divendres, 12 de juliol de 2013

VACANCES


S'acosten les vacances. Hi ha qui ja les gaudeix. Suposo que les ganes que tenim d'arribar-hi es deuen a factors diversos, entre ells el climatològic: la calor no és un bon aliat per a la feina intensa.


També les esperem, probablement, per l'hàbit, pel cicle al que ens hem acostumat i per l'oportunitat de fer coses diferents. Segurament -i això no és tan bo- l'estrès que acumulen al llarg del curs també explica l'avidesa amb que esperem els dies de descans. Aquesta tensió que vivim durant el curs pot ser estimulant però sempre que es doni en dosis mesurades. El problema és que la situació que estem vivint a la societat en general, i a l'educació en particular, no ajuda gaire a aquesta moderació. Quan les vacances es converteixen en una oportunitat per fugir, alguna cosa no acaba d'anar bé.


En fi... com deia Ortega som el jo i la nostra circumstància. En la mida que ens sigui possible, focalitzem la mirada durant les vacances en les oportunitats per recuperar plaers com la conversa tranquil·la, el passeig assossegat o la descoberta de noves realitats. Aquesta desconnexió ens ajudarà a afrontar el nou curs amb una visió més positiva... però això encara està lluny, ara tenim pel davant moments plens de plaer, segur.


Molt bones vacances i fins la tornada.

divendres, 5 de juliol de 2013

NO HI HA UN SOL CONCEPTE D'AVALUACIÓ


(Fragment de l'editorial que apareixerà en el proper número de la revista Dotze-18).

Acaba un altre curs escolar, un curs ple de dificultats en el context d'una greu crisi social, econòmica i política. Una vegada finalitzades les classes, disposem de quelcom que sol ser escàs quan estem immersos en la voràgine dels dies lectius: temps, més o menys assossegat, per analitzar i reflexionar sobre el que ha passat durant el curs escolar. En definitiva, temps per fer una avaluació del curs.

Tot i que hi ha qui sembla obstinat en convertir l'avaluació en una carrera d'obstacles  i en un sistema de mesura per controlar la situació, aquest és un concepte restrictiu. Un concepte que, per altra part, s'imposa fàcilment en l'ideari social, caient en el risc d'ensenyar al nostre alumnat que s'ha d'estudiar per aprovar (oblidant que estudiar serveix per aprendre) o en el risc de condicionar la nostra docència a proves estandarditzades que ens arriben de fora, potser oblidant que l'avaluació podria ser una cosa molt diferent.

Avaluar és fonamental per ajudar l'alumnat en el seu procés d'aprenentatge i ho és també per millorar la nostra docència però no tota avaluació comporta ni una cosa ni l'altra.

Aquest concepte d'avaluació no és fàcil d'integrar en la pràctica diària i el context no sembla afavorir-ho però l'equip docent d'un centre pot avançar en aquesta línia. Es requereixen espais i temps per parlar, posar en comú punts de vista, reflexionar col·lectivament, formar-nos de manera continuada i avançar, pas a pas, en consensos... probablement en petits consensos però cada acord ens dóna impuls i ens permet millorar.

Ara, al final del curs, podem disposar d'aquests espais i temps. Les coses no són blanques ni negres sinó que són plenes de matisos. És per això que és important compartir llenguatges i criteris i, sent possibilistes, veure com compaginem -en aquesta gamma de matisos- les exigències externes amb el model de societat, de persona i d'aprenentatge  que emmarca la nostra acció professional. Les vacances, tot i que probablement molt merescudes, són suficientment llargues per permetre'ns dedicar unes hores a pensar i posar en comú les nostres visions i experiències. És probable que, de cara a setembre, ens resulti gratificant.