dimarts, 29 de setembre del 2015

HAN COMENÇAT LES CLASSES



Hem iniciat les classes d'un nou curs. El primer dia sempre alguna cosa d'especial, fins i tot encara que es tracti d'una assignatura que ja fa anys que la imparteixes. Es produeix una nova trobada, amb un alumnat en general jove, i et preguntes com anirà aquest curs. Em preocupa especialment quin tipus de relació podrem establir, com construir un vincle que faciliti treballar de manera co-responsable en el procés d'ensenyament - aprenentatge. El repte és afavorir la seva motivació i, alhora, la seva capacitat d'aprenentatge autònom. Trobar el punt just entre l'ajuda al seu procés d'aprenentatge i el desenvolupament d'una autonomia que els faci plenament protagonistes del seu procés d'aprendre no és una tasca fàcil. Potser serà perquè ensenyar no és senzill, però probablement en aquest repte estigui l'encant de la nostra professió.

dimecres, 23 de setembre del 2015

PER A QUINA SOCIETAT ESTEM EDUCANT?



En La Vanguardia del passat 30 d'agost, Xavier Ferràs es refereix a un llibre publicat pel McKinsey Global Institute, No ordinary disruption: the four global forces breaking all the trends, on s'argumenta que "el món està immers en una transició similar a la revolució industrial, a una velocitat dues vegades superior, sobre una base de població 300 vegades més gran i amb un impacte 3.000 vegades més elevat".

L'autor apunta que s'estan produint "transformacions radicals, de les quals els mitjans de comunicació amb prou feines es fan ressò, però que canviaran dramàticament, en els propers 25 anys, la manera com vivim, produïm, consumim i ens relacionem".

Aquest camí cap al canvi es deu a quatre grans forces que convergeixen i es realimenten entre elles:

·        les megaciutats: "la meitat del creixement econòmic previst fins el 2.025 estarà concentrat en unes 400 grans urbs, especialment a Àsia, Llatinoamèrica i l'Àfrica. (...) En dues dècades, 3.000 milions de nous consumidors emergiran dels països en desenvolupament. Suportar aquest ritme d'urbanització tindrà un impacte dramàtic en la demanda de matèries primeres".
·        l'envelliment global: "si la tendència actual continua, cap el 2050 (...) Europa tindrà el doble de jubilats que de nens. I el dèficit demogràfic s'expandirà a la Xina, l'Índia i Llatinoamèrica a mesura que aquestes societats entrin en el joc econòmic global i accedeixin a l'educació i la sanitat. (...) Avui el 60% de la població mundial ja està en zones de decreixement demogràfic".
·        la interconnexió total: "el sistema comercial global s'expandeix a Àsia i penetra veloçment a l'Àfrica".
·        el canvi tecnològic: "tot estarà sensoritzat. Per saber quantes cerveses teniu a la nevera o on són les claus del cotxe només haureu de preguntar-ho a Google".

La conclusió és que "un nou ordre econòmic, cultural i tecnològic està sorgint". Jo afegeixo: des de l'educació, ho tenim present? Per a quina societat estem educant?

dimecres, 16 de setembre del 2015

QUÈ ESTEM FENT AMB L'AIGUA?



La Contra de La Vanguardia (en la darrera pàgina d'aquest diari) del passat 22 de juliol, entrevista a Balazs Gardi, un fotoperiodista que porta més de deu anys documentant la nostra relació amb l'aigua, un bé imprescindible per a la vida humana. En l'entrevista es fa un crit d'alerta: l'aigua es pot acabar, donat que en els propers 20 anys, la demanda mundial d'aigua superarà l'oferta en un 40%. Avui, "hi ha més gent que mor per falta d'aigua o per malalties que hi estan relacionades que tots els morts per les guerres del planeta sumades". Mentre es malgasten enormes quantitats d'aigua i l'accés al seu ús sovint està en mans privades, "una de cada cinc persones al món viu amb menys d'un dòlar diari, el mateix percentatge que no té accés a aigua potable". De vegades, des del món occidental no som prou conscients de qüestions tan preocupants com aquesta.

dimecres, 9 de setembre del 2015

AVALUACIÓ CONTINUADA: ALGUNES IDEES CLAU



El passat 2 de setembre vaig ser convidat a fer una conferència sobre l'avaluació continuada a la Facultat de Ciències de la Salut, Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull. Una vegada més es va constatar que els principals dubtes i inquietuds al voltant d'aquest tema són molt coincidents entre el professorat de centres i d'universitats diferents.

Com els vaig comentar, quan es tracta de l'avaluació continuada a la Universitat em sembla molt important començar per reflexionar sobre les funcions de l'avaluació: acreditativa o qualificadora, formativa o de regulació de la intervenció docent al llarg del procés formatiu i formadora o d'autoregulació del procés d'aprenentatge per part de l'estudiant, també al llarg de la seqüència formativa. Són les funcions formativa i formadora les que justifiquen plenament l'avaluació continuada.

La funció formadora crec que és central:

" Aunque a menudo no se suele diferenciar entre la función formadora y formativa, nosotros optamos por hacerlo, para poner de manifiesto la importancia de la autorregulación del propio estudiante. El término evaluación formadora apareció en el Canadá en la década de 1970 para referirse a una evaluación dirigida hacia la autorregulación.  En 1980 la UNESCO constituyó un grupo de expertos encargado de elaborar métodos que ayudasen a desarrollar conductas autónomas de aprendizaje. Posteriormente, aparece en el mundo educativo la importancia del aprender a aprender y los estudios sobre como la metacognición (reflexión sobre el propio proceso de aprendizaje) favorece este proceso, lo cual entronca directamente con la autorregulación y la función formadora de la evaluación" (Grupo TRANS.EDU-Artur Parcerisa (coord). Experiencias de evaluación continuada en la Universidad. Barcelona: Octaedro-ICE UB, p. 15).  
Aquesta funció de l'avaluació té molta relació amb una altra qüestió clau: la retroalimentació o feedback, que si es proporciona amb suficient detall i a temps (no quan l'estudiant ja està amb una altra història) es converteix en una eina molt potent per ajudar al procés d'aprenentatge. Sovint el nombre massa elevat d'evidències d'avaluació no permet fer una bona retroalimentació, però una avaluació no és més o menys continuada pel nombre d'evidències sinó segons el grau en que compleix les funcions formativa i formadora i proporciona un bon feedback.

dimarts, 1 de setembre del 2015

TOCA TREBALLAR



En general, les vacances em resulten agradables i, sovint, interessants. Tant és així que només acostumen a tenir una cosa realment dolenta: s'acaben. I aquí estem, amb el període de descans estival liquidat i tot un curs per endavant. Diuen que hi ha qui té dificultats per adaptar-se a la nova realitat; no és el meu cas. Acostumo a veure les coses des d'una vessant positiva, tot i que, certament, de vegades això requereix de molta força de voluntat. És per això i gràcies a les energies renovades que penso que el nou curs ens pot sorprendre amb coses interessants.


A nivell polític, amb unes eleccions catalanes plebiscitàries el 27 de setembre -ho seran, s'estigui o no d'acord en això- i unes eleccions generals amb nous partits que introdueixen moltes incògnites sobre el que pot succeir, crec que tindrem emocions. A nivell social i econòmic estarem a l'expectativa per veure si realment les coses milloren una mica. A nivell educatiu veurem que passa però no sembla que, en el marc de les decisions governamentals, puguem anar a pitjor ... encara que la vida dóna sorpreses. A nivell més personal, el curs comença amb el retorn del meu fill de la seva estada laboral a Noruega (ara, allà, hi resta la meva filla i el seu company) i amb un pastís que tindrà 60 espelmes, que ja són ... espelmes.





Durant l'estiu hem estat al poblet de la meva dona, en terres del Ponent català, i deu dies amb una calor asfixiant i meravellant-nos amb els paisatges naturals i urbans de Croàcia i, una mica, d'Hercegovina i Montenegro. Queda en el record. Ara toca viure el present.