treball en xarxa i la diversitat d'estratègies metodològiques.

 

 

Em sembla que, en conjunt, és una aportació interessant però quan el llegia no podia evitar pensar en el desànim que, aquests dies, capto en el meu entorn professional i en les dificultats de tot tipus per avançar cap una Universitat que formi millor el seus estudiants. En moltes ocasions dóna la sensació de que només la força de voluntat del professorat -d'una part del professorat- i la seva tossuderia per no renunciar al repte d'ajudar l'alumnat, de revisar la pròpia pràctica per a millorar-la, de col·laborar amb altres docents... és la que fa possible seguir avançant o, com a mínim, no retrocedir excessivament.  

 El professorat és una peça essencial i és per això que m'entristeix i m'irrita -que les dues coses són compaginables- com se l'està tractant en el context de la crisi actual. Els discursos grandiloqüents sobre la importància de les persones a la Universitat sovint xoquen frontalment amb les polítiques reals que s'apliquen. Si el professorat, cada cop més maltractat, abandona, aleshores estem perduts. I no és només un problema de l'ensenyament superior.

 

UNA COMDENNA DE LA UNIVERSITAT AMB CONSEQÜÈNCIES PREOCUPANTS

El passat 4 de setembre es va saber que la Universitat de Barcelona havia estat condemnada per no pagar els drets d’autoria en el seu campus virtual.  Es tracta de la segona resolució judicial (que encara es pot recórrer) que es dicta a l’Estat espanyol per vulneració dels drets de propietat intel·lectual en un campus virtual universitari. El cas anterior és el de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Què implica aquesta resolució? El professorat hem rebut un escrit de la direcció de la Universitat donant instruccions en el sentit que no es pot penjar al campus ni fragments de llibres ni articles sotmesos a drets d’autoria (que també inclouen els drets de les editorials). Aquesta situació és preocupant (no es poden penjar ni els propis textos publicats si estant subjectes a drets d’autoria) perquè dificulta molt proporcionar materials a l’estudiantat.

Així doncs, ha arribat a la Universitat la polèmica sobre l’accés a material publicat. Si ja de per si és un tema complex, en aquest cas és especialment preocupant perquè estem parlant de recursos per a la formació dels estudiants universitaris. Pensar, avui en dia, que l’única alternativa es remetre l’alumnat a l’adquisició o la consulta a la biblioteca dels textos no resulta gaire viable, especialment quan estem parlant de fragments diversos d’extensions curtes.

El problema que ara afecta directament a dues universitats molt probablement aviat serà una problemàtica del conjunt del sistema universitari. Què hem de fer?

Sembla ser que hi ha una alternativa: que la Universitat pagui a CEDRO (l’entitat que gestiona drets d’autoria) una quota anual per estudiant. És l’única opció? I, si ho és, l’afrontarà el sistema universitari en la situació econòmica actual. En tot cas, en aquest moment estem entre l’espasa i la paret.

MANIFEST

Manifest de suport a la Vaga Indefinida del professorat de les Illes Balears

Les organitzacions sotasignades volem manifestar el nostre suport al professorat, a l'Assemblea de Docents i als sindicats de les Illes Balears davant la vaga Indefinida convocada contra la política educativa i lingüística del govern Bauzà.

La convocatòria de la vaga indefinida ha estat caracteritzada per un procés intens de debat i decisió assembleària i horitzontal, amb una important participació del professorat i de nombroses xarxes, plataformes i entitats illenques per decidir quines eren les mesures més adients per plantar cara a les polítiques del govern balear, un govern que està aprovant, de manera unilateral, nombroses mesures que afecten negativament l'escola, el professorat i l'alumnat. Entre aquestes mesures hi ha totes aquelles que afecten salaris, jornada, plantilles, ràtios, jubilacions, acomiadaments... També les que afecten la concessió de beques o prestacions a l'alumnat o a les seus famílies. I, evidentment, el TIL, un programa que pretén impedir que el català siga la llengua vehicular del sistema educatiu. La dignitat d'uns docents –directors de centre amb el suport dels seus consells escolars– que s'han negat a aplicar aquest desficaci, ha comportat que hagen estat expedientats per Conselleria. Cal destacar que aquest programa, el TIL, ha estat suspés cautelarment pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears que el govern Bauzà ha ignorat completament amb l'aprovació d'un decret-llei per la via d'urgència.

Davant d'aquestes mesures que pretenen acabar amb l'ensenyament públic i de qualitat, deteriorar les condicions laborals del professorat i el genocidi lingüístic de la nostra llengua, volem mostrar el nostre suport total i incondicional a les companyes i companys de les Illes Balears i a les seues organtizacions. La persecució i els atacs a la llengua i cultura catalanes no s'ha produït únicament a les Illes, sinó que s'han repetit arreu dels territoris que comparteixen una mateixa llengua. Al País Valencià fa anys que milers d'alumnes no poden estudiar en valencià, i ara volen empitjorar-ho amb els programes plurilingües. Al Principat s'intenta per la via judicial tombar la immersió lingüística. I a la Franja de Ponent, volen frenar els xicotets avanços que s'hi han produït amb la derogació de la llei de llengües d'Aragó, única referència legal que hi ha al català en aquella zona, i l'invent del “LAPAO”. Diferents tàctiques, la mateixa estratègia: entrebancar els processos de normalització lingüística als diferents territoris, afeblir el català i avançar en la seua desaparació.

Per això, fem una crida a la solidaritat activa amb la seua lluita, que també és la nostra, per una escola pública de qualitat i en català. En eixe sentit acordem: Constituir una Comissió de Suport a la Vaga Indefinida, organitzar actes de suport amb les companyes i companys de les Illes Balears que servesquen per informar de la lluita i recaptar fons per a la seua continuïtat i animar a tots els claustres, consells escolars, entitats i plataformes  a enviar escrits de suport i convocar accions de solidaritat als seus àmbits respectius d'intervenció.

Relacion signats a data 19 de setembre de 2013

Acció Cultural del País Valencià,

Acció Cultural Països Catalans,

ACL El Tempir Elx,

Alternativa per València-CUP,

Amics de la Bressola-La Bressola 

Associació d’Escriptors en Llengua Catalana,

BEA,

Benimaclet Viu,

Bloc Jove,

Ca Revolta,

Casal Obrer i Popular - Francesc Santacatalina,

CEDSALA,

Centre Social Terra,

CIEMEN

CGT-PV,

Col.lectiu Contra la Corrupció,

Col·lectiu Ensenyants de la Ribera,

Col·lectius de Joves Comunistes,

Col·lectiu Sud Cacarica,

Construyendo la Izquierda-Alternativa Socialista,

Compromís,

Coordinadora Professorat Interí,

Coordinadora de Plataformes en Defensa de Persones Desocupades,

COS,

CUP,

Escola Valenciana,

Endavant,

Esquerra Anticapitalista,

Esquerra Republicana del País Valencià,

Esquerra Unida del País Valencià,

FAPA-València, FOLC,

Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs,

Iniciativa Animalista,

Intersindical-CSC

Intersindical Alternativa de Catalunya,

Lacasacalba.org

Lluerna Teatre,

MDT,

Moviment Franjolí per la Llengua,

Plataforma en defensa de l'ensenyament públic de l'Horta Sud,

Plataforma Meliana,

Plataforma pel Dret a Decidir,

PCPE-PV,

PSAN,

Sindicat d'Estudiants,

SEPC,

Solidaritat per la Independència – País Valencià,

Societat Coral El Micalet,

Som Països Catalans, STEPV – Intersindical Valenciana,

USTEC-STES (IAC)

Per adhesions al manifest:

vicent.mauri@intersindical.org

LA INVASIÓ DE LA INFORMACIÓ

El Periódico del passat 21 d'agost publicava aquesta noticia: Cada segon s'envien a tot el món més d' 1,67 milions d'"e-mails".

La pàgina web "Every second on the internet" ha creat una infografia que mostra, a escala real, els milers de tuits, fotografies, correus electrònics i arxius que es pengen. El gràfic mostra que destaquen els correus electrònics, amb la quantitat aproximada d'1,67 milions per segon.

Ja fa anys que hem passat de la relació 1-1 (per cada missatge que enviava una persona en rebia un altre, de promig) i ja fa un cert temps que no llegeixo o sento quina podria ser aquesta relació actualment, probablement perquè ja s'ha fet incalculable.

Rebem un allau d'informacions i els correus electrònics que ens envaeixen cada dia en són una bona mostra. He escrit envaeixen i crec que aquest és un bon terme. Hem arribat a una situació on ens sentim desbordats i sense possibilitat real de processar -i molt menys d'analitzar a fons - tota aquesta informació.

Paradoxalment, en la societat de la informació ens podem trobar desinformats per un excés de missatges. No sembla que ens estigui resultant fàcil adaptar-nos a aquesta nova realitat, més enllà d'acceptar-la passivament. És evident que tot això té molta incidència en la formació: si més no, els educadors i educadores ens hauríem d'aturar per pensar una mica com afrontar aquesta situació. No és fàcil, perquè la invasió de la informació genera una dinàmica en la que costa aturar-se i reflexionar i no ho és perquè ens enfrontem a una realitat nova, amb poques eines contrastades per gestionar-la.   

UNA DE FREDA I UNA DE CALENTA

Durant les vacances d'estiu, mentre aquest bloc romania inactiu sense l'entrada setmanal que li és pròpia, passaven coses, algunes bones i altres dolentes. Entre les primeres, vull destacar el lliurament del XXV Premi Internacional Catalunya a Malala Yusafzai, a la noia pakistanesa de 16 anys, víctima d'un atemptat talibà l'octubre de 2012 per defensar el dret de les nenes a assistir a l'escola del seu país. En el seu discurs en rebre el premi, es va adreçar als nens i les nenes del món: "aixequeu la veu, la vostra veu pot canviar el món".  

Entre les notícies dolentes, una més originada pel ministre Wert: en ple agost vam saber que, a banda de la pujada de nota exigida per obtenir beca, les ajudes per canvi de residència es concediran en funció d'on visqui el pare, la mare o el tutor legal més pròxim, tot i que no sigui el domicili de l'estudiant que demana l'ajuda.

Prefereixo quedar-me amb el record positiu... però és que en Wert està fent molt mal.

I TORNAR A COMENÇAR...

 

Ja està. S'han acabat les vacances estiuenques i anem tornant a la feina, en el meu cas a la Universitat. És un moment per mirar endarrere i gaudir recordant els bons moments i per encarar el nou curs amb l'esperit més positiu possible, per a la nostra tranquil·litat i per a la dels altres. Tot i que a alguns i a algunes això no els acabi de resultar fàcil.

El curs es presenta complicat, com el passat, però crec que hem de buscar el que hi ha de positiu, que hi és.

Les vacances les he passat en un petit poble de l'oest de Catalunya, gaudint de petits plaers com els cels nocturns curulls d'estels que ens fan pensar en com d'insignificants arribem a ser en el conjunt de l'Univers. Vam fer una escapada de deu dies a la Bretanya, en el país veí: un paisatge amb racons encantadors, tradicions, històries i llegendes.

Us desitjo un feliç retorn i... molts ànims.

VACANCES

S'acosten les vacances. Hi ha qui ja les gaudeix. Suposo que les ganes que tenim d'arribar-hi es deuen a factors diversos, entre ells el climatològic: la calor no és un bon aliat per a la feina intensa.

També les esperem, probablement, per l'hàbit, pel cicle al que ens hem acostumat i per l'oportunitat de fer coses diferents. Segurament -i això no és tan bo- l'estrès que acumulen al llarg del curs també explica l'avidesa amb que esperem els dies de descans. Aquesta tensió que vivim durant el curs pot ser estimulant però sempre que es doni en dosis mesurades. El problema és que la situació que estem vivint a la societat en general, i a l'educació en particular, no ajuda gaire a aquesta moderació. Quan les vacances es converteixen en una oportunitat per fugir, alguna cosa no acaba d'anar bé.

En fi... com deia Ortega som el jo i la nostra circumstància. En la mida que ens sigui possible, focalitzem la mirada durant les vacances en les oportunitats per recuperar plaers com la conversa tranquil·la, el passeig assossegat o la descoberta de noves realitats. Aquesta desconnexió ens ajudarà a afrontar el nou curs amb una visió més positiva... però això encara està lluny, ara tenim pel davant moments plens de plaer, segur.

Molt bones vacances i fins la tornada.

NO HI HA UN SOL CONCEPTE D'AVALUACIÓ

(Fragment de l'editorial que apareixerà en el proper número de la revista Dotze-18).

Acaba un altre curs escolar, un curs ple de dificultats en el context d'una greu crisi social, econòmica i política. Una vegada finalitzades les classes, disposem de quelcom que sol ser escàs quan estem immersos en la voràgine dels dies lectius: temps, més o menys assossegat, per analitzar i reflexionar sobre el que ha passat durant el curs escolar. En definitiva, temps per fer una avaluació del curs.

Tot i que hi ha qui sembla obstinat en convertir l'avaluació en una carrera d'obstacles  i en un sistema de mesura per controlar la situació, aquest és un concepte restrictiu. Un concepte que, per altra part, s'imposa fàcilment en l'ideari social, caient en el risc d'ensenyar al nostre alumnat que s'ha d'estudiar per aprovar (oblidant que estudiar serveix per aprendre) o en el risc de condicionar la nostra docència a proves estandarditzades que ens arriben de fora, potser oblidant que l'avaluació podria ser una cosa molt diferent.

Avaluar és fonamental per ajudar l'alumnat en el seu procés d'aprenentatge i ho és també per millorar la nostra docència però no tota avaluació comporta ni una cosa ni l'altra.

Aquest concepte d'avaluació no és fàcil d'integrar en la pràctica diària i el context no sembla afavorir-ho però l'equip docent d'un centre pot avançar en aquesta línia. Es requereixen espais i temps per parlar, posar en comú punts de vista, reflexionar col·lectivament, formar-nos de manera continuada i avançar, pas a pas, en consensos... probablement en petits consensos però cada acord ens dóna impuls i ens permet millorar.

Ara, al final del curs, podem disposar d'aquests espais i temps. Les coses no són blanques ni negres sinó que són plenes de matisos. És per això que és important compartir llenguatges i criteris i, sent possibilistes, veure com compaginem -en aquesta gamma de matisos- les exigències externes amb el model de societat, de persona i d'aprenentatge  que emmarca la nostra acció professional. Les vacances, tot i que probablement molt merescudes, són suficientment llargues per permetre'ns dedicar unes hores a pensar i posar en comú les nostres visions i experiències. És probable que, de cara a setembre, ens resulti gratificant.