dimarts, 8 de juliol del 2014

SERVEIS COMUNITARIS A L'ESO (Recull de premsa)



EL PERIÓDICO DIGITAL 2-7-2014

Experiència pilot

70.000 estudiants catalans hauran de fer serveis comunitaris per passar l'ESO

Joves de 15 i 16 anys hauran de dedicar almenys 10 hores en un curs al voluntariat

MARÍA JESÚS IBAÑEZ / Barcelona
 
Uns 70.000 estudiants catalans de 15 i 16 anys, alumnes de 1.108 instituts catalans, hauran de fer un mínim de 10 hores de serveis a la comunitat, com a matèria obligatòria per obtenir el títol d'ESO. Aquest és l'objectiu plantejat per d'aquí cinc anys per la Conselleria d'Ensenyament, que aquest dimecres ha presentat un ambiciós pla perquè "els estudiants experimentin i protagonitzin, al llarg de la seva trajectòria escolar, accions de compromís cívic, aprenguin l'exercici actiu de la ciutadania i posin en joc els seus coneixements i les seves capacitats al servei de la comunitat", ha dit la titular d'aquest departament, Irene Rigau.
Després de dos cursos en què el voluntariat social s'ha aplicat com a experiència pilot en un centenar d'instituts, el setembre vinent aquesta activitat ja serà obligatòria en un total de 152 centres (amb uns 5.000 estudiants implicats). Paral·lelament, Ensenyament començarà a impartir formació als professors de 180 instituts perquè, ja el 2015-2016, vagin incorporant-se al programa. La pràctica l'avaluaran les oenagés a les quals vagin els joves com a col·laboradors.
"Els professors designats podran decidir, en col·laboració amb els seus alumnes, en quins projectes de cooperació volen treballar. Prèviament, a l'aula s'analitzaran les necessitats i el context d'aquesta activitat, les causes i com es pot abordar el voluntariat", ha explicat Meritxell Ruiz, directora general d'Atenció a les Famílies i la Comunitat Educativa. Durant els dos anys de pla pilot, un 31% de les iniciatives s'han dedicat a l'intercanvi generacional i un 26% a l'acompanyament i suport a l'escolarització, ha afegit Ruiz. "I s'ha treballat des de disciplines tan diferents com les llengües, les ciències socials, la tecnologia, la plàstica o fins i tot el llatí", ha destacat.
El propòsit, ha subratllat per la seva banda Rigau, "no és incorporar una assignatura maria al currículum de secundària, ni fer que tots els alumnes siguin nois escortes, sinó que adquireixin, en un moment en què els joves fixen l'escala de valors que els guiarà quan siguin adults, nocions com el respecte, l'esforç o el treball en equip".

dimarts, 1 de juliol del 2014

UNA INNOVACIÓ EN EL TREBALL FINAL DE MÁSTER

En el màster Investigació i canvi educatiu que hem iniciat aquest curs en la meva Universitat hem plantejat una novetat en el Treball de fi de màster. Ens preocupava que la presentació d'aquests treballs només fos un examen i que no tinguéssim l'oportunitat de realitzar un intercanvi que pogués enriquir als seus autors i a altres estudiants i al professorat. Després de donar-li algunes voltes, vàrem decidir posar en marxa una sessió amb aquestes finalitats.

Ahir vaig moderar la primera sessió d'aquesta experiència. Es va tractar de que, durant el matí, quatre estudiants esposessin durant 15 minuts el seu treball (abans ens havien enviat un resum de com a màxim tres pàgines). Després de la presentació de cada treball, va intervenir el tutor o tutora. El moderador va apuntar algunes qüestions possibles pel debat i es va iniciar un col·loqui obert entre estudiants, professorat i el o la ponent, durant un màxim de 40 minuts.

Realitzar aquesta presentació és obligatori pels estudiants del màster però la novetat és que ni existeix cap tipus de qualificació ni l'assistència dels altres estudiats (i del professorat) és obligatòria, tot i que sí recomanada. El treball per ser avaluat haurà de ser presentat d'aquí uns 15 dies i serà corregit per dos professors del màster.  

Quan vam començar la sessió teníem la incògnita de com funcionaria aquesta innovació. I va anar molt bé. L'assistència va ser notable, el debat ric i participatiu, i les aportacions pel ponent de valor. Vàrem tenir la sensació que havíem trobat una possibilitat per realitzar un veritable intercanvi acadèmic.  

dijous, 26 de juny del 2014

UN TERÇ DELS INSTITUTS ESPANYOLS NECESSITEN PROFESSORAT MÉS QUALIFICAT SEGONS L'OCDE (Recull de premsa)



EL PERIÓDICO digital

Un terç dels instituts espanyols necessiten professors més qualificats

L'estudi Talis de l'OCDE constata també l'envelliment dels docents de l'ESO a Espanya

MARIA JESÚS IBÁÑEZ / Barcelona
Dimecres, 25 de juny del 2014
Un terç dels instituts espanyols necessiten professors més qualificats o amb un rendiment més alt, segons denuncia l'enquesta Talis que l'OCDE elabora cada cinc anys sobre la formació i la capacitació del professorat i que ha presentat aquest dimecres. L'informe destaca, entre altres elements, que a Espanya, sis de cada 10 professors treballen en centres on falten docents per atendre els estudiants amb necessitats educatives especials. A l'OCDE aquesta proporció és una mica inferior encara que també és elevada (amb cinc de cada 10 professors).
L'informe constata, a més, que l'envelliment dels professors d'ESO espanyols és més acusat que en la mitjana dels països participants en l'enquesta. Al voltant del 59% dels docents de secundària a Espanya són dones, mentre que en la mitjana de l'OCDE les professores representen al voltant del 67%.
En l'estudi Talis d'aquest any hi han participat al voltant de 106.000 de secundària de 33 països diferents. En el cas espanyol, en l'enquesta hi han col·laborat un total de 3.339 professors i 192 directors de 192 centres educatius.

dimarts, 17 de juny del 2014

CAP ENDARRERA



El passat cap de setmana una manifestació a Barcelona (diuen que d’unes 25.000 persones) va reivindicar l’escola catalana. És a dir, un model educatiu que ha servit des de fa molts anys per fomentar l’aprenentatge i la cohesió social a Catalunya. Des de fa uns mesos estem assistint a un important moviment a les illes Balears en contra de la reforma imposada pel govern autonòmic.

Què està passant? Com pot ser que docents, estudiants i famílies haguem de tornar a lluitar pel que es va aconseguir després de la desaparició de Franco? Sembla que haguem retrocedit en el temps i no només en educació. En comptes d’anar endavant, d’avançar a partir d’allò construït, innovant i millorant en un repte de progrés constant, en el moment actual ens trobem en un impasse, en una situació en la que cal movilitzar-se per allò que ja crèiem resolt.

En aquest moviment a Catalunya i les Balears el tema de la llengua és central perquè la llengua és un element identitari fonamental però també perquè és quelcom nuclear per a la inclusió social. De totes maneres, seria un error pensar només en el tema lingüístic donat que el retrocés que es pretén imposar va molt més enllà, afecta a la funció inclusora de la institució escolar.

Potser algú pot pensar que des dels governs implicats no s’és conscient d’això però, des del meu punt de vista, el més preocupant és que crec que són plenament conscients i que estan utilitzant l’escola al servei de determinats interessos on l’educació no importa per si mateixa; es concep només com un instrument al servei d’un model de societat que ningú s’atreveix a defensar en públic. Però existir, existeix… i explica molt del que està passant.

dimarts, 10 de juny del 2014

NOVA FACULTAT D’EDUCACIÓ

El passat 5 de juny, el Consell de Govern de la Universitat de Barcelona va aprovar la creació d’una nova Facultat d’Educació, resultat de la unió de la Facultat de Pedagogia i de la de Formació del Professorat. El nou centre ha de facilitar la potenciació de la docència i la investigació socioeducativa i millorar la projecció externa. Amb un total de cinc graus i quinze màsters oficials i 5.800 estudiants la nova Facultat culmina un procés iniciat fa uns dos anys.

Des de fa molt de temps he defensat públicament la necessitat d’aquesta nova Facultat. És per això que estic molt satisfet amb el resultat. Tot i que ara s’obre un període complex estic convençut que aconseguirem sumar esforços, apropar visions i anar edificant una nova cultura institucional.

La meva satisfacció no és la mateixa respecte del procés que ens ha portat fins aquí. Crec que s’ha desaprofitat una oportunitat per convertir el procés cap a la nova Facultat en un moment per conèixer-nos millor i construir la nova realitat de manera participativa. El camí no l’ha compartit el conjunt de membres de les dues Facultats. Per això deia que ara s’obre una etapa que no serà fàcil de gestionar i on el principal repte hauria de ser recuperar la participació. Una etapa complexa però apassionant.

dimecres, 4 de juny del 2014

CONVIVÈNCIA I FORMACIÓ

S'han acabat es classes de grau i en el Departament universitari es respira tranquil·litat, excepte quan hi ha alguna reunió... el que passa sovint, i a les hores en que hi ha docència de Màster. Ha arribat el moment de la correcció i l'avaluació.

Treballo en un campus rodejat d'espais verds i amb molt bones vistes sobre Barcelona i la serra de Collserola. És agradable poder fer alguna breu pausa en la tasca de despatx i donar una ullada a l'exterior o arribar-se fins el claustre interior pels passadissos deserts.

 


Llàstima que en aquests anys de crisi s'hagi degradat tant: brutícia, grafits, burilles i deterioraments diversos. Aquesta situació es deu en part a la falta de neteja i manteniment però també a uns hàbits i unes actituds per part dels habitants del campus que haurien de preocupar-nos, encara més si cap quan som formadors que pretenem preparar futurs educadors i educadores. El que succeeix és un reflex dels valors socialment predominants però sorprèn en estudiants d'educació. Al menys, a alguns ens sorprèn... i ens preocupa.

 

dijous, 29 de maig del 2014

FI DE CURS

A la meva Facultat acabem les classes aquesta setmana. Aquests dies els estudiants estan nerviosos i atrafegats amb presentacions de treballs, finalització de tasques i lliuraments i preparació d'exàmens que els esperen el mes de juny.

 
Per la meva part, tinc un allau de tutories d'alumnat de la meva assignatura de grau que compagino amb tutories de l'estudiantat que es troba a pocs dies de lliurar el seu treball final de grau. En paral·lel vaig rebent noves de cara a juny i juliol: corregir treballs de fi de màster, formar part de comissions avaluadores de grau i de màster i presidir una comissió de selecció de professorat. Tot això es suma a les tasques habituals de recerca i de gestió (constitució del nou claustre universitari, per exemple).

 
Aquests dies són intensos i obren la porta a una de les tasques que em resulta més difícil: la correcció per a l'avaluació acreditativa. Crec que prefereixo l'enrenou actual als dies que hauré de dedicar a avaluar els i les estudiants.

dimarts, 13 de maig del 2014

AUTOFORMACIÓ: UNA EXPERIÈNCIA

Tecnologies de la comunicació, aprenentatge autònom, paper dels educadors i de les educadores en l'educació del futur... qüestions cada cop de més actualitat que demanden estudi i reflexió a fons. L'experiència que es recull en el següent enllaç va servir al nostre grup de recerca per treballar sobre aquestes qüestions. Crec que s'ha de contextualitzar i no deixar-se portar per qüestions superficials, però el que s'exposa aporta elements per a discutir:
http://www.rtve.es/alacarta/videos/buenas-ideas-ted/buenas-ideas-ted-escuelas-nube/2062814/

dimarts, 6 de maig del 2014

LA BRETXA ENTRE RICS I POBRES CADA VEGADA ÉS MÉS GRAN

Un informe internacional ha posat de manifest que Espanya és el país de l’OCDE on més ha augmentat la desigualtat econòmica amb la crisi, degut especialment als alts índexs d’atur i de que el sistema de protecció social ha proporcionat pitjors cobertures als menys protegits. Entre 2007 i 2010 els ingressos de la població espanyola més pobre van caure un 14% de mitjana anual, mentre que en cap altre país de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) la caiguda va superar el 10% i només en cinc d’ells va ser superior al 5%. Al contrari, les pèrdues d’ingressos de la població més rica (només d’un 1%) són les mateixes que la mitjana de l’OCDE. Aquests dades quantifiquen una realitat social que podem veure als nostres carrers i complementen les denúncies formulades per diverses ONG.

 
El que succeeix a la societat no és per atzar ni per causes desconegudes; és fruit de decisions humanes i de valors i d’un sistema cultural i social determinats. El que succeirà en la societat d’aquí uns anys també dependrà de les decisions de persones i dels valors i els paràmetres culturals predominants. Els que ens dediquem a l’educació sabem que la seva influència és rellevant per tal que les coses, en un futur, siguin d’una o d’una altra manera. Aquesta influència és precisament la que explica les polítiques educatives i la dificultat per arribar a consensos sobre el sistema educatiu.

 
Cada equip docent té també una quota de responsabilitat i una influència en el tipus d’educació d’educands i educandes. Com que no pot existir l’educació neutra (el que és molt diferent de que l’educació tingui que adoctrinar) i com en les decisions que prenem els i les docents i en el currículum ocult que transmetem estem influint en les capacitats, els valors i les actituds d’educandes i educands, és molt important que la institució i els seus equips docents reflexionin respecte de per a quins models de persona i de societat estem educant.  De no fer-ho, correm el risc d’estar servint de corretja de transmissió dels models que interessen als qui tenen el poder real en la nostra societat.