dimecres, 26 d’abril de 2017

ES PODRAN FER SERVIR LES DADES DELS USUARIS A LA XARXA



La presidència de Trump als Estats Units dóna per múltiples comentaris perquè les seves decisions tenen moltes conseqüències pel seu país i per altres. En el nostre entorn, potser ha passat una mica desapercebuda una d’aquestes decisions: no fa pas massa el Congrés d’Estats Units (només amb els vots dels republicans) va aprovar una llei que permet als proveïdors d’Internet emmagatzemar i vendre les dades dels usuaris sense el seu consentiment. És una nova decisió que en desmantella una d’Obama en sentit contrari. La desregulació aprovada permetrà a les grans companyies usar lliurement la ingent informació a la que tenen accés: historial de navegació, localització, ús d’aplicacions en mòbils... Aquestes dades les podran usar i vendre a empreses que es dediquin a l’explotació de dades.

Ja abans d’aquesta decisió érem conscients de que les empreses que controlen les xarxes socials estaven agafant un poder excessiu sobre els usuaris d’aquestes xarxes amb el risc de perdre bona part de la nostra intimitat (a no ser que ens convertim en anacoretes). Ara la llei les empara i estimula l’ús de les nostres dades. No és fàcil saber com respondre en els nostres hàbits relacionats amb la xarxa davant d’aquesta situació però, en tot cas, cal ser conscients de quin és l’estat de la qüestió.

dimecres, 19 d’abril de 2017

HÀBITS



En un estudi recent (realitzat pels laboratoris CinfaSalud i avalat per la Societat Espanyola de Pediatria Extrahospitalària i Atenció Primària) s'ha preguntat a 3.000 pares i mares de totes les comunitats autònomes espanyoles sobre les hores que dormen els seus fills de 6 a 12 anys. Els pediatres recomanen deu hores de son i de les respostes a les enquestes donades pels pares es conclou que nou de cada deu nens en edat escolar no dormen aquestes hores. Segons l'estudi, aquest fet explica dificultats en el rendiment escolar i el risc de sobrepès i obesitat. Els problemes de concentració i de rendiment intel·lectual sobre els que alerta el professorat, segons aquest estudi es poden atribuir en part a no dormir suficientment. Així mateix, es diu que no dormir les hores convenients genera un desequilibri en les hormones que regulen la gana. L'estudi també assenyala que set de cada deu nens mengen mentre miren la televisió o manipulen una pantalla tàctil o el mòbil, fet  desaconsellat, entre altres raons perquè es dificulta la conversa familiar i la possibilitat d'educar en hàbits saludables relacionats amb el menjar que ajudin a prevenir el sobrepès, l'obesitat i malalties com la diabetis o la hipertensió. 

Aquestes dades van més enllà dels problemes de salut, tot i que aquests són molt importants. Van més enllà perquè ens alerten sobre una qüestió d'hàbits en l'educació familiar. Sovint les famílies no són prou conscients de la necessitat de desenvolupar hàbits saludables en la llar. I per hàbits saludables s'ha d'entendre també aquells que faciliten la conversa i proporcionen bons models d'aprenentatge. De vegades, pares i mares tampoc són prou coneixedors de quins són aquests hàbits. Si no fos així, segurament no trobaríem que un 70%  de nens i nenes (probablement també d'adults) mengen mirant la televisió o connectats, per exemple. Des de l'escola i altres institucions educatives potser els podríem orientar una mica.

dimecres, 12 d’abril de 2017

PASQUA



Aquesta setmana el professorat tenim les vacances de Pasqua. En el meu entorn universitari, els darrers dies he sentit més d’un comentari –i més de dos- sobre la necessitat que un té d’aquests dies no laborables en ple semestre: “estic esperant setmana santa per desconnectar”, aquesta és una idea força arrelada. I no sé si és bo. El que no sé si és bo és que es necessiti tant “desconnectar” perquè dóna la sensació de que, els altres dies, potser estem massa “connectats”, massa atrafegats (estressats, es diu ara). Aquests dies festius es veuen com una escapatòria i és trist que haguem “d’escapar” de la feina, especialment quan tenim una feina com la nostra.

Entenc que aprofitem els dies de Pasqua per canviar el ritme i fer algunes coses diferents però d’aquí a tenir la sensació de “fugir” de la feina hi ha un pas. És clar, el passat divendres (el dia abans de començar aquestes vacances), per exemple, vaig arribar a la Universitat a dos quarts de nou del matí i vaig acabar la classe de Màster a les nou de la nit. Això no està gaire ben muntat però també és cert que tenim altres dies que ens podem organitzar lliurement com ens sembli. Crec que el problema principal rau en el (mal)tracte que la institució universitària dóna, en aquests moments, al seu professorat. La “fugida” de setmana santa és un símptoma, un mal símptoma. Almenys, gaudim-ne.

dimecres, 5 d’abril de 2017

LA BUROCRÀCIA ENS HA ENVAÏT



Sovint tinc oportunitat de recordar algunes pàgines de Kafka o un còmic d'Astèrix i Obèlix on els personatges anaven rebotats d'una finestreta a l'altra per intentar fer un tràmit. Ho recordava, per associació d'idees, quan fa pocs dies vaig tenir el plaer de formar part d'una comissió avaluadora per a una plaça de professorat agregat del meu departament universitari. Va ser un plaer pel fet que hi hagués una plaça de professorat a temps complet (n'hi ha molt poques) i per la bona exposició de l'aspirant.

Era el secretari de la comissió i, com a tal, vaig haver de gestionar el procés administratiu: des d'haver d'anar personalment a recollir la documentació i a retornar-la un cop realitzada la prova (a l'altre extrem de la ciutat) a haver d'assegurar-me que els membres de la comissió complimentàvem tots els impresos: 39! Trenta-nou impresos omplerts i signats (la majoria per tots i cadascun dels cinc membres de la comissió). Trenta-nou impresos per una oposició a la que només es presentava una candidata. Segurament no és fàcil trobar el punt just entre les garanties jurídiques i el sentit comú però omplir i signar 39 impresos em sembla exagerat. Més li semblava a un membre de la comissió que venia d'Anglaterra i que, al final, es va sorprendre de que amb tants impresos no n'hi hagués cap per recollir l'opinió de la comissió sobre com es podria millorar el procés.