MOBILITZACIÓ ESTUDIANTIL

El passat 3 de març estudiants universitaris van fer vaga i es van mobilitzar contra el que s'ha denominat el Decret del 3 +2. Quan es van reformar totes les titulacions universitàries per adaptar-les a l'Espai Europeu d'Educació Superior, l'Estat espanyol va optar per graus de quatre anys i màsters d'un any: el 4 + 1 va substituir les anteriors llicenciatures i diplomatures. Va ser una qüestió polèmica perquè a Europa s'havia optat, majoritàriament, pel 3 + 2: graus de tres anys i dos anys de màster. Poc abans de deixar el càrrec, l'anterior ministre d'educació del Partit Popular (de trist record) va deixar un decret que estableix que cada universitat podrà decidir mantenir el sistema actual o passar a tres anys alguns dels seus graus.

Des del principi ha estat una qüestió molt polèmica i plena d'interrogants. En un altre moment potser puguem tractar sobre alguns d'aquests interrogants i sobre les diferents opcions que existeixen, ja que el 3 + 2 és només una de les possibilitats. Ara em centro en el que preocupa més als estudiants: els màsters són més cars que els graus i convertir el que actualment és l'últim curs d'un grau en el primer d'un màster pot suposar un encariment de la matrícula. Cal tenir present que la formació de màster es veu com a necessària en el context laboral en què ens movem.

Aquest encariment es sumaria a l'augment de preus que recentment van experimentar graus i màsters i que ha suposat incrementar les traves per a l'accés a la Universitat per a una part de la població. Tot i que s'han sentit veus, com la del Consell Interuniversitari de Catalunya, demanant que el possible canvi no suposi un increment del cost per a l'estudiant (el primer any de màster hauria de tenir el preu del grau), la veritat és que hi ha escepticisme sobre aquesta possibilitat. Els antecedents no ajuden massa a que sigui creïble. Les universitats, per decidir el seu model, hauran de considerar moltes qüestions però el tema econòmic és més que important i, en tot cas, tenyirà permanentment el debat.

ABANS DE COMENÇAR A DISSENYAR UN PROJECTE...

En l'assignatura Disseny i innovació de l'acció socioeducativa d'Educació Social estem començant a veure quines qüestions són centrals per tenir en compte quan es tracta de dissenyar un projecte socioeducatiu. En una classe de la passada setmana els proposava als i a les estudiants tres imatges, referides a altres tantes qüestions que crec imprescindible plantejar-se quan es pensa en l'elaboració d'un projecte socioeducatiu. Fan referència al context, a la idea del projecte com quelcom sistèmic i a l'atenció a la diversitat.

Són temes clau perquè de com els tinguem en compte dependrà que emergeixin uns o altres tipus de projectes.

UN MÓN CADA VEGADA MÉS DESIGUAL

Fa uns dies, es van fer públiques unes dades (Oxfam Intermón) que tornen a evidenciar l'extrema desigualtat social del nostre món: 62 supermilionaris acumulen la mateixa riquesa que 3.500 milions de persones (el 50% més pobre del nostre planeta). És cert que la pobresa extrema al món ha disminuït -i això ens brinda certa esperança per al futur- però no ho és menys que s'ha incrementat la desigualtat: l'1% de la població mundial té més diners que el 99% de la resta de la població. És una dada esgarrifosa i no pel fet de repetida hauria de deixar de preocupar-nos.

Aquesta desigualtat s'incrementa en cada nou estudi i afecta especialment a les dones. També s'ha incrementat la bretxa salarial entre directius i empleats de les empreses. A la Unió Europea al voltant d'un 9% de persones que treballen es troben en risc de pobresa. Quan es parla de corrupció, de paradisos fiscals, de retribucions milionàries per a determinades persones, d'impostos ... cal contextualitzar-ho tenint presents dades com les anteriors.

PRIVATITZACIÓ DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA

La Complutense de Madrid és la Universitat espanyola amb més alumnes. El que passa en aquesta Universitat sol servir de referència per a altres centres. El que acaba de succeir és que la Complutense ha publicat un reglament pel qual es facilitarà l'entrada de finançament privat a canvi de permetre la col·laboració d'empreses en el disseny acadèmic de titulacions (programes de postgrau i títols propis) i a canvi de renunciar a drets d'explotació d'investigacions.

No és un cas únic. Diverses universitats, entre elles la Universitat de Barcelona que és la segona en dimensió a l'Estat espanyol, han iniciat programes en la mateixa línia. És la resposta de les universitats al descens del finançament púbic. És una qüestió greu perquè suposa un procés de privatització d'un servei públic de tanta rellevància com és l'educació superior. Sembla que els auguris sobre aquest perill que s'apuntaven des de fa alguns anys ara s'estan fent realitat. Aquest canvi de model no és un tema només de les universitats sinó una qüestió social i de país. Una qüestió de model de societat.

INTENTANT MILLORAR L'AVALUACIÓ AMB DOMINICANS I DOMINICANES

He passat una setmana (una mica més, a causa dels viatges) a la República Dominicana, impartint l'assignatura Avaluació d'aprenentatges en un màster sobre Avaluació. L'experiència ha estat molt enriquidora. Ho ha estat per l'excel·lent acollida de les persones d'aquell país i pel descobriment d'un territori al qual mai havia anat però, especialment, pel grau d'implicació i pels desitjos de transformació de la realitat educativa per part de les i dels participants en el curs.

Hem treballat al voltant de les funcions de l'avaluació, la seva relació amb les competències, la seqüència formativa ... i sobre les possibilitats d'innovació per millorar l'avaluació dels aprenentatges a la República Dominicana. Ho hem fet analitzant casos, llegint textos, parlant, co-avaluant ... i pensant en possibilitats factibles per a la millora. Sovint, els participants deien: és que al nostre país succeeix tal cosa o tal altra. Cada context té les seves especificitats però, com els comentava, les qüestions de fons en els processos d'ensenyament - aprenentatge són molt més compartides (en els seus aspectes positius i en les dificultats) del que pot semblar a primera vista.