dijous, 29 de novembre del 2012

NO TOT S’HI VAL

El passat dimarts es va celebrar la segona volta de les eleccions al rectorat de la Universitat de Barcelona. Sovint tenim la sensació –de vegades fins i tot exagerada- de que els polítics que ens governen tenen pocs escrúpols per aconseguir el que volen, allò tan conegut de que el fi justifica els mitjans, i de vegades aquest fi no és altre que mantenir-se en el poder. En aquestes eleccions de la UB he tingut una sensació semblant.

M’ha sabut greu, perquè m’estimo la meva Universitat, que gent d’aquesta institució haguem tingut la percepció de que l’objectiu del Rector –finalment guanyador de les eleccions- no fos un altra que aconseguir quatre anys més de mandat, tot i que això obligués a pactes incomprensibles i –el que és greu de veritat- es tolerés, si més no, que per les xarxes socials i en alguna publicació es difonguessin missatges calumniosos respecte de l’altra candidata al rectorat.

A la Universitat ens agrada omplir-nos la boca parlant de la integritat, de l’esperit crític i de l’ètica i aquest cop he tingut la sensació que tot això esdevenien paraules buides. En la lluita per assolir el govern de la nostra Universitat potser ha passat quelcom que succeeix sovint en altres instàncies polítiques però a mi m’ha sabut molt greu que això ho haguem viscut a casa nostra, a la UB.

Potser no m’hauria de sorprendre, però no puc evitar que m’entristeixi.

diumenge, 11 de novembre del 2012

LA DENÚNCIA ENTRE PARTICULARS (Comentari)


Sovint ens trobem amb dilemes ètics. Arrel de la noticia anterior hom es qüestiona quin ha de ser el comportament correcte: denunciar o no denunciar. Tant més quan sembla que algunes Administracions estan impulsant la cultura de la denúncia per part de particulars a conductes d'altres particulars.

A mi, aquesta cultura em sembla extremadament perillosa. Només cal donar una ullada a la història recent per adonar-se de les greus i injustes situacions a què pot portar la denúncia. En el nostre context, el que va passar després de la Guerra Civil en aquest sentit fa venir calfreds.

Una societat on s'instauri la denúncia entre particulars, on les càmeres de vídeo estan enregistrant imatges teves sense que en siguis conscient, on t'has de sotmetre a controls humiliants per a viatjar en avió o per entrar en certes dependències... és una societat malalta, en la que s'ha instaurat la cultura de la por i de la desconfiança. També la història ens ensenya que aquesta cultura pot portar a abusos per part de qui té el poder i que pot posar en perill la fràgil democràcia que tenim.

El dilema llibertat o seguretat ens obliga a pensar quina societat volem. Tot això afecta  l'educació perquè estem educant tenint com a referència un model de societat i un model de persona. Aquests models poden ser més o menys reflexius, però darrera de l'acció educativa sempre hi són. Algú els té clars. La nostra responsabilitat com educadors i educadores ens obliga a pensar quins models prenem com a referència. El dilema esmentat ha de ser una de les peces clau en aquesta reflexió.

LA DENÚNCIA ENTRE PARTICULARS (Recull de premsa)


El Periódico digital:

Hisenda inspecciona mil contribuents denunciats per particulars

L'Agència fomentarà la delació dels que paguin més de 2.500 euros en metàl·lic

 

Dimecres, 31 d'octubre del 2012

ROSA MARÍA SÁNCHEZ / MADRID

L'Agència Tributària (AEAT) ha inclòs aquest any un total de 997 contribuents als seus plans d'inspecció com a conseqüència de les denúncies formulades per particulars. Fonts de l'AEAT han explicat que en els últims anys aquesta xifra era d'una mitjana de 600 contribuents i atribueixen l'alça registrada des de començaments del 2012 a "una consciència fiscal més gran entre els ciutadans". Aquestes mateixes fonts també han destacat que les denúncies particulars són cada vegada "més sòlides i més ben fonamentades", cosa que ha motivat una derivació més gran d'aquests presumptes defraudadors cap als plans d'inspecció.

Llei antifrau

En els pròxims dies, la pàgina web de l'Agència Tributària incorporarà una pestanya específica per facilitar la denúncia dels pagaments en metàl·lic per sobre de 2.500 euros. Ahir va entrar en vigor la nova llei antifrau, si bé l'article que limita a 2.500 euros els pagaments en metàl·lic en operacions en què que participi almenys un empresari o un professional ho farà 20 dies després, el 18 de novembre. La limitació serà de 15.000 euros quan el pagador sigui un particular no resident.

La llei fixa una sanció del 25%, tant per al pagador com el receptor, en cas d'incompliment i estableix que el contribuent que voluntàriament comuniqui l'incompliment a l'Administració abans de tres mesos quedarà exonerat de la sanció. Per facilitar la denúncia per part d'un dels participants en l'operació, l'Agència Tributària habilitarà una pestanya a la seva pàgina web. També podran fer-la servir els que, sense haver participat en l'operació, vulguin denunciar l'existència d'aquest tipus d'infracció, per a la qual cosa hauran d'identificar la seva identitat, així com la de les persones implicades.

divendres, 2 de novembre del 2012

QUÈ PRETÉN REALMENT EL SENYOR WERT?


En diverses ocasions, he opinat -com han fet molts altres- sobre la necessitat d'un acord polític ampli sobre el sistema educatiu que posi fre a l'actual procés de canvi permanent a que està sotmès, a remolc dels canvis electorals.

 
La situació actual no té sentit perquè no facilita en absolut la feina del professorat i, per tant, posa pals a la roda per a una millora real de l'educació. Ara no entro en el contingut d'aquests canvis perquè en aquest cas és ben cert allò que diem sovint quan parlem d'educació: són tan importants -com a mínim- els resultats com els processos.  Ara parlo de processos, tot i que de ben cert que també es podria opinar sobre el contingut dels aires que inspiren el Ministeri d'Educació que, sovint, semblen provinents de temps molts llunyans.

 
Em refereixo a la dinàmica de reformes continuades, una dinàmica que no contribueix precisament a motivar els i les docents. Els canvis legislatius tant sovintejats i tant pendulars -ara cap aquí, ara cap a l'altre costat- ajuden a incrementar una sensació d'inseguretat i de provisionalitat des de la qual es fa difícil portar a terme la tasca d'ensenyar, tant més quan ja hi ha molts altres factors que ajuden a crear incerteses.

 
En el millor dels casos, davant d'aquest allau de canvis constants, el professorat genera mecanismes de resistència a la innovació que li permeten no perdre el nord- el seu nord professional- però, sovint, la reforma permanent porta al desconcert docent i a incrementar la concepció negativa sobre l'escola que té un sector ampli de la societat.

 
Tot això no ho sap l'actual ministre d'educació del govern espanyol? Amb tota seguretat, no ho pot pas ignorar. Aleshores, com s'expliquen les decisions que està prenent, les seves manifestacions i la seva arrogància i menyspreu cap a idees diferents a les seves? On pretén portar l'educació? Què vol aconseguir?

 
La veritat, em costa d'imaginar.