EL CÍRCULO, UNA NOVEL•LA SOBRE LA SOCIETAT DEL CONTROL

En l'anterior entrada d'aquest blog comentava, arrel de la propera aparició d'una nina Barbie tecnologitzada, els perills de la falta de privacitat en una societat on cada cop estem més exposats al control del que fem i del que diem per part d'institucions i empreses diverses. Precisament ara acabo de llegir un llibre que tracta d'això; és una obra de ficció però la situació que presenta -almenys en alguns aspectes- potser no està tan allunyada d'una realitat massa propera. 

El Círculo de Dave Eggers, ens mostra una societat "civilitzada i de total transparència" on tothom acabarà tenint una única identitat virtual i el Círculo controlarà al detall les nostres vides. En línia amb obres clàssiques, com 1984, la novel·la resulta molt actual al portar a l'extrem tendències que estan envaint la nostra societat. Tot i les seves quasi 500 pàgines es bastant amena i el seu interès, des del meu punt de vista, radica més en la societat que dibuixa que en l'estricte fil narratiu. Acabes la lectura amb la sensació que el control desmesurat sobre les nostres vides pot anar a molt més.

UNA NINA QUE VA MASSA ENLLÀ

La famosa nina Barbie es reinventa: la propera tardor veurà l'aparició d'una Barbie amb micròfon i connexió sense cables a Internet. La joguina gravarà el que diguin nens i nenes -i els que els envoltin- i enviarà les seves veus al núvol, guardarà la informació (les veus es reconeixeran mitjançant un programa informàtic) i contestarà a cada infant. La nina coneixerà tot el que li agrada i el que li desagrada a cada nen o nena.

L'organització Campaign for Commercial-Free Childhood (CCFC) ha iniciat una campanya contra l'aparició d'aquesta nina. A banda que la informació pot ser usada amb moltes finalitats, la pròpia companyia que fabrica la Barbie (Mattel) ha manifestat que la informació obtinguda es farà servir perquè la joguina resulti més seductora. 

El tema de la cada vegada menor privacitat en la societat actual és molt preocupant però encara més quan, com en aquest cas, s'està utilitzant la infància, arribant a generar un lligam afectiu amb conseqüències perilloses dels nens i les nenes amb una empresa. En realitat, la nina es convertirà en un pont.

CAP ENDARRERA EN LA RELACIÓ ENTRE NOIES I NOIS

En un article publicat a El Periódico el passat 8 de març, la sociòloga Marina Subirats es refereix a un estudi recent sobre la percepció de la violència de gènere: un 8% de la joventut manifesta que aquesta violència és un fet inevitable o justificable, en alguns casos. Aquesta opinió i altres en la mateixa línia són manifestades per persones entre 16 i 39 anys, mentes que les de 40 a 59 anys són menys conservadores en aquest tema. És a dir, a l'inrevés del que un esperaria trobar.

L'autora indica que aquestes dades confirmen conductes cada vegada més habituals: més control dels nois sobre les noies, exigència de prestacions sexuals de risc, submissió per part d'algunes noies... Pot discutir-se si el percentatge es considera més o menys rellevant però hauria de preocupar-nos la tendència que es manifesta en aquest estudi.

DE NOU, L'ASSIGNATURA DE RELIGIÓ CATÒLICA

L'assignatura de religió (catòlica) torna a estar d'actualitat: el ministre d'educació ha presentat el nou currículum d'aquesta assignatura optativa per a l'educació primària i la secundària obligatòria. La polèmica no s'ha fet esperar. L'escola pública ha d'oferir una assignatura de religió en un estat que es declara aconfessional? En tot cas, només de religió catòlica? I encara més: si s'ofereix, ha de ser avaluable i computar en el conjunt de les qualificacions? Pel ministre Wert, la resposta en els tres casos és afirmativa.

El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) recull el currículum d'aquesta assignatura i, en fer-ho, afirma que "Déu ha creat l'ésser humà" (el "creacionisme" apareix al BOE). És una de les moltes coses que han cridat l'atenció d'aquest nou currículum.

Darrere d'aquesta nova polèmica hi ha els acords de l'Estat espanyol amb el Vaticà, pels quals l'alumnat de primària i secundària té dret a rebre classes de religió catòlica. En els acords s'estableix que correspon a la jerarquia eclesiàstica fixar els continguts d'aquest ensenyament. El tema no és banal, per molts motius. Considero especialment preocupant aquesta primacia d'una religió enfront de les altres i de l'opció no religiosa. En una societat cada vegada més sensibilitzada pels reptes de la multiculturalitat i pels desafiaments de la convivència entre religions, no sembla que estiguem massa ben encaminats.