dimarts, 28 de maig de 2013

UN GRUP "NO INSTITUCIONAL"


Portàvem ja alguns mesos comentant la possibilitat d'impulsar un grup de treball amb el professorat del nostre departament que imparteix docència en el grau universitari d'educació social. I ho hem fet. Hem tingut clar que volem que el grup sigui "no institucional", en el sentit de que sigui un grup de participació lliure i voluntària, amb autonomia per decidir què l'interessa tractar i sense cap funció amb relació a la presa de decisions institucionals.

 
En un moment amb molta tensió a la Universitat, amb una gran inseguretat sobre el futur d'una part del professorat, on la cerca de l'acreditació i del reconeixement del que es fa s'ha convertit en un virus, un grup com el que s'ha plantejat suposa una nova manera de veure les coses. Ens reunim els que tenim ganes de compartir i de construir en comú, res més. Em sembla que hi ha professorat que deu ser una rara avis perquè, en un context molt difícil, la quinzena de professors i professores assistents a la primera reunió vam apostar per un grup d'aquestes característiques. Es va acordar tornar-nos a reunir abans d'acabar el curs.

dimarts, 21 de maig de 2013

CADA DIA MÉS POSSIBILITATS TECNOLÒGIQUES

La tecnologia cada dia ens ofereix més possibilitats (tot i que el suport, el sofware, serà poc útil si no és acompanyat d'uns bons continguts). Com a mostra del que podrà arribar a fer-se amb la tecnologia, visitem el blog de Francesc Balagué, un company del grup de recerca EMA (Entorns i materials per a l'aprenentatge):
https://plus.google.com/109018548498585760210/posts/1FHNsR5GXXu?cfem=1#109018548498585760210/posts/1FHNsR5GXXu





dimarts, 14 de maig de 2013

UNA PAUSA EN LA VORÀGINE

En l’entrada del bloc d’aquesta setmana he optat per quelcom diferent. Crec que ens convé relaxar-nos una mica i no perdre el sentit de l’humor, ni que sigui per subsistir millor en el panorama educatiu (i no educatiu) actual. Un company, el professor Ernest Abadal, m’ha enviat el que ell denomina “una explotació del tòpic de parlar baix a les biblioteques”:

dijous, 9 de maig de 2013

DIA DE VAGA A L'ENSENYAMENT

Escric aquestes línies el dia que s’ha convocat una jornada de vaga a l’ensenyament, des de l’Escola Bressol a la Universitat, en protesta pels retalls i per l’avantprojecte de Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE), impulsada pel ministre Wert. No sé la resposta que es produirà perquè s’hi barregen moltes circumstàncies però hi ha un descontentament ampli.

En tot cas, la proposta del ministre Wert suposa un canvi de fons en l’actual model de sistema educatiu. Aquest ministre, i en general l’actual govern espanyol, estan impulsant una política on es reflecteix el més ranci de la dreta tradicional. En l’àmbit educatiu s’aposta per la segregació, per la centralització, per l’academicisme… Si arriba a implantar-se pot suposar un retrocés en el temps inimaginable fins fa poc. Bona part de la comunitat educativa no se’n sap avenir, haurem d’esperar a veure fins on arriba la seva força. El moment és molt preocupant.

dimecres, 1 de maig de 2013

TRES IDEES PER A UNA ESCOLA QUE AVANCI CAP EL FUTUR


La Fundació Jaume Bofill ha engegat, conjuntament amb la Universitat Oberta de Catalunya, una nova iniciativa a la xarxa: els "Debats d'Educació: les tres coses que he après", on s'ha demanat a diverses persones del món de l'educació que manifestin, molt breument, tres coses que hagin aprés relacionades amb l'educació:

http://les3coses.debats.cat/ca/comunitat?page=1

En el meu cas, se'm va demanar tres coses que he après de cara a com avançar cap a l'escola del futur. Aquestes són les tres idees meves:

Cal dedicar temps i espais per pensar en els per què


L’escola és una institució per on hi ha de passar tothom i és una comunitat educativa on l’alumnat aprèn del que hi viu. Atenent a aquests dos fets, per seguir complint la seva funció social, a l’escola li cal més reflexió sobre les finalitats, tenir més clar cap on volem que porti el que s’hi fa, plantejar-se què vol dir ensenyar a ser autònom i a inserir-se críticament en la societat. L’escola del demà requereix pensar en els perquè i en què hi ha darrera del que l’alumnat viu dia a dia.

La força del treball en equip, peça clau de l’escola


La realitat educativa és complexa. Definir les necessitats i les prioritats no és fàcil i, a més, no tots coincidim en aquesta definició. Perquè l’escola pugui seguir complint el seu paper de comunitat educativa, és imprescindible la comunicació i el treball en equip docent. L’equip facilita la reflexió i afavoreix la innovació i la coherència. Necessitem de cada membre de l’equip perquè el sistema –l’escola- sigui coherent. El treball en equip és imprescindible pel futur de l’escola.

L’escola s’ha d’integrar en l’entorn, superant les limitacions de l’excessiva fragmentació disciplinar


Pensar en una escola pel demà suposa reflexionar sobre el concepte de medi cultural i ubicar la institució escolar com un dels seus components. Suposa també la necessitat de plantejar-se la integració dels coneixements, superant l’excessiva especialització disciplinar que dificulta aprendre sobre les realitats sistèmiques, globalitzades i complexes del nostre món. Trencar amb la rigidesa disciplinar i integrar l’escola amb l’entorn són grans reptes per repensar l’escola actual.