dimecres, 27 d’abril de 2016

ASSETJAMENT ENTRE MENORS



Els casos detectats d’assetjament (bullying) entre menors augmenten: la Fundació ANAR, que atén a infants i a adolescents en risc, el 2015 va atendre gairebé un 75% més de casos. 

Aquest increment es pot deure a l’augment de la sensibilització social sobre el tema –aquesta seria una lectura positiva- però també es pot pensar que les tecnologies actuals han incrementat el problema donat que el ciberassetjament no entén d’horaris ni d’espais. En aquest sentit, les dades presentades per ANAR indiquen que en més d’un 70% dels casos l’assetjament es dóna diàriament. Les dades també indiquen que més d’un 30% dels afectats no ho havien dit a la seva família. 

De vegades les dades són fredes però si les llegim bé veiem que es tracta d’una problemàtica greu quantitativament i encara més greu qualitativament, com saben les persones que ho pateixen o bé ho han patit. Des de l’escola, estem fent tot el possible per millorar la situació?

dimarts, 19 d’abril de 2016

TREBALLAR O JUBILAR-SE



El passat cap de setmana em va tocar treballar: el diumenge es tancava el termini perquè els estudiants d'Educació social sol·licitessin àmbit on realitzar les pràctiques i em van arribar alguns correus d'última hora ... podia haver-los obviat però no ho vaig fer. D'altra banda, estava corregint informes de seguiment del treball que estan realitzant els i les estudiants en una assignatura que imparteixo perquè el dilluns tenia sessió de retorn.

Abans del cap de setmana, de dilluns a divendres, a més de la docència, vaig tenir reunió amb el grup d'innovació docent i amb el d'investigació, a més de participar en el procés de disseny d'un document per a sol·licitar una investigació d'I + D. Cal afegir una reunió d'equip docent d'un màster, una reunió de la comissió coordinadora de pràctiques i algunes tutories i tindrem un bon resum de la setmana acadèmica.

En el meu entorn, el tema de les jubilacions està cada vegada més present. La veritat és que ja tinc edat per començar a preocupar-me d'aquesta qüestió. Fins a quina edat esperar per jubilar-se? És un tema econòmic però no només econòmic perquè un percentatge molt elevat de la meva activitat es mou al voltant de la Universitat. Jubilar-se significa un canvi de vida important, amb aspectes molt positius probablement però també amb algunes incògnites. El trist és que fins fa pocs anys jo tenia molt clar que no em jubilaria fins als 70 però una certa degradació de l'ambient universitari em fa veure les coses d'una altra manera. És una llàstima.

dimarts, 12 d’abril de 2016

VIURE AMB EL PARE I LA MARE DURANT MASSA ANYS



L'Observatori d'Emancipació del Consell de la Joventut de Catalunya va publicar unes dades, referides al primer semestre del 2015, que palesen una situació generalitzada de falta d'emancipació familiar dels joves de fins a 30 anys: més del 78% dels menors de 30 anys viuen al domicili familiar. És un percentatge molt elevat i el més alt dels darrers 10 anys. L'Estat espanyol encapçala el retard en l'edat de tenir el primer fill a Europa (al voltant dels 31 anys). Amb les dificultats per emancipar-se, no és estrany. Hi ha alguna dada més positiva: en el mateix informe s'assenyala que ha començat a decréixer l'atur entre els joves. L'altra cara de la moneda és que predominen les feines precàries.

Aquesta situació és negativa per a les persones afectades -un nombre molt alt- i per a la societat en conjunt, tant en el moment actual com per les conseqüències que pot tenir al llarg dels propers anys. Entre les múltiples conseqüències de la situació crec que cal situar una sensació de desànim i de falta de motivació que moltes vegades es copsa en els estudiants. Un dia tindrem un govern a l'Estat que no estarà en funcions com l'actual i hem d'exigir que es faci el possible i gairebé l'impossible per revertir la situació. La importància del tema crec que és evident.

dimarts, 5 d’abril de 2016

DEURES ESCOLARS: ALERTES



El tema dels deures escolars fa temps que aixeca certa polèmica. Darrerament ha saltat a la premsa generalista, l'OCDE ha advertit que els deures contribueixen a augmentar les diferències entre alumnes rics i pobres i, encara més recentment, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) informa que el percentatge d'estudiants espanyols amb estrés per culpa dels deures és dels més alts d'Europa. En un estudi de l'OMS amb més d'11.000 estudiants espanyols, als 11 anys un 34% de nens i un 25% de nenes diuen sentir-se pressionats pels deures; als 15 anys, els percentatges pugen al 70% i al 60% respectivament. Aquesta angoixa es reflecteix en mals de cap, dolors d'esquena, marejos... i estats d'ànim de tristesa, tensió i nervis.

Segons l'OCDE, els estudiants espanyols dediquen una mitjana de sis hores i mitja setmanal a fer deures. Crec que és un tema important, tant per les hores que s'hi dediquen com pel tipus d'activitats en què molt sovint consisteixen aquests deures. 

La qüestió s'hauria de considerar de manera sistèmica, veient el sentit i les característiques que haurien de tenir les tasques i les vivències d'aprenentatge fora de l'escola. Si a l'escola cal tenir en compte el paper de la motivació, de l'aprenentatge amb sentit, de la implicació en el propi procés d'aprenentatge, de l'aprenentatge en col·laboració... el mateix caldria considerar quan pensem en els deures escolars. Si ho fem, potser posarem en qüestió la manera com sovint s'està enfocant el tema.