dimecres, 25 d’abril de 2018

PERCEPCIÓ DE LES FAMÍLIES SOBRE L'EDUCACIÓ ESCOLAR


La Fundació Jaume Bofill, que periòdicament proporciona interessants diagnòstics sobre la situació de l'escola, ha presentat els resultats d'una enquesta a famílies de nens i joves escolaritzats a Catalunya, segons la qual el sistema educatiu rep un 5,8 de valoració sobre 10 i l'escola un 6,7.  Són dades que contradiuen una sensació negativa estesa en determinats àmbits i que, si es comparen amb una enquesta feta no fa gaire als docents, palesen que pares i mestres comparteixen una aposta per la innovació i per una visió integral de l'escola: es valoren la motivació per aprendre, la creativitat, l'esperit crític, saber conviure i els hàbits de treball i d'esforç. Especialment els pares que tenen estudis superiors donen menys importància a l'estricta preparació acadèmica  que a la creativitat i l'esperit crític; en canvi, en les famílies amb menys formació la valoració és inversa. 

Les dades aportades per l'estudi són interessants perquè posen en dubte alguns tòpics que darrerament se senten molt sobre la qualitat de l'escola. Quedem-nos amb dues d'aquestes dades. La primera: el 66% de les famílies diuen que l'educació que reben els seus fills és bona o molt bona però només opinen així el 35,2% quan els fills "van malament a l'escola". En aquest cas, es critica que no hi ha atenció personalitzada ni bon acompanyament, així com la metodologia i l'exigència. La segona: les valoracions baixen des de l'etapa d'infantil a la de primària i encara més a la secundària. Dades interessants, algunes novedoses; altres, no tant.  

dimecres, 11 d’abril de 2018

APRENDRE DORMINT


Dormir és imprescindible; ja ho sabem, tot i que sovint ni nosaltres ni els infants ni els adolescents dormim el necessari. En el context català, els horaris i els hàbits socials ho dificulten. Entre els múltiples beneficis del dormir n'hi ha un que potser no es té gaire clar: el son és beneficiós per a la memòria i la memorització és imprescindible per a l'aprenentatge (no pas una memorització mecànica sinó una memorització comprensiva). Allò que aprenem ho hem d'arxivar en la nostra xarxa de memòria.

La seqüència d'activitat neuronal que es produeix quan aprenem es repeteix a la nit i això explica que "la memòria pugui millorar fins i tot quan no l'exercitem conscientment, ja que sovint practiquem també mentre dormim", tal com diu Ignacio Morgado, director de l'Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona en un article a La Vanguardia (1 de gener de 2018). Al dormir, la repetició de l'activitat de les neurones estabilitza la memòria, sense interferències. El son també afavoreix integrar els nous continguts amb els ja existents i "extreure característiques i regles ocultes del conjunt de la informació rebuda" el que afavoreix l'aprenentatge significatiu. Com conclou Morgado: "Tot allò que faciliti un bon descans, a qualsevol edat, serà beneficiós per al manteniment de les capacitats mentals". Més arguments per mirar de racionalitzar una mica més els períodes de dormir.

dimecres, 4 d’abril de 2018

REGALEM LES DADES I ALTRES DECIDEIXEN PER NOSALTRES


Vivim en (dins) un entorn tecnològic en el qual cada moment estem proporcionant dades que algú aprofitarà. Ho fem constantment quan naveguem per Internet però també quan paguem amb una targeta de crèdit, per exemple. Totes les informacions i aplicacions gratuïtes tenen com a contrapartida que estem regalant dades, sense cap control per part nostra. En un article recent a La Vanguardia (29-30 de març de 2018) Carles Mundó es fa ressò d'un estudi del psicòleg i expert en big data Michal Kosinski que conclou que de "l'anàlisi de seixanta-vuit m'agrada a Facebok podia determinar amb un percentatge d'encert que ronda el noranta per cent quin era el color de la pell de l'usuari, les seves afinitats polítiques, la seva orientació sexual o saber si els seus pares estaven divorciats". Ara ha saltat la notícia de que una empresa de dades vinculada a la campanya de Donald Trump en les eleccions del 2016 va recopilar informació privada de més de 50 milions de perfils de Facebook sense que els usuaris ho sabessin; no ens hauria de sorprendre.  

No és res de nou; moltes veus han advertit sobre aquesta situació però el cert és que ningú sembla fer res eficaç per evitar-ho; es considera com un imponderable del món actual. No som prou conscients que estem donant informació perquè algú decideixi per nosaltres. El tema és difícil d'abordar perquè plantejar aquest risc sembla anar contracorrent però qui té responsabilitats educatives (governs però també professorat, educadors socials, pares i mares...) no pot obviar aquesta qüestió. Educar en l'ús de les xarxes segur que no és pas senzill però és una tasca inajornable.