dilluns, 30 de novembre del 2015

GRAU DE DOCTOR




Fa uns dies vaig assistir a la defensa d'una tesi doctoral en el meu Departament. Aquest tipus d'actes són d'allò més gratificant en el context universitari. Si, a més, es tracta d'una bona investigació i la seva presentació és interessant gairebé no es pot demanar res més. Bé, sí, encara es pot aspirar a que les intervencions dels membres del tribunal també siguin de nivell i pertinents. Tot això no sempre es dóna ja que es necessita que es conjuguin molts factors. En el cas que comento, un doctorand del nostre grup de recerca i un magnífic tribunal ens van fer gaudir, en el sentit del goig intel·lectual a què es refereix Wagensberg, per a qui "no hi ha coneixement veritable sense goig".



Vam poder assistir a la presentació d'un treball rigorós, rellevant per al context on es va realitzar l'estudi i amb un rerefons d'emotivitat que ajudava a acostar-se a la realitat que s'exposava. L'estudi recollia l'opinió dels estudiants, un camp d'estudi que ja comença a donar els seus fruits però que encara té poca presència en les investigacions. La veu dels estudiants és qualificada i aporta una visió sobre la relació educativa que hauríem de tenir més present.
 
Marco, el nou doctor, avui ha passat per dir-nos que li han comunicat que li han donat el cum laude. La cirereta del pastís.

dimecres, 25 de novembre del 2015

CASOS EN XARXA



Un grup de professors i professores estem portant a terme un projecte que creiem que pot ser interessant: el projecte Casos en xarxa per a la formació del professorat:  
http://www.ub.edu/casosenxarxa/ca/

Es tracta de penjar a la xarxa casos reals d’educació infantil, primària, secundària i universitat. Ara, el repte que tenim és fer créixer el projecte en nombre de casos (i això només serà possible si el professorat s’anima a enviar-nos-en) i en el seu ús. El proper dimarts farem un seminari al que hem convidat unes quaranta persones per veure si ens ajuden a trobar com impulsar-ho.

dimecres, 18 de novembre del 2015

ATEMPTATS DE PARÍS

L'Edmon Elgstöm, un professor de la meva Facultat, ens ha enviat aquest videoclip realitzat per Jordi Pineda, dedicat a totes las víctimes dels atemptats de París del 13 de novembre de 2015,  amb música original composada e interpretada per Edmon Elgström (oboè) i Assumpció Segura (piano):

https://www.youtube.com/watch?v=tr06_4M2f14



dimarts, 17 de novembre del 2015

PARÍS



Aquests dies estem colpits pel brutal atemptat de París. Quan un fet com aquest passa en el cor d'Europa l'impacte és molt fort. Abans, hi ha hagut altres atemptats fora del nostre continent i ha semblat que ens quedés lluny. Potser és trist que sigui així però el que és més proper sempre ens afecta més fortament. Això ho sabien els autors de l'atemptat i per això van escollir la capital de França.

Quan es produeix un atac massiu com el de París ens quedem descol·locats. El més fàcil és respondre amb mesures urgents, bèl·liques i d'atiament de la por i de mesures segregacionistes. Les respostes fàcils sabem prou bé que no sempre són les millors. En el cas que ens ocupa, no costa gaire veure que el problema és complex i sistèmic. Afrontar-lo amb garanties necessàriament ha de passar per tenir en compte temes socials, econòmics i culturals. Sense un abordament sistèmic el risc de nous atemptats estarà a l'ordre del dia i podem caure en noves restriccions de les llibertats personals i en més increment del control i la vigilància.

Aquest enfocament complex i sistèmic és necessari per abordar la qüestió en les aules i altres espais educatius. No és fàcil, però cal evitar caure en una anàlisi massa superficial i només focalitzada en l'impacte emocional. Crec que cal tenir molt present com abordar el tractament de fets com aquests des de la vessant educativa perquè necessitem que la ciutadania que s'està formant sigui capaç de contribuir, en el seu moment, a resoldre situacions tan greus com les que han provocat l'atemptat de París. Sense anar a les causes, no tenim alternatives reals.

dimarts, 10 de novembre del 2015

RELACIÓ AMB LES TECNOLOGIES ACTUALS



Vivim en una societat plena de dispositius tecnològics relacionats amb el coneixement i la formació (no pas únicament formal, és clar). Amb l'ús per part dels infants i els adolescents d'Internet, els videojocs, les xarxes... sorgeix la necessitat d'establir criteris educatius que ajudin a un ús adient i evitin els seus riscos. 

Ja fa uns quants anys, em vaig dedicar a treballar i a difondre orientacions per ajudar a un bon ús de la televisió per part de nens, nenes i adolescents. La situació era notablement diferent però el que aleshores proposàvem per fer un ús intel·ligent de la televisió no difereix gaire del que ara es pot proposar per fer un ús intel·ligent de les tecnologies actuals, inclosa la pròpia televisió. 

Com quan la televisió encara no havia de competir amb la diversitat i la presència permanent de la tecnologia en les nostres vides, en l'ús de les tecnologies actuals cal tenir en compte que s'ha de parlar amb infants i preadolescents sobre les oportunitats, els riscos i les normes pel seu ús; que les tecnologies és millor que estiguin en espais comuns i que el seu ús es comparteixi amb els adults; que hi ha d'haver temps de connexió i temps de desconnexió; predicar amb l'exemple; ensenyar a ser crítics...  La situació és una altra però els criteris de fons no són pas diferents. En aquesta qüestió crec que és rellevant, com en moltes altres, tenir clar el que són qüestions de fons (compartir, dialogar, esperit crític...) i evitar deixar-nos portar per decisions i actituds de vegades poc reflexives.

dimarts, 3 de novembre del 2015

UN "MIR" PEL PROFESSORAT



Segons han informat recentment des del Departament d'Ensenyament i des de la direcció general d'Universitats de la Generalitat de Catalunya, els estudiants dels graus de mestre de Catalunya, per poder obtenir el títol, hauran de realitzar un període de pràctiques semblant al MIR de medicina. Aquest "MIR de professorat" durarà un any i el professorat en pràctiques cobrarà un petit sou. Després d'aquesta formació s'obtindrà el títol i es podrà entrar en la borsa d'interins i presentar-se a oposicions. 

La iniciativa respon a la preocupació per a una millor formació del professorat, com també ho fan altres iniciatives com els nous requisits que s'implantaran per accedir a les facultats de formació de Mestres. Des del 2017 qui vulgui ser admès per cursar aquesta titulació haurà de superar unes proves específiques de matemàtiques i llengua.

Des del meu punt de vista es tracta d'iniciatives interessants tot i que s'hauria d'evitar el risc de caure en mesures que tinguin molt d'imatge i potser no prioritzin altres mesures que no es veuen tant però que són cabdals, com per exemple la qualitat de la formació que s'imparteix en els graus de mestres, massa sovint amb moltes dificultats estructurals i de recursos. Els requisits d'entrada poden estar bé i el "MIR" de sortida també però entre l'entrada i la sortida hi ha el moll del procés. I per fer un bon procés no n'hi ha prou amb la bona voluntat dels docents universitaris.