El tema dels deures escolars fa
temps que aixeca certa polèmica. Darrerament ha saltat a la premsa generalista,
l'OCDE ha advertit que els deures contribueixen a augmentar les diferències
entre alumnes rics i pobres i, encara més recentment, l'Organització Mundial de
la Salut (OMS) informa que el percentatge d'estudiants espanyols amb estrés per
culpa dels deures és dels més alts d'Europa. En un estudi de l'OMS amb més
d'11.000 estudiants espanyols, als 11 anys un 34% de nens i un 25% de nenes
diuen sentir-se pressionats pels deures; als 15 anys, els percentatges pugen al
70% i al 60% respectivament. Aquesta angoixa es reflecteix en mals de cap,
dolors d'esquena, marejos... i estats d'ànim de tristesa, tensió i nervis.
Segons l'OCDE, els estudiants
espanyols dediquen una mitjana de sis hores i mitja setmanal a fer deures. Crec
que és un tema important, tant per les hores que s'hi dediquen com pel tipus
d'activitats en què molt sovint consisteixen aquests deures.
La qüestió s'hauria de considerar
de manera sistèmica, veient el sentit i les característiques que haurien de
tenir les tasques i les vivències d'aprenentatge fora de l'escola. Si a
l'escola cal tenir en compte el paper de la motivació, de l'aprenentatge amb
sentit, de la implicació en el propi procés d'aprenentatge, de l'aprenentatge
en col·laboració... el mateix caldria considerar quan pensem en els deures
escolars. Si ho fem, potser posarem en qüestió la manera com sovint s'està
enfocant el tema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada