Segons un informe de la UGT de fa uns dies, un de cada quatre contractes
firmats té una durada igual o inferior a set dies. Aquest tipus de contractes
han passat de representar un 13,5% del total l'any 2007 a constituir el 22,5%
en l'actualitat. Mentre el govern espanyol s'omple la boca parlant de
l'increment de la contractació resulta que les condicions són moltes vegades de
tant alta precarietat com mostren les dades presentades per la UGT.
Aquestes dades són un exemple més del contrast entre els missatges oficials
i la sovint crua realitat que viuen moltes persones. És en aquest sentit que
poden ser un material de valor per treballar a les aules al voltant de
qüestions com la intencionalitat i massa sovint l'engany -dit clarament- de certs
missatges que ens arriben pels mitjans de comunicació social. Poden servir per
fomentar la reflexió al voltant dels interessos que hi ha darrera de tot
missatge aparegut en els mitjans i de l'ètica que se'n pot derivar. Així
mateix, poden donar peu a qüestionar si les finalitats -les que siguin- poden
justificar els mitjans, qualsevol mitjà.
De casos en aquesta línia n'hi ha molts i evidentment no cal anar
necessàriament als polítics. Per exemple, és més que interessant i també un bon
material per a la reflexió l'estudi de les empreses que hi ha darrera dels
resultats d'investigacions que, dia si i dia també, ens diuen que és tan bo per
la salut beure o menjar determinats productes. Vivim en una societat on hauríem
d'aprendre a ser molt curosos en creure'ns el que sentim, sense haver-ho
analitzat i contrastat suficientment. La nova societat de la informació i les
xarxes socials pot contrarestar el missatge únic però la pròpia informació de
les xarxes també cal posar-la en quarantena. És trist que sigui així però em
sembla que és una qüestió cultural difícil d'eradicar.