dimecres, 30 de maig de 2018

VAGA DE PROFESSORAT UNIVERSITARI


Dijous 24 de maig del 2018: Vaga de professorat a la Universitat de Barcelona. Segons la premsa el seguiment ha estat entre un 50 i un 80%, amb més incidència en els campus amb un percentatge més alt de professorat associat. Ha estat una vaga amb suport del Comitè d'empresa i de la Junta de Personal Docent i Investigador.

En més d'una ocasió, en aquest blog m'he referit al problema que tenen les universitats del meu entorn -i en concret la Universitat de Barcelona- pel percentatge cada cop més elevat de professorat a temps parcial: associats que compaginen (o no: perquè també hi ha els "falsos associats") la docència amb una altra feina, amb un sou al voltant dels 500 euros mensuals per fer el 75% de la docència que fa un professor fix a temps complet. En alguns campus la situació sembla insostenible però els gestors de la Universitat diuen que no tenen marge de maniobra per poder solucionar el problema. La situació és extremadament greu.  

dimecres, 23 de maig de 2018

L’INTERCANVI ENTRE DOCENTS


Reprodueixo l’article que acabo de publicar, com editorial convidada, al número 18 del Butlletí de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona:

Les universitats catalanes es troben en un moment que, com a mínim, podem considerar complex. En el cas de la UB, probablement un dels problemes de més entitat és l'envelliment de la plantilla de professorat i les dificultats per afavorir l’imprescindible relleu generacional. Més enllà de la situació objectiva, aquesta problemàtica sovint genera certa sensació de desànim en el professorat que es veu realitzant tasques que no corresponen a professors i professores amb dedicació a temps parcial, no donant abast per cobrir totes les necessitats de gestió per part de professorat a temps complet o constatant la dificultat de coordinar-se i treballar en equip, entre altres situacions.  

També es pot tenir la sensació de que els recursos són insuficients i de que l'esforç per fer una docència de més qualitat és una qüestió de decisió personal, amb un suport institucional massa limitat i amb menys reconeixement del que es voldria. Tot i així, el cert és que hi ha força professores i professors que busquen com millorar, dia a dia, per ajudar a l’aprenentatge dels estudiants. Potser és una mostra de la vessant vocacional que caracteritza els docents (una vocació que sovint les institucions aprofiten més enllà del compte). 

Aquesta vitalitat que porta a engegar projectes nous, a treballar en veritables equips docents, a desenvolupar projectes d'innovació...  requereix de suport i entre aquest suport hi ha la formació. No és suficient però és imprescindible.  Aquesta formació pot tenir modalitats diverses: cursos, tallers, jornades, seminaris, grups de treball, etc. Algunes de les modalitats afavoreixen més que altres l'intercanvi, un intercanvi que, per si mateix, pot ser un dels suports per a professorat amb ganes de millorar la seva docència. 

Quan es pren part d’accions formatives on s'afavoreix aquest intercanvi, els participants solen valorar-lo com un dels beneficis que n'han tret de l'activitat formativa. Això és així perquè compartir amb altres docents al voltant de la millora de la pràctica ajuda a visualitzar possibilitats i a sentir-se membre d'un col·lectiu, trencant la sensació d'insularitat que sovint té el professor o professora. Hi ha diversos beneficis de l’intercanvi entre docents: compartir i contrastar les pròpies opinions amb els col·legues, veure que val la pena apostar per canvis petits perquè a la llarga poden sumar i esdevenir canvis més grans i reafirmar-se en que hi ha altres possibilitats docents que respondrien millor a la necessitat d'ajudar els estudiants en el seu procés d'aprenentatge.  

De vegades, quan pensem en formació, podem tendir a concebre-la com quelcom molt estructurat i bastant unidireccional (del formador als que pretenen formar-se) però el concepte de formació ha de ser més ampli i flexible i ha d’incloure la multidireccionalitat, l’aprenentatge entre col·legues i el paper del grup d’iguals com a recursos formatius molt potents. L’intercanvi amb altre professorat és una bona manera de formar-se, en aquest sentit ampli de formació. Els intercanvis en equip docent poden ser potenciadors de millores substancials en la docència perquè, en aquest tipus d’equips, l'intercanvi i l'ajuda mútua es refereixen directament a la pràctica professional més immediata. Els intercanvis amb professorat d’altres disciplines poden ajudar a obrir la nostra mirada i a veure noves possibilitats. 

Des de l’ICE cal estimular les possibilitats d’intercanvi, en el marc de la formació que s’ofereix, però l’intercanvi els professors i professores el podem gestionar més enllà de l’oferta formativa de l’ICE, amb els col·legues més propers. De vegades, podem aprendre de la relació amb el professorat que tenim més a prop i de qui molt sovint desconeixem les seves idees docents i com treballa amb els estudiants. Els processos d’intercanvi acostumem a ser força gratificants... tot i que demanen un esforç. Com tot el que val la pena.

dimecres, 16 de maig de 2018

EDUCACIÓ EMOCIONAL, EDUCACIÓ INTEGRAL



L'educació emocional està de moda... bé, ho està en teoria però no sé si realment es té prou en compte en molts centres educatius. Per què està de moda? Doncs, entre altres raons, perquè la intel·ligència emocional cada vegada és un valor més preuat al món laboral. Tot i que encara se segueixen utilitzant tests de coeficient intel·lectual, cada cop està més assumit que els aspectes actitudinals i emocionals influeixen molt -probablement més que la racionalitat estricta- en el comportament i en les decisions que prenen les persones. La capacitat per gestionar els propis sentiments i per relacionar-nos amb els sentiments dels altres és cabdal per anar per la vida. I no és una intuïció, hi ha investigacions que ho constaten.

La cultura acadèmica sovint té poc en compte la vessant emocional, especialment a mesura que anem pujant en els nivells del sistema educatiu. Caure en l'altre extrem, responent a la moda, tampoc sembla una opció encertada. No és res nou que l'educació hauria de ser integral de la persona de manera que l'ajudés a desenvolupar totes les seves capacitats. Les capacitats cognitives, afectives, d'interacció i inserció social... s'han de desenvolupar conjuntament donat que les persones no estem fetes de components estancs, sinó que les diverses capacitats s'influeixen entre si. O sigui, es requereix una visió integral i sistèmica de la persona en la qual se la pugui ajudar i acompanyar en el seu aprenentatge en funció de les necessitats i potencialitats de cada moment. És més fàcil de dir que de fer però si l'interès pels aspectes emocionals serveix per enfortir aquesta visió d'educació integral, benvingut sigui aquest interès.  

dimecres, 9 de maig de 2018

VOCACIÓ DOCENT A L’EDUCACIÓ SUPERIOR


Ja fa uns quants cursos que estem portant endavant un projecte docent al grau d’educació social de la Universitat de Barcelona que implica la coordinació de quatre assignatures de dos departaments diferents. El primer semestre, els estudiants han de dissenyar i portar a terme un diagnòstic socioeducatiu en un centre; aquest, és un treball conjunt de les assignatures Fonaments didàctics de l’acció socioeducativa i Teories i institucions educatives. El segon semestre, han de dissenyar un programa en equip que doni resposta al diagnòstic del primer semestre i un projecte d’intervenció socioeducativa individual que desenvolupi el programa, com a treball de les assignatures Disseny i innovació de l’acció socioeducativa i Animació sociocultultural i educació en el temps lliure. Quan comença el primer semestre el professorat de les quatre assignatures fa una presentació conjunta del projecte que es desenvoluparà durant els dos semestres i, al final de cadascun d’ells, també tot l’equip docent assisteix a les presentacions que fan els estudiants de la feina feta. Com es pot suposar, el projecte demana una bona coordinació docent que, entre altres coses, inclou unes sessions de devolució dels informes de seguiment de la feina que presenten els estudiants, fetes conjuntament pels professors de les dues assignatures que es coordinen en el semestre.

El professorat que ja portem temps en el projecte hem tingut temps de compartir i acostar criteris i, curs darrera curs, l’hem pogut anar millorant. Lamentablement, sovint s’incorporen a impartir l’assignatura professors nous el que dificulta donar continuïtat a la coordinació. El projecte és un dels exemples que podem trobar a la Universitat d’iniciatives que el professorat posa en marxa per millorar la coherència i la qualitat de la docència, tot i que ni la institució els reconeixi el sobreesforç ni tinguin cap mena de suport. El que passa és que, tot i les dificultats que està travessant l’educació superior, encara hi ha professores i professors que estan disposats a fer esforços per millorar, dia a dia, simplement perquè això els sembla que ajuda a un millor aprenentatge dels estudiants. Potser és una mostra de la vessant vocacional que caracteritza els docents... alguns docents. Una vocació que sovint la institució aprofita més enllà del compte.