dimecres, 28 d’octubre de 2015

MISSATGES AMB VOLUNTAT D'ENGANYAR



Segons un informe de la UGT de fa uns dies, un de cada quatre contractes firmats té una durada igual o inferior a set dies. Aquest tipus de contractes han passat de representar un 13,5% del total l'any 2007 a constituir el 22,5% en l'actualitat. Mentre el govern espanyol s'omple la boca parlant de l'increment de la contractació resulta que les condicions són moltes vegades de tant alta precarietat com mostren les dades presentades per la UGT.

Aquestes dades són un exemple més del contrast entre els missatges oficials i la sovint crua realitat que viuen moltes persones. És en aquest sentit que poden ser un material de valor per treballar a les aules al voltant de qüestions com la intencionalitat i massa sovint l'engany -dit clarament- de certs missatges que ens arriben pels mitjans de comunicació social. Poden servir per fomentar la reflexió al voltant dels interessos que hi ha darrera de tot missatge aparegut en els mitjans i de l'ètica que se'n pot derivar. Així mateix, poden donar peu a qüestionar si les finalitats -les que siguin- poden justificar els mitjans, qualsevol mitjà.

De casos en aquesta línia n'hi ha molts i evidentment no cal anar necessàriament als polítics. Per exemple, és més que interessant i també un bon material per a la reflexió l'estudi de les empreses que hi ha darrera dels resultats d'investigacions que, dia si i dia també, ens diuen que és tan bo per la salut beure o menjar determinats productes. Vivim en una societat on hauríem d'aprendre a ser molt curosos en creure'ns el que sentim, sense haver-ho analitzat i contrastat suficientment. La nova societat de la informació i les xarxes socials pot contrarestar el missatge únic però la pròpia informació de les xarxes també cal posar-la en quarantena. És trist que sigui així però em sembla que és una qüestió cultural difícil d'eradicar.  

dilluns, 19 d’octubre de 2015

OBSERVANT EL PAISATGE



Pujant en cotxe cap a la Universitat, t'has d'anar aturant ara en un semàfor ara en un altre. Com que mentre esperes el verd que t'autoritza a seguir endavant no tens altra cosa a fer que observar què passa al teu voltant, em vaig fixar que els motoristes aprofitaven la pausa per consultar el seu mòbil i que molts vianants davant del roig semafòric no feien pas altra cosa. Va ser una constatació empírica del que diuen els estudis respecte de la gran quantitat de consultes diàries que fan les persones al seus mòbils. Com que jo només tinc i només vull tenir un telèfon mòbil per fer i rebre trucades i algun SMS, puc observar com altres consulten compulsivament el seu aparell. Ells probablement no poden fer l'observació perquè estan ocupats. Potser també es perden altres coses.

dimarts, 13 d’octubre de 2015

L'EXTREMA POBRESA AL MÓN: UN PAS ENDAVANT


Per fi una bona notícia: el Banc Mundial estima que, a finals d'aquest any, les persones que al món viuen en situació d'extrema pobresa representaran, per primera vegada, menys del 10% de la població. Dels 902 milions que es trobaven en aquesta situació l'any 2012 es passarà a 702 milions, el que significa que en tres anys 200 milions de persones han sortit de l'extrema pobresa.  Aquesta disminució s'ha produït en tots els continents. 

Tot i així, encara hi ha moltes persones que no disposen de 1,90 dòlars al dia -que és el llindar que fa servir el Banc Mundial- i si a l'Àsia la situació ha millorat força, a l'Àfrica subsahariana, tot i que les persones en extrema pobresa han disminuït poc més d'un 10%, aquestes encara representen el 32,5% dels seus habitants; una persona de cada tres, una xifra molt elevada. 

Per tant, la notícia tot i ser positiva -i a fe que ens fan falta aquest tipus de notícies- ho és menys per les dades que pel que poden significar: tal com apunta el president del Banc Mundial: "som la primera generació en la història de la humanitat que podem posar fi a la pobresa extrema".

dimarts, 6 d’octubre de 2015

VIOLÈNCIA ENTRE PARELLES D'ADOLESCENTS



El recent estudi ¿Forts com el pare? ¿Sensibles com la mare? Identitats de gènere en l'adolescència, presentat pel Centre Reina Sofia sobre Adolescència i Joventut de la Fundació d'Ajuda contra la Drogadicció (FAD), mostra unes dades preocupants: vuit de cada 10 joves entre 14 i 19 anys (en una enquesta a més de 2.500 adolescents) han afirmat que coneixen o han conegut un acte de violència entre parelles de la seva edat. 

Els enquestats han identificat una mitjana de 5 actes de violència per part dels nois i de 3,7 actes per part de les noies. Entre aquesta actes, destaca l'assetjament psicològic (el que s'anomena violència de control), una manifestació del sentiment de possessió respecte de la parella.  

L'actitud més freqüent és la revisió del mòbil per part de la parella, limitar amb qui es pot parlar i, en general, controlar tots els actes. Un 28% dels enquestats diuen conèixer nois que han agredit físicament la seva parella. L'estudi també palesa que els adolescents mantenen els estereotips de gènere. 

Aquestes dades estan en sintonia amb estudis anteriors i porten a qüestionar-se diverses coses: què és el que no acabem de fer prou bé a la nostra societat (i en l'educació)?; com hem d'afrontar el risc que les  noves tecnologies serveixin per fer encara més fàcils aquest tipus d'actituds?; com podem contrarestar determinats valors socials, sovint àmpliament difosos pels mitjans de comunicació?