UN GRUP "NO INSTITUCIONAL"

Portàvem ja alguns mesos comentant la possibilitat d'impulsar un grup de treball amb el professorat del nostre departament que imparteix docència en el grau universitari d'educació social. I ho hem fet. Hem tingut clar que volem que el grup sigui "no institucional", en el sentit de que sigui un grup de participació lliure i voluntària, amb autonomia per decidir què l'interessa tractar i sense cap funció amb relació a la presa de decisions institucionals.

 

En un moment amb molta tensió a la Universitat, amb una gran inseguretat sobre el futur d'una part del professorat, on la cerca de l'acreditació i del reconeixement del que es fa s'ha convertit en un virus, un grup com el que s'ha plantejat suposa una nova manera de veure les coses. Ens reunim els que tenim ganes de compartir i de construir en comú, res més. Em sembla que hi ha professorat que deu ser una rara avis perquè, en un context molt difícil, la quinzena de professors i professores assistents a la primera reunió vam apostar per un grup d'aquestes característiques. Es va acordar tornar-nos a reunir abans d'acabar el curs.

CADA DIA MÉS POSSIBILITATS TECNOLÒGIQUES

La tecnologia cada dia ens ofereix més possibilitats (tot i que el suport, el sofware, serà poc útil si no és acompanyat d'uns bons continguts). Com a mostra del que podrà arribar a fer-se amb la tecnologia, visitem el blog de Francesc Balagué, un company del grup de recerca EMA (Entorns i materials per a l'aprenentatge):
https://plus.google.com/109018548498585760210/posts/1FHNsR5GXXu?cfem=1#109018548498585760210/posts/1FHNsR5GXXu

UNA PAUSA EN LA VORÀGINE

En l’entrada del bloc d’aquesta setmana he optat per quelcom diferent. Crec que ens convé relaxar-nos una mica i no perdre el sentit de l’humor, ni que sigui per subsistir millor en el panorama educatiu (i no educatiu) actual. Un company, el professor Ernest Abadal, m’ha enviat el que ell denomina “una explotació del tòpic de parlar baix a les biblioteques”:

http://www.youtube.com/watch?v=ufu5sqJh24Q&feature=em-share_video_user

DIA DE VAGA A L'ENSENYAMENT

Escric aquestes línies el dia que s’ha convocat una jornada de vaga a l’ensenyament, des de l’Escola Bressol a la Universitat, en protesta pels retalls i per l’avantprojecte de Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE), impulsada pel ministre Wert. No sé la resposta que es produirà perquè s’hi barregen moltes circumstàncies però hi ha un descontentament ampli.

En tot cas, la proposta del ministre Wert suposa un canvi de fons en l’actual model de sistema educatiu. Aquest ministre, i en general l’actual govern espanyol, estan impulsant una política on es reflecteix el més ranci de la dreta tradicional. En l’àmbit educatiu s’aposta per la segregació, per la centralització, per l’academicisme… Si arriba a implantar-se pot suposar un retrocés en el temps inimaginable fins fa poc. Bona part de la comunitat educativa no se’n sap avenir, haurem d’esperar a veure fins on arriba la seva força. El moment és molt preocupant.

TRES IDEES PER A UNA ESCOLA QUE AVANCI CAP EL FUTUR

La Fundació Jaume Bofill ha engegat, conjuntament amb la Universitat Oberta de Catalunya, una nova iniciativa a la xarxa: els "Debats d'Educació: les tres coses que he après", on s'ha demanat a diverses persones del món de l'educació que manifestin, molt breument, tres coses que hagin aprés relacionades amb l'educació:

http://les3coses.debats.cat/ca/comunitat?page=1

En el meu cas, se'm va demanar tres coses que he après de cara a com avançar cap a l'escola del futur. Aquestes són les tres idees meves:

Cal dedicar temps i espais per pensar en els per què

L’escola és una institució per on hi ha de passar tothom i és una comunitat educativa on l’alumnat aprèn del que hi viu. Atenent a aquests dos fets, per seguir complint la seva funció social, a l’escola li cal més reflexió sobre les finalitats, tenir més clar cap on volem que porti el que s’hi fa, plantejar-se què vol dir ensenyar a ser autònom i a inserir-se críticament en la societat. L’escola del demà requereix pensar en els perquè i en què hi ha darrera del que l’alumnat viu dia a dia.

La força del treball en equip, peça clau de l’escola

La realitat educativa és complexa. Definir les necessitats i les prioritats no és fàcil i, a més, no tots coincidim en aquesta definició. Perquè l’escola pugui seguir complint el seu paper de comunitat educativa, és imprescindible la comunicació i el treball en equip docent. L’equip facilita la reflexió i afavoreix la innovació i la coherència. Necessitem de cada membre de l’equip perquè el sistema –l’escola- sigui coherent. El treball en equip és imprescindible pel futur de l’escola.

L’escola s’ha d’integrar en l’entorn, superant les limitacions de l’excessiva fragmentació disciplinar

Pensar en una escola pel demà suposa reflexionar sobre el concepte de medi cultural i ubicar la institució escolar com un dels seus components. Suposa també la necessitat de plantejar-se la integració dels coneixements, superant l’excessiva especialització disciplinar que dificulta aprendre sobre les realitats sistèmiques, globalitzades i complexes del nostre món. Trencar amb la rigidesa disciplinar i integrar l’escola amb l’entorn són grans reptes per repensar l’escola actual.

AVALUACIÓ DE L'ACTIVITAT DOCENT A LA UNIVERSITAT

El passat 16 d'abril l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) va organitzar una Jornada per reflexionar sobre el funcionament i l'impacte dels manuals d'avaluació docent a les universitats catalanes. Vicerectors, responsables acadèmics, estudiants i els membres de la Comissió d'AQU per aquest tema (jo hi vaig assistir amb aquest rol) vam estar tractant d'una qüestió que, al meu parer, és important: l'avaluació de l'activitat docent del professorat.

 

En la reunió es van plantejar qüestions diverses i es van presentar experiències interessants. Entre altres, hi va haver dues qüestions que van planar durant tota la jornada: la necessitat de valorar la qualitat docent i la seva avaluació donant-li un valor similar al de la qualitat i l'avaluació de la recerca, i el fet de que més del 95% del professorat que es presenta a aquesta avaluació la supera però també el fet que hi ha més d'un 25% que no s'hi presenta.

 

Des que aquest procés va començar a les universitats públiques de Catalunya s'ha avançat molt... molt, i ho puc afirmar perquè recordo (com a Vicerector de docència de la Universitat de Barcelona que era en aquell moment), com va costar tirar endavant aquest procés i les protestes que va aixecar.

 

Avui dia, a les universitats catalanes l'avaluació de la docència s'ha convertit en una pràctica habitual (les privades estan iniciant el procés) i, precisament per això i per l'experiència acumulada, aquest pot ser un bon moment per donar un pas endavant. El context no afavoreix ni això ni res, però em sembla que estem en el bon camí. Hi ha coses a millorar, però cal aprofundir la línia encetada ja fa uns anys.

MÉS DE LA MEITAT DE LA JOVENTUT A L'ATUR (Recull de premsa)

El Periódico

La taxa d'atur juvenil es multiplica per tres amb la crisi

Alemanya, amb el 8,1%, té el menor nivell de desocupació entre els joves, mentre que a Espanya si situa en el 53,2%

Dijous, 11 d'abril del 2013  

EUROPA PRESS / Madrid

La taxa d'atur juvenil a Espanya es va situar en el 53,2%, la segona més alta de la UE-27, només per darrere de Grècia, que té una desocupació juvenil que arriba al 55,4%, segons dades d'Eurostat recollides per l'Institut d'Estudis Econòmics (IEE).

En els dos casos, la taxa d'atur entre els joves està molt per sobre de la mitjana de la UE-27, que es va situar l'any passat en el 22,8%, davant el 15,7% del 2007, abans del començament de la crisi econòmica.

PRIMAVERA NOMÉS METEREOLÒGICA

La primavera ha arribat. El jardins del nostre campus universitari resplendeixen amb els seus colors. Aquesta època de l’any simbolitza el ressorgiment, l’esclat de la vida, la il·lusió per les possibilitats que se’ns presenten de cara al bon temps.

Aquesta primavera, però, els ànims estan baixos. No anem bé. No anem bé com a societat i, alguns i algunes, ho estan passant malament. Potser el més preocupant és que no hi veiem el futur o, si l’albirem, se’ns presenta com una gran taca negra. Una societat desanimada, disposada a claudicar, és el pitjor panorama possible. Sovint, no sembla que això preocupi als polítics que tenen la responsabilitat de governar el país. Potser no és així, però ho sembla i els ànims i els desànims es generen a partir de percepcions.

Estic parlant de Universitat? Sí. D’educació? També. Del conjunt de la nostra societat? És clar.

Sempre ens quedarà… la primavera.

"DELATA EL TEU MESTRE"

El Periódico del passat 25 de març publicava que les Noves Generacions del Partit Popular de Castelló han posat en marxa a les xarxes socials una campanya "contra l'adoctrinament ideològic en els col·legis" en la que conviden l'alumnat a "delatar de manera anònima, a través d'una direcció de correu, qualsevol professor que creguin que els vulgui imposar idees i ideologies".

Més enllà de l'anècdota, aquesta notícia palesa les tendències a convertir l'educació escolar en un focus de la lluita ideològica dels partits polítics i a posar en qüestió la professionalitat docent. Si com a societat no som capaços d'arbitrar mecanismes per revertir aquestes tendències no en sortirem ben parats, tot i que molts professors i professores s'hi deixin la pell.

 

L'escola ha de ser una talaia des de la qual analitzar i reflexionar sobre la societat, un espai de convivència per aprendre a pensar, a aprendre i a conviure. Per complir amb aquestes funcions l'escola necessita ser respectada i que se la deixi una mica tranquil·la. És clar que el que potser alguns no volen és que compleixi aquestes funcions.

UNS DIES PER AGAFAR FORCES

Aquesta setmana el país s'agafa uns dies de pausa en el remolí del dia a dia. Desconecteu una mica.
Després ja tornarem a bregar amb els reptes quotidians, a ser obstinats com el "canto rodado" del que ens parla José Agustín Goytisolo en Palabras para Julia (Lumen, 2011).

EL CANTO RODADO

Como la piedra amigos

como el canto rodado

en perpetuo combate

con el agua y los años.

Sí sed como la piedra

como el canto rodado:

puros y resistentes

terribles y obstinados.