dimecres, 25 de gener del 2017

DENÚNCIA AL TEU VEÍ



"Benvolguts veïns i veïnes,

L'Ajuntament de Barcelona treballa per garantir que l'activitat turística sigui compatible amb un model urbà sostenible, perquè esdevingui una ciutat oberta al turisme, però amb normes de convivència clares.
(...) ... us sol·licitem que ens faciliteu informació si creieu que a la vostra finca hi ha un habitatge d'ús turístic il·legal, per fer més efectiva la tasca d'inspecció. Teniu a la vostra disposició el telèfon gratuït...".

Aquest text és un fragment de la carta que vam rebre a la nostra bústia, signada per l'Ajuntament de Barcelona, amb data 1 de setembre de 2016. L'he recordat perquè ara he llegit que s'està parlant de fer una cosa semblant amb els funcionaris: si cal, a denunciar. O sigui, estem parlant de denunciar als nostres veïns. Com a mínim, em sembla un dilema moral. Fins a quin punts els fins justifiquen els mitjans? Amb el tema de la denúncia dels comportaments d'altres persones s'han produït veritables barbaritats al llarg de la història. Quan vaig rebre la carta em vaig quedar molt sorprès i, ara, al recordar-la segueixo sense entendre que un govern municipal que es diu d'esquerres pensi que la denúncia entre ciutadans és una cosa bona. No ho entenc.

dimecres, 18 de gener del 2017

ANALITZAR LES NECESSITATS DEL SISTEMA



Mentre a l'horitzó apareix la possibilitat (creuem els dits) d'un pacte d'educació, és convenient tenir presents els principals reptes de l'educació a Espanya, segons el recent informe anual de l'OCDE: les xifres de fracàs i abandonament escolar segueixen sent molt elevades (tot i que han millorat una mica) i la formació professional no acaba d'esdevenir una opció prou escollida. A això cal afegir el baix nivell del PIB dedicat a l'educació. En l'informe novament es destaca que, si bé el sou inicial dels docents no és baix respecte al de docents d'altres països, posteriorment gairebé no s'incrementa. També es detecta que a Espanya es treballa 880 hores en educació primària i 713 en l'educació secundària obligatòria mentre que la mitjana en els països de l'OCDE és de 776 i 694 hores, respectivament. També s'informa que les noies segueixen preferint carreres humanístiques mentre que els nois prioritzen les tècniques i científiques (la bona notícia és que a les noves matrícules d'educació superior el percentatge de dones és una mica superior al d'homes, el 52,5%).

Identificar les necessitats a cobrir i també les potencialitats (la dedicació dels i les docents, per exemple) és en el primer que hi ha d'haver acord.
I ja en aquest pas inicial pot ser que compartir la interpretació de fons no sigui tan senzill. No perdem la confiança, encara.

dimecres, 11 de gener del 2017

TOT UN ANY PER ENDAVANT



2017 ha començat a rodar i, en primer lloc, vull desitjar-te un bon any. Veurem com evoluciona, quines novetats de tota mena ens porta, que passa amb Trump quan prengui possessió com a president dels Estats Units d'Amèrica, que succeeix en relació a l'anunciat referèndum independentista a Catalunya i si realment s'aconsegueix un pacte educatiu a Espanya.



Aprofitant les festes nadalenques he llegit un llibre que m'ha semblat interessant: La docencia universitaria mediante el enfoque del aula invertida coordinat per José Luís Medina i editat per Octaedro i l'ICE de la Universitat de Barcelona. Es tracta d'un enfocament emergent en el nostre país en què s'inverteix la seqüència formativa tradicional: en lloc d'ensenyament - estudi -avaluació es passa a estudi - avaluació -ensenyament. El llibre recull diverses i diferents experiències de seqüències didàctiques amb aquest enfocament que, com es comprova, pot tenir aplicacions diferents.